Conferències i taules rodones

28 de desembre de 2018

CENT ANYS DEL NAIXEMENT D’ ANTONI MARGARIT (1918-2018)

 

Disseny: M. Àngels Pinyol

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

23 de novembre de 2018

CAMINANT CAP AL CENTENARI

3a TAULA RODONA: LA VESSANT CULTURAL DEL CORO

 

Disseny: M.Àngels Pinyol

El passat divendres 23 de novembre, la Sala de Lectura Antoni Margarit juntament amb la Societat Coral El Raïm van organitzar la tercera i última taula rodona entorna de la història d’aquesta entitat musical que el proper 2019 farà el centenari de la seva fundació. Aquesta taula es va centrar en “La vessant cultural del coro”.

Abans de començar, a la pantalla s’anaven projectant fotografies noves i antigues de varis moments de la història, des del cinquanta aniversari fins al darrer concert de final de curs al juny, iniciativa que va tenir molt bona acollida.

La M. Àngels Tenas va donar la benvinguda als assistents i la Rosa Duran va obrir l’acte agraint a tothom la seva presència i suport.

En aquesta ocasió l’acte va comptar amb la presència de quatre persones que d’una manera o altra van formar part, o encara en formen, d’una manera activa de l’entitat. Els convidats van ser Josep Rigual qui fa prop de cinquanta anys que és membre actiu de la Societat Coral El Raïm, i no tan sols canta, sinó que és el tresorer de la junta des de fa quasi els mateixos anys. Ell ens va explicar, juntament amb el Josep Esteve el funcionament i organització de les activitats en els seus primers temps a l’entitat: com es triava o s’anava d’excursió, quants dies, les visites que es feien…així com també van explicar tot un seguit d’anècdotes i curiositats.

Després, el Joan Escala, va exposar com va sorgir la idea de fer els Cartells i Pregons de Caramelles ja que ell en va ser un dels iniciadors als anys vuitanta i també com aquesta va derivar en altres activitats. També va explicar com, abans d’això, hi havia els “socis de la tele”, i és que a Cal Sense va ser un dels primers llocs on hi ha haver aquests aparells i la gent hi podia anar pagant una petita quota per al manteniment de la pantalla. Com no, era un dels llocs on més records acumula la gent. També es va estar comentant sobre el grup de teatre.

Finalment, la M. Àngels Pinyol, dissenyadora gràfica de professió i persona que ha format part de varies seccions de l’entitat com el Raïm Guitar, explica com eren les sortides de colònies amb el grup musical i també com, posteriorment i durant bastants anys va contribuir molt activament en la redacció i muntatge de l’Anuari de la Societat Coral que s’ha editat durant onze anys seguits i com encara, crea la majoria de cartells i programes dels actes que es duen a terme durant tot el curs.

A continuació, es va obrir un torn de paraules on tan tertulians com espectadors van comentar i recordar varies vivències i anècdotes de les moltes activitats que ha dut a terme la Societat Coral El Raïm al llarg de tants anys.

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

19 de juliol de 2018

MILÀ I FONTANALS.

UN SAVI ALS 200 ANYS DEL SEU NAIXEMENT

Disseny: M.Àngels Pinyol

El passat 19 de juliol la Sala de Lectura Antoni Margarit vam organitzar l’acte de Festa Major entorn de la figura de Manuel Milà i Fontanals. L’amic i historiador vilafranquí Joan Solé i Bordes ens ca oferir una interessant conferència sobre la figura d’aquest il·lustre personatge penedesenc que enguany celebra el 200 aniversari del seu naixement.

A continuació, unes paraules del mateix Solé ens explica qui era Milà i Fontanals.

La biografia de Milà és prou coneguda i a l’abast. La família es va traslladar a viure a Barcelona, tot i mantenir les propietats a Vilafranca, Sant Pere Molanta i Sant Cugat Sesgarrigues, i els dos germans, Pau i Manuel va realitzar estudis universitaris. Membre actiu del grup romàntic liberal format al voltant de J.A. de Covert- Spring, Manuel Milà va ser redactor de diverses publicacions d’aquest àmbit i el 1838 ja va publicar els seus primers treballs d’estudis literaris.

Després d’una estada a Paris, on va estudiar manuscrits dels poetes provençals, el 1846 es va doctorar i un any després va guanyar la càtedra de Literatura de la Universitat de Barcelona, institució on va exercir un continuat mestratge en el decurs de gairebé quaranta anys. Situada en la labor d’anàlisi, recerca i docència, la seva biografia resta marcada pels estudis i publicacions, la seva relació amb els principals romanistes europeus de l’època i el mestratge entre les noves generacions que impulsaven la Renaixença en els diversos àmbits de la cultura i la història de Catalunya, una línia que va passar també per la recuperació dels Jocs Florals dels que Milà ja en va ser mantenidor- president en la primera festa, el 1859.

Dedicat a l’estudi i l’ensenyament fins als darrers dies de la seva vida, Milà va morir a Vilafranca el juliol de 1884. La seva relació amb la vila i amb el Penedès va ser continuada, a la vegada que vetllava per un ampli patrimoni familiar del que Manuel Milà en va ser el darrer representant. Mort sense descendència, l’herència de la família es troba en la base fundacional d’entitats com Acció Catòlica i en ella les escoles nocturnes obreres Milà i Fontanals, i la mateixa Caixa d’Estalvis del Penedès.

La labor d’estudi i erudició de Milà és impossible de sintetitzar en unes breus línies. Els vuit volums de les seves obres completes, publicades pel seu deixeble Marcelino Menéndez y Pelayo a partir de 1886, o les seves obres catalanes, editades el 1908, no abasten la totalitat de la seva labor ni els treballs que va deixar en procés en el moment de la seva mort. El Dr. Manuel Jorba, està preparant l’edició crítica d’obres de Milà.

Els estudiosos de la literatura medieval catalana, castellana i provençal tenen a Milà com a mestre indiscutible. Ell va fixar les bases per a la comprensió de la poesia trobadoresca occitana i la dels trobadors catalans, va donar a conèixer la primera notícia sobre el manuscrit de la novel·la cavalleresca “Curial e Guelfa”, va investigar la poesia èpica castellana i va publicar els primers estudis sobre el “Cantar de Mio Cid”. També va fixar les bases per a l’estudi i aplec del patrimoni folklòric català, en especial les cançons populars; és així que a Milà devem alguna de les primers versions de composicions populars com “El comte Arnau” o l’himne nacional “Els segadors”. No podem deixar d’esmentar els seus estudis sobre teoria estètica i literària i els treballs que va portar a terme sobre la llengua catalana i les seves variants dialectals, entre ells la redacció d’un projecte d’ortografia catalana o els treballs sobre una gramàtica històrica del català que tenia en projecte i que no va poder enllestir. En una altra banda queda la seva labor docent i fora de les aules, estudis històrics i de patrimoni sobre el Penedès, com els dedicats a Olèrdola, i especialment el mestratge que va exercir sobre grans noms de la Renaixença catalana el cas més notable dels quals és possiblement Jacint Verdaguer.

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

18/05/2018

CAMINANT CAP AL CENTENARI.

2a TAULA RODONA: PARLEM DE MÚSICA

 

Disseny: M.Àngels Pinyol

El passat divendres 18 de maig, la Sala de Lectura Antoni Margarit juntament amb la Societat Coral El Raïm van organitzar la segona taula rodona entorna de la història d’aquesta entitat musical que el proper 2019 farà el centenari de la seva fundació.

La M. Àngels Tenas va donar la benvinguda als assistents i la Rosa Duran va obrir l’acte agraint a tothom la seva presència i suport.

En aquesta ocasió l’acte va comptar amb la presència de quatre ex-directors: Pere Marcé que va dirigir el coro entre els anys 1960 i 1970 quan era una agrupació només d’homes; la Noemí Martínez que va entrar l’any 1992 com a directora de la Coral Infanitl i posteriorment va passar a dirigir la coral dels grans fins el 2001; el Gregori Martínez que va fundar el Raïm Guitar l’any 1980 després de dur a terme un durs d’estiu a l’any anterior en el que donava classes de diferents instruments com bandúrria, guitarra i flauta; i la Sílvia Lloret que va començar amb 9 anys sent alumna del Gregori i, posteriorment va passar a dirigir aquesta agrupació durant varis anys. La moderació del debat va anar a càrrec de Sebastià Raventós.

