Arxiu de la categoria: Escriptor/a

I per Sant Jordi…

Aquest any, la Sala de Lectura torna a organitzar un acte entorn la festivitat de Sant Jordi.

Enguany, hem preparat una tertúlia que girarà entorn la figura de
l’assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 – 2022), de qui es commemora el 100 aniversari del seu naixement.

L’activitat consistirà en l’anàlisi i debat entorn alguns dels aforismes més colpidors de l’escriptor.

Ningú no s’ha d’enganyar: dir “Bon dia” també és literatura

Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges

La llibertat és un hàbit i no resulta gens fàcil d’adquirir. només s’adquireix amb la pràctica!

Us hi esperem!

Disseny: M. Àngels Pinyol

«El temps avança més ràpid que l’oblit».

Aquest mes hem seleccionat algunes de les frases de l’escriptora catalana Care Santos.

Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho ni un sol dia de la seva vida. Però, qui és Care Santos?

Ella mateixa ens ho explica…

“Cada dia tinc més dubtes de qui redimonis és la Care Santos. Si és la mateixa pesada que cada dia em mira des del mirall del bany o és aquella altra que de tant en tant fa coses que criden l’atenció dels altres. L’atenció de gent que val la pena, vull dir.
Cronològicament, ambdues anem a l’hora des de sempre. Gairebé cinquanta anys, ja, de coincidir a tot arreu: els mateixos carrers, cinemes, teatres i restaurants, en aquella facultat de Dret on vam avorrir-nos tant, a la mateixa platja de Malgrat de Mar de la millor infantesa, al mateix diari barceloní dels primers  flirtejos amb les paraules, als mateixos cossos estimats, a les mateixes amistats que ambdues compartim.
Però entre nosaltres hi ha abismes que ens separen cada cop més: la que em mira des del mirall mai no gosaria opinar, ni aixecar la veu, ni sortir a escena…”

Si vols saber com acaba la descripció que fa d’ella mateixa pots descobrir-ho en el següent enllaç: https://www.caresantos.com/Biografia_Cat.htm

I si vols conèixer algunes de les seves frases, pots fer-ho clicant aquí LA FRASE

Font: nuvol.cat


Llibres de l’autora que pots trobar a la Sala de Lectura:

  • Habitaciones cerradas
  • Tot el bé i tot el mal
  • Mentida
  • El ball dels morts

8M. La lluita segueix

Enguany, la Sala de Lectura Antoni Margarit torna a col·laborar en les activitats que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues en la commemoració del Dia de la Dona.

Aquesta vegada portem una exposició, cedida per l’Institut Català de la Dona (ICD) centrada en la figura de Montserrat Abelló (1918-2014), poeta i traductora catalana, i que porta per títol Visc i torno a reviure.

La inauguració serà demà a les 18.30h a la Sala de Lectura. Es podrà visitar l’exposició del 8 a l’11 de març de 18.30 a 20.30h.

Us hi esperem!

«Si la meva opinió és un delicte, no deixaré de cometre’l».

Comencem l’any afegint una nova entrada a l’apartat LA FRASE del nostre blog.

Erri de Luca (Nàpols, 1950), està considerat un dels autors italians més importants dels darrers temps. D’origen humil, amant de l’alpinisme, forma part de la Itàlia que en els anys 70 pretenia canviar el món. En aquesta ocasió us oferim un recull de frases d’aquest paleta, activista, escriptor i traductor italià.

Font: planetmountain.com

“Amb el present contruïm el demà”

Sovint, formar part de la història és fer grans coses, però també és amb els petits passos que es poden aconseguir fites importants.

Avui, volem ressaltar el llegat que deixà Montserrat Minobis i Puntonet  (Figueres,  1942 – Barcelona,  2019). Empordanesa, comunicadora, periodista, feminista, escriptora, activista.

Va estudiar filosofia i lletres i periodisme. El 1961 començà a treballar a Ràdio Popular de Figueres. El 1974 s’incorporà a Ràdio Espanya a Barcelona, on presