La primera dona Nobel de Literatura

Aquesta setmana a la pestanya LA FRASE d’aquest blog hem recopilat textos de Selma Lagerlöf (1858-1940) escriptora sueca. La primera dona a obtenir el Premi Nobel de Literatura l’any 1909.


Selma passà la infància en un petit poble suec on va créixer la seva afició a la lectura i va descobrir quin seria el seu ofici. Va estudiar i va esdevenir professora en una escola de Landskrona. També va començar a escriure articles per un diari i una església locals. Sabia explicar contes de manera amena i captivant utilitzant gran varietat de descripcions, estil que es reflexa en les seves novel·les, en les quals utilitza elements lírics, llegendaris i romàntics. Barrejava el mite i la fantasia amb un realisme de deix moralista. Era apreciada i reconeguda com una de les millors cultivadores de la literatura infantil de l’època.

També es relacionà amb el moviment feminista suec qui més tard li oferí ajut econòmic per a poder fer la seva primera publicació. L’èxit que va aconseguir li va permetre dedicar-se per complet a l’escriptura. Va ser membre de la Real Acadèmia Sueca i el 1909 va obtenir el Premi Nobel de Literatura.

Va ocupar els darrers anys de la seva vida a ajudar escriptora i pensadors a amagar-se i sortir del país i a lluitar contra la dictadura alemanya que oprimia Europa. Quan Finlàndia va entrar en combat a l’anomenada Guerra d’Hivern el novembre de 1939, l’escriptora va donar la seva medalla d’or del Premi Nobel per a que fos subhastada, el que n’obtingué fou destinat al fons de la resistència finesa.

“Només quan es perd tot som lliures per actuar”.

Aquesta setmana a la secció LA FRASE, trobareu un recull de l’escriptor Chuck Palahniuk

wikipedia

 

Chuck Palahniuk és un escriptor americà. Va estudiar periodisme a la Universitat d’Oregón i és considerat com un dels grans escriptors de la Generació X, gràcies a títols com El Club de la Lluita o Asfixia.
Palahniuk va treballar com a mecànic de camions, activitat que va compagina amb l’escriptura i el periodisme amateur fins que l’èxit li va arribar amb la tercera novel·la, però segona publicada El Club de a Lluita, la qual va ser portava al cine pe David Fincher el 1999. Aquell mateix any va publicar dues supervendes més: Monstres invisibles i Supervivent.
Els darrers anys, Palahniuk ha continuat publicant tan novel·les com contes o assaig, tornant al periodisme de manera ocasional.

L’estil literari Palahniuk es defineix per la seva voluntat transgressora amb tocs satírics i de terror. En moltes ocasions utilitza el curs basat en començar la novel·la amb un personatge que ha arribat a una determinada circumstància degut a una sèrie de successos que relata a continuació.
El vocabulari és contingut i les frases curtes imiten l’estil oral. Una de les característiques principals de Palahniuk és la utilització de frases que es repeteixen en varies ocasions al llarg de la novel·la, com si es tractés de tornades. El seu humor cínic, irònic i negre, barrejat amb esdeveniments agosarats poden aconseguir que el lector se senti incòmode per la cruesa del que està explicant.

8-M

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. Van morir-hi 142 obreres.

Les primeres celebracions del Dia de les Dones foren, per part de les socialistes nord-americanes, el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de les Dones per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer.

A la primera meitat de febrer de 1917, l’inici d’una gran fam va provocar revoltes a Petrograd, actual Sant Petersburg. El 3 de març de 1917, la major fàbrica de Petrograd, la factoria Putilov, es va tancar, i quedaren 30.000 treballadors en situació desesperada.

El 8 de març de 1917  les dones russes van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Es va celebrar una sèrie de mítings i manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que progressivament van aconseguir un fort to polític i econòmic. Incidents entre mestresses de casa a les llargues cues per aconseguir pa es van convertir en manifestacions espontànies contra la monarquia i a favor del final de la guerra. Va començar així l’aixecament popular que va acabar amb la monarquia, sense preparació ni coordinació dels partits revolucionaris.

A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de les Dones quedà fixat en la data del 8 de març. Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977.

A la Sala de Lectura Antoni Margarit disposem d’un espai dedicat a les dones on s’hi poden consultar temes com igualtat de gènere, drets laborals, història, filosofia, psicologia des d’un punt de vista femení. A part, també disposem d’una gran varietat de biografies de dones, novel·les escrites per i sobre dones i  títols de llibres per a la sensibilització d’infants i joves.

Sant Cugat Sesgarrigues