L’acte va durar més d’una hora i va comptar amb la presència d’una cinquantena de participants que van escoltar, comentar i preguntar sobre varis temes com repertori, hores d’assaig, alguna que altra anècdota, cantants que ja no hi són o que encara hi continuen després de més de quaranta anys…

Després, la Rosa Duran va fer entrega d’un record als membres de la taula rodona i la Rosa Escala va tancar l’acte recordant a l’Antoni Miret i mostrant el llibre “Versos per al meu poble” on s’hi poden consultar varis dels seus poemes musicats.

Tot plegat va continuar amb l’entonació d’una emotiva caramella, l’Oreneta Gentil.

I per acabar el pica-pica amb la que els comentaris i els records van continuar aflorant.

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

13 d’abril de 2018

PLANTACIÓ DE VINYA A RIU DE CERDANYA

A les 19.30h va començar l’acte amb la participació d’una cinquantena de persones. Per iniciar l’acte, va tenir lloc la presentació, per part de la presidenta M. Àngels Tenas, dels llibres relacionats amb el món de la vinya i el vi que hi han disponibles a la Sala de Lectura Antoni Margarit i també de la persona que duria a terme la conferència.

Són els següents:

 

EL MÓN DEL VI

– Vocabulari del Pagès (Miquel Pont)

– Vocabulari del vinyater penedesenc (Pere Sadurní Vallès)

– La vinya i les seves alternatives a l’Alt Penedès

– La vinya i el vi a Catalunya (Jordi Llavina)

– Els vins de Costers del Segre (Josep Vallverdú i altres)

– Vinos de La Mancha con denominación de origen (Rene H. Montarcé-Rieu)

– Els vins de Catalunya (Jaume Ciurana)

HISTÒRIA

– Les feines de la vella pagesia (Miquel Pont)

– La Font de la Canya. Guia arqueològica. Origen de la vinya (Dani López i altres)

-EL món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Cam de Tarragona (Daniel Sancho Paris)

– Els treballs i el món del treball al Penedès (Ramon Arnabat)

– El món agrari vilanoví fins al segle XVIII (Vincenç Carbonell)

POESIA

-Calidoscopi (Isabel del Pilar Valero i M. Rosa Ferré)

NOVEL·LA

– Temps de família (Tània Juste)

– El Celler (Noah Gordon)

– La bodega (Noah Gordon)

A continuació, el conferenciant, Sebastià Raventós com a Tècnic de Nous Projectes Vitícoles del Grup Freixenet, va prosseguir a fer una detallada explicació de com va néixer el projecte de plantació de vinya a una zona muntanyosa com és la comarca de la Cerdanya.

Ens va relatar com era el terreny, la temperatura i les plujes, les diferències del creixement de la planta entre els diferents territoris, les malalties de la vinya…

També vam poder escoltar que aquest projecte és molt respectuós amb el patrimoni de Riu de Cerdanya ja que s’han conservat i identificat els noms de les finques que componen la plantació, també s’ha mantingut la orografia del territori intentant no canviar les feixes i utilitzant un mètode basat en la cultura ecològica.

A continuació es va donar un torn de preguntes, i l’elevat nombre de qüestions que se li plantejaren al conferenciant, va demostrar que el tema havia interessat a l’audiència en general.

Per acabar, vam poder degustar un pica-pica acompanyat amb vi blanc i cava com no podia ser d’una altra manera.

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

29 de desembre de 2017

CAMINANT CAP AL CENTENARI.

1a TAULA RODONA: RETALLS DE LA HISTÒRIA DEL CORO

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

22 de juliol de 2017

TAULA RODONA: 10 ANYS DE ELS GEGANTS I LA COLLA GEGANTERA DE SANT CUGAT

A continuació us deixem un resum de la informació que es va recollir durant la taula rodona.

