Arxiu de la categoria: Dones

«El temps avança més ràpid que l’oblit».

Aquest mes hem seleccionat algunes de les frases de l’escriptora catalana Care Santos.

Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho ni un sol dia de la seva vida. Però, qui és Care Santos?

Ella mateixa ens ho explica…

“Cada dia tinc més dubtes de qui redimonis és la Care Santos. Si és la mateixa pesada que cada dia em mira des del mirall del bany o és aquella altra que de tant en tant fa coses que criden l’atenció dels altres. L’atenció de gent que val la pena, vull dir.
Cronològicament, ambdues anem a l’hora des de sempre. Gairebé cinquanta anys, ja, de coincidir a tot arreu: els mateixos carrers, cinemes, teatres i restaurants, en aquella facultat de Dret on vam avorrir-nos tant, a la mateixa platja de Malgrat de Mar de la millor infantesa, al mateix diari barceloní dels primers  flirtejos amb les paraules, als mateixos cossos estimats, a les mateixes amistats que ambdues compartim.
Però entre nosaltres hi ha abismes que ens separen cada cop més: la que em mira des del mirall mai no gosaria opinar, ni aixecar la veu, ni sortir a escena…”

Si vols saber com acaba la descripció que fa d’ella mateixa pots descobrir-ho en el següent enllaç: https://www.caresantos.com/Biografia_Cat.htm

I si vols conèixer algunes de les seves frases, pots fer-ho clicant aquí LA FRASE

Font: nuvol.cat


Llibres de l’autora que pots trobar a la Sala de Lectura:

  • Habitaciones cerradas
  • Tot el bé i tot el mal
  • Mentida
  • El ball dels morts

8M. La lluita segueix

Enguany, la Sala de Lectura Antoni Margarit torna a col·laborar en les activitats que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues en la commemoració del Dia de la Dona.

Aquesta vegada portem una exposició, cedida per l’Institut Català de la Dona (ICD) centrada en la figura de Montserrat Abelló (1918-2014), poeta i traductora catalana, i que porta per títol Visc i torno a reviure.

La inauguració serà demà a les 18.30h a la Sala de Lectura. Es podrà visitar l’exposició del 8 a l’11 de març de 18.30 a 20.30h.

Us hi esperem!

De dones detectives

Què es pot fer amb unes vaques que ha heretat del seu pare? Mma Ramotswe, una africana grassa i alegre, amiga d’ajudar els altres, ho té molt clar: vendre-les, i amb els diners muntar «La Primera Agència de Dones Detectives» a Botswana.

Aquesta és la simpàtica trama de la darrera novel·la de l’any que llegiran els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors.

Per a saber-ne més podeu consultar la pestanya LECTURES 2021 d’aquest blog.

25N2021

El proper divendres 19 de novembre de 2021 a les 19h, la Sala de Lectura Antoni Margarit acollirà la xerrada-debat Estereotips i rols de gènere vinculats a la violència masclista
 
La xerrada anirà a càrrec de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, i s’abordarà el fenomen de la violència masclista des de la revisió dels rols i estereotips de gènere, fins a altres factors que estan influint a l’augment de les violències masclistes.
Tothom hi està convidat! 

“Amb el present contruïm el demà”

Sovint, formar part de la història és fer grans coses, però també és amb els petits passos que es poden aconseguir fites importants.

Avui, volem ressaltar el llegat que deixà Montserrat Minobis i Puntonet  (Figueres,  1942 – Barcelona,  2019). Empordanesa, comunicadora, periodista, feminista, escriptora, activista.

Va estudiar filosofia i lletres i periodisme. El 1961 començà a treballar a Ràdio Popular de Figueres. El 1974 s’incorporà a Ràdio Espanya a Barcelona, on presentà el primer informatiu en català de la cadena. L’any 1976 entrà a Ràdio 4, on desenvolupà una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals. També treballà per a Televisió Espanyola a Catalunya. Del 1994 al 2002 fou presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Formà part de la comissió organitzadora de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976) i del Congrés de Cultura Catalana. Tingué una trajectòria intermitent de militància política, primer a Unió Democràtica de Catalunya (1970-77), i posteriorment formà part del grup fundador de Nacionalistes d’Esquerra (1980). Formà part de la candidatura d’Iniciativa per Catalunya per Barcelona a les eleccions municipals del 1995.

