Arxiu de la categoria: Dones

8-M

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. Van morir-hi 142 obreres.

Les primeres celebracions del Dia de les Dones foren, per part de les socialistes nord-americanes, el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de les Dones per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer.

A la primera meitat de febrer de 1917, l’inici d’una gran fam va provocar revoltes a Petrograd, actual Sant Petersburg. El 3 de març de 1917, la major fàbrica de Petrograd, la factoria Putilov, es va tancar, i quedaren 30.000 treballadors en situació desesperada.

El 8 de març de 1917  les dones russes van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Es va celebrar una sèrie de mítings i manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que progressivament van aconseguir un fort to polític i econòmic. Incidents entre mestresses de casa a les llargues cues per aconseguir pa es van convertir en manifestacions espontànies contra la monarquia i a favor del final de la guerra. Va començar així l’aixecament popular que va acabar amb la monarquia, sense preparació ni coordinació dels partits revolucionaris.

A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de les Dones quedà fixat en la data del 8 de març. Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977.

A la Sala de Lectura Antoni Margarit disposem d’un espai dedicat a les dones on s’hi poden consultar temes com igualtat de gènere, drets laborals, història, filosofia, psicologia des d’un punt de vista femení. A part, també disposem d’una gran varietat de biografies de dones, novel·les escrites per i sobre dones i  títols de llibres per a la sensibilització d’infants i joves.

La veu de la dona a la literatura

Aquest proper divendres 6 de març de 2020, a les 20h, emmarcat en els actes de celebració del Dia de la Dona, la Sala de Lectura Antoni Margarit hem preparat una exposició-col·loqui entorn de la recent desapareguda escriptora valenciana Isabel-Clara Simó Mollor.

Us hi esperem a tots i totes!

A banda d’aquest, al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues s’han preparat altres actes dins la mateixa celebració. Us deixem el cartell a continuació.

Dones de ciència

Des de l’any 2015, cada 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits.

Per aquest motiu, des de la Sala de Lectura recomanem aquest llibre: Dones de ciència que celebra les fites de les dones intrèpides que han preparat el camí per a les pròximes generacions d’enginyeres, biòlogues, matemàtiques, metges, físiques…

Adéu, Isabel-Clara

Avui ens ha deixat Isabel-Clara Simó Monllor, una de les autores més importants de la literatura catalana.
Pots redescobrir algunes de les seves obres a la Sala de Lectura Antoni Margarit.

  • Tota aquesta gent
  • Dones
  • T’imagines la vida sense ell?
  • Cartes d’independència a la vora d’una tassa de te
  • Contes d’Isabel
  • L’home que volava en el trapezi

“Si passa un dia sense que pugui escriure em sento molt desgraciada”

Isabel-Clara Simó i Monllor és una escriptora, periodista i política valenciana. És considerada una de les autores modernes més importants de la literatura catalana i ha estat guardonada en múltiples ocasions.

A la Sala de Lectura disposem dels següents títols de l’autora:

  • Tota aquesta gent
  • Cartes d’independència a la vora d’una tassa de te
  • T’imagines la vida sense ell?
  • Contes d’Isabel
  • L’home que volava en el trapezi
  • Dones

I si vols tenir una idea del seu tarannà, pots llegir algunes de les seves frases a la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

ara.cat

“Quan les nenes volen alt”. Un conte amb mirada de gènere

Aquest divendres 22 de novembre a les 18h a la Sala de Lectura Antoni Margarit, tindrà lloc la Tercera Hora del Conte a càrrec de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

QUAN LES NENES VOLEN ALT de Raquel Diaz Reguera ens endinsa en el món dels grans somnis dels seus personatges l’Adriana, la Virgínia i la Martina, però… la banda del senyor Nohoaconseguiraspàs els ha omplert les butxaques de pedres perquè no puguin volar per aconseguir-los…

La dona de la ciència-ficció

Ursula K. Le Guin va ser una escriptora dels Estats Units considerada una de les mestres del gènere de la ciència-ficció comparable a Isaac Asimov o Arthur C. Clarke.

Va ser una prolífica i talentosa autora i també una feminista convençuda, va crear mons fantàstics en els que els protagonistes femenins posseïen una forta voluntat nascuda d’elles mateixes. Evitava els arquetípics herois de ciència-ficció, homes musculosos, dones complaents i tecnologia exagerada que causava i solucionava els problemes del món. Le Guin era coneguda per explicar hàbilment una història que contenia moltes capes de significats sota un exterior tranquil.

Amant de la naturalesa i persona increïblement sàvia, gran part del seu interès científic provenia de l’ambient intel·lectual en el que va créixer: el seu pare era antropòleg i la seva mare psicòloga i escriptora.

La comprensió de l’antropologia i de les diverses cultures va influir en l’escriptora qui permetia als lectors seguir els viatges físics i emocionals dels seus protagonistes mentre s’enfrontaven a cultures amb regles i sistemes radicalment diferents als seus.

En llibres com Terramar o La mà esquerra de la foscor, va crear el que Nancy Jesser al Feminist Writers va anomenar «una antropologia del futur, que imagina sistemes i conflictes culturals complets».

Font: elpais.com

Si vols llegir algunes de les frases d’aquesta escriptora pots consultar la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

Qui era George Sand?

George Sand (1804-76) és el pseudònim literari de Aurore Dupin, qui va ser una escriptora incansable i fervent lluitadora pels drets del poble, les llibertats individuals i la igualtat de sexes.

Conèixer la vida de George Sand és endinsar-se en el misteri d’una dona excepcional, que va viure les grans passions del seu temps: la llibertat, l’amor, la política i la literatura.

Font: biografiasyvidas.com

Per a saber-ne més pots consultar la pestanya RECOMANACIONS – BIOGRAFIES d’aquest blog.

L’escriptora fugaç

Aquesta setmana hem fet una selecció de frases de l’escriptora britànica Emily Brontë, qui només va escriure una sola novel·la que esdevingué un clàssic de la literatura: Cims borrascosos (Wuthering Heights).

Aquesta obra la va publicar per primer cop sota el pseudònim masculí Ellis Bell l’any 1848 i la crítica va dir que estaven davant un talent prometedor. Tres anys més tard d’obra es va tronar a editar però aquest cop amb el nom real d’Emily Brontë. El text era el mateix, però la crítica va apuntar que aquella novel·la devia ser obra d’una ingènua. Tot i així, aquelles veus no van poder frenar la veu d’una gran escriptora com va ser Brontë i encara avui, Cims borrascosos està entre les obres més llegides i fins i tot s’ha adaptat al cinema.