RESUM DE LA TAULA RODONA: 10 ANYS DE GEGANTS A SANT CUGAT SESGARRIGUES (2007-2017).
Festa Major 2017 (21 de juliol)
Geganters participants: José Mari Estudillo, Mario Estudillo, Josep Vidal, Andreu Crespo i Xavier Juvé.
Moderadora: Rosa Escala (Sala de lectura Antoni Margarit)
Era a principi de l’any 2007, quan l’alcaldessa Rosa Escala rep una trucada d’un senyor de Sant Sadurní oferint-li uns gegants “de manotes” per 300 €. També li va dir, que si no hi havia ningú per fer-los ballar, ell mateix podria encarregar-se’n.
La Rosa va veure que podia tenir interès, ja que, feia temps que es parlava de construir uns gegants per Sant Cugat. Aquesta oferta podria ser l’inici i la oportunitat de posar a prova l’interès d’un ball, la seva continuïtat i la formació d’una nova entitat al poble, per un preu assequible. Ho va proposar al regidor de cultura, en Lluís Sisternas i, aquest ho va parlar amb la Comissió de Festes.
Aleshores la Comissió era formada per en Pere Clos (Perilla), Eva Pablos, Andreu Crespo, .. i el mateix Sisternas. Van ser del parer de que es podria provar. Va ser aleshores que l’Ajuntament de Sant Cugat va procedir a la seva adquisició.
Aquests gegants van estar plantats un temps al vestíbul del Centre Cívic, esperant que algú es decidís a fer-los ballar.
Va ser després d’un sopar que feien al porxo del Centre Cívic el grup de persones que havien participat al concurs de petanca i celebraven la cloenda. Animats, alguns dels presents es van posar a fer ballar els gegants que s’esperaven plantats al vestíbul. En aquell moment, es van engrescar per a fer-los ballar durant la cercavila de la Festa Major.
Evidentment, no tenien idea dels balls de gegants, però van sortir, donant voltes pels carrers. Tant feia la música de la gralla que sonava. Quan passaven, la gent del seu voltant s’havia d’apartar perquè els braços arribaven a tot arreu. Però eren molt aplaudits. Tot un èxit.
El grup que va constituir la primera colla estava format per l’Alonso Padilla, el Jesús Cardenete, el Cisco De la Cruz, en Jordi Solé, i els germans Estudillo, el José Mari, l’Alfonso Estudillo i el Mario.
Més endavant, es van incorporar, el Josep Anton Ollé, el Pep Vidal (Mill), l’Andreu Crespo i el Xavier Juvé, entre d’altres. Es va anar consolidant la colla, van fer president al José Mari Estudillo i es van federar com a Colla gegantera.
Avui la colla gegantera de Sant Cugat Sesgarrigues, “Els Titots”, està formada per: José Mari Estudillo, Alfonso Estudillo, Mario Estudillo, Cisco De la Cruz, Josep Anton Ollé, Pep Vidal, Andreu Crespo i Xavi Juvé.
Van batejar els gegants amb el nom de Tonet i Filomena. Sembla que originalment eren uns reis estàndard i que s’havien transformat en pagesos. El seu pes era de 30 quilos.
Al cap d’un temps, els gegants es van arreglar i adaptar una mica. Se’ls hi van escurçar una mica els braços, se’ls hi va modelar una mica el cos per a donar-los-hi forma i, també, millorar els vestits.
Als gegants i geganters els van començar a acompanyar el grup de grallers que seguien el curs de gralla, organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues i que més endavant es va formar com a colla de grallers de Sant Cugat amb el nom de “Picassoques”, amb en Josep Romeu com a president, sent ell qui va fer el disseny del logotip de la colla gegantera. El nom de “Titots” el va proposar en Jesús Cardenete, representa el final del toc de gralla.
El primer uniforme dels geganters estava format per un pantalon de color negre, una camisa blava amb el logotip brodat amb fil blanc, una faixa vermella, un mocador de coll vermell i unes espardenyes, també, amb les vetes de color vermell.
Els vestits nous dels geganters, que són els actuals, els van idear i elaborar entre la Sílvia Domènech de La Granada i el Josep Anton Ollé. Consisteixen en un pantalon de vellut de color marró, una camisa de quadres de tonalitats terroses, una armilla, una faixa negre i unes espardenyes de set vetes negres. L’idea era que el nou uniforme fos més adient amb la condició de pagesos que representaven els gegants.
A la pregunta de com s’organitzen per fer ballar els gegants, si hi ha preferències, els geganters responen que no, que indistintament tots fan ballar un o altre de la parella de gegants.
Un cop organitzats com a colla, els geganters i gegants comencen a fer sortides. La primera sortida, amb el Tonet i la Filomena, va ser a la Granada. El transport dels gegants es feia amb la camioneta del Josep Maria Miret (Pia).
També van començar les “trobades de gegants”, amb la possibilitat de conèixer altres colles, i fer contactes per altres sortides. Aquestes trobades consisteixen en reunir-se algunes colles en una població, entorn d’unes deu, convidades per la colla local. En arribar a la població es fa la plantada dels gegants, un esmorzar col·lectiu amb totes les colles i, posteriorment, una cercavila que acaba en una plaça on es fa la ballada dels gegants. Primer es presenta cada colla i aquesta balla, i per últim, es fa una ballada col·lectiva, amb tots els gegants. S’acaba amb un parlament d’agraïment a l’entrega d’un record a les colles participants.
Aquestes trobades molt adequades per a establir noves relacions, tant per participar en altres llocs, com per fer noves amistats.
Cada quatre anys es fa una concentrada de gegants, anomenada “la gigantada”. S’hi reuneixen un gran nombre de colles, moltes més que a les “trobades”.
Aquesta activitat ha permès als integrants de la colla gegantera de Sant Cugat conèixer-se, ells i les seves famílies, establint lligams més estrets, més enllà de la pròpia activitat.
Un cop l’activitat de la colla “Els Titots” es va consolidar i regularitzar les sortides, de seguida es va veure la necessitat de construir uns nous gegants, uns que fossin més semblants als de les altres poblacions. Una gegants més normalitzats.
La colla gegantera “els Titots” ho va plantejar a l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, que en veure que la colla estava consolidada i que aquesta tenia un compromís ferm amb el poble, no va dubtar en la seva adquisició. Els nous gegants es van presentar al poble el 16 d’octubre de 2011, per la Festa del Most.
Els geganters tenien clar que els personatges havien de ser de l’entorn de la pagesia, que recordessin l’origen rural del poble. Analitzant els diferents personatges de Sant Cugat i les seves característiques van creure que qui millor representava aquest caràcter eren el Sidro de Cal Gil i l’Angeleta de Cal Rei.
A partir de fotografies facilitades pels familiars van encarregar la construcció dels nous gegants a una empresa de Sant Vicenç de Castellet. Es va escollir una mida mitjana, el Sidro fa 3,70 m d’alçada i l’Angeleta fa 3,75 m. La mateixa empresa va ser l’encarregada d’elaboració dels gegants al complert, amb vestits i atributs o complements.
Als gegants, també, els acompanya “El Negrito”, un burro que, encara que ens recordi al que tenia el Sidro de Cal Gil, sorgeix en motiu de les trobades de gegants, també. Doncs, també acompanyen als geganters els seus familiars, entre ells els seus fills. I perquè aquests tinguessin alguna altra motivació, van creure oportuna la creació d’algun altre personatge. En aquest cas, el Roger Vidal, fill del Josep, havia fet un treball manual per l’escola que tenia el cap del ruc, i el que van fer és adaptar-lo per al ball d’acompanyament als gegants.
Una sortida que es va fer durant un temps amb els gegants, el Tonet i la Filomena, va ser la pujada a la Font del Cuscó per la Diada. La primera va ser l’onze de setembre de l’any 2011, a iniciativa dels pares de l’Escola Les Vinyes de Sant Cugat Sesgarrigues. Va tenir molta expectació i van pujar a la Font, una vuitantena de persones. I mentre va durar, sempre es va fer amb els primer gegants, doncs són més manejables.
Al final de la Taula rodona es reflexiona sobre l’interès i participació en la colla de geganters de cara el futur. Sembla que, com passa en totes les entitats, el més difícil és trobar qui pot continuar. De moment, els qui hi ha s’ho passen molt bé, però, de moment, no els arriba l’interès d’altres persones per a participar-hi.

Sant Cugat Sesgarrigues