Col·laborà també en la premsa escrita: AvuiHoja del LunesOriflama i Serra d’Or, entre d’altres, i fou professora associada de la Facultat d’Audiovisuals de la Universitat Pompeu Fabra. El 1987 rebé el premi Ciutat de Barcelona, i el 1996, la Creu de Sant Jordi. Del 2001 al 2004 fou degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i els anys 2004-05 directora de Catalunya Ràdio. El setembre del 2010 impulsà l’agència de notícies La Independent, amb el propòsit de centrar-se especialment en les notícies relacionades amb la igualtat de gènere.

En motiu de preservar el llegat que ha deixat la Montserrat, un grup d’amics i familiars ha construït una web amb el recull de la seva aportació al llarg de tants anys de treball. Si voleu saber més coses d’aquesta dona, treballadora i lluitadora, podeu consultar el següent enllaç:

https://www.monografies.cat/montserrat-minobis-i-puntonet

Font: cat.elpais.com

La Sala de Lectura Antoni Margarit ha col·laborat en aquest reconeixement aportant la reproducció d’una sèrie d’articles que Montserrat Minobis va publicar a la revista Serra d’Or.

I aquest mes…

El Club de Lectura Lletres de Colors llegirà la novel·la Un mar violeta oscuro, de l’escriptora italoespanyola Ayanta Barilli.

Un mar violeta oscuro és la història d’una rebel·lió davant l’amenaça d’aquest destí que sembla ineludible, el de moltes dones sotmeses a les condicions del temps que els va tocar viure, el de tantes protagonistes anònimes que van lluitar per la felicitat, per ser lliures.

Si us interessa encara sou a temps de venir a la Sala de Lectura a recollir-ne un exemplar.

MÚSICA DE VIOLINS

A La casa del silenci Blanca Busquets, qui el 2011 va rebre el Premi Llibreter, ens endinsem en la vida d’un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona, la de la seva minyona i les de dues violinistes encarregades d’interpretar el Concert per a dos violins de Bach.

Una magnífica novel·la que uneix la història musical de l’Europa del segle XX amb les passions d’una saga de personatges sòlidament construïts. Una història excepcional d’una de les narradores més destacades del nostre país.

blancabusquets.cat

Encara ets a temps de venir a buscar el teu exemplar a la Sala de Lectura. No te’l perdis!

 

Si vols saber de què va el llibre pots consultar l’apartat Lectures 2021 d’aquest blog.

I si vols conèixer més fets o altres llibres de l’autora, pots consultar la seva pàgina web blancabusquets.cat

«Trobar a faltar un instant és trobar a faltar a aquell que érem llavors».

Aquest mes, a l’apartat LA FRASE hi podreu llegir cites de l’escriptora Sara Mesa.

abc.com

Nascuda a Madrid el 1976, Sara Mesa va estudiar Periodisme i Filologia hispànica; posteriorment va treballar com a funcionària. Encara que des de la seva infància va ser una lectora voraç, no va descobrir la seva vocació per l’escriptura fins a complir els trenta anys.
Des de llavors, ha desenvolupat una notable carrera dins de la literatura, fent gala d’una gran habilitat en diferents gèneres i formats. És considerada una de les veus més interessants i prometedores de la seva generació.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la seva novel·la Cara de pan (2018).

“I és que mai no ho diem tot perquè ens quedaríem buits”

Aquest mes, els i les membres del Club de Lectura LLetres de Colors llegiran la biografia amb deix novel·lesc de Teresa Pàmies titulat Memòries de guerra i d’exili.

ccma

Teresa Pàmies (Balaguer 1919- Granada 2012) és una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX i una de les més llegides.

Quan va esclatar la guerra civil ella era la secretària general de l’Aliança Nacional de la Dona Jove dins de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Va defensar la ciutat, des de les trinxeres plaça de la Bonanova, el dia que va caure Barcelona per les tropes franquistes. Tenia 20 anys quan es va haver d’exiliar.

L’any 2019 es va commemorar el centenari del seu naixement i es van dur a terme nombroses activitats arreu.

Si voleu saber més coses sobre Teresa Pàmies i el llibre d’aquest mes Memòries de guerra i d’exili,  podeu consultar els següents enllaços:

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anyteresapamies/inici/

https://www.nuvol.com/llibres/quan-erem-refugiats-un-testimoni-de-teresa-pamies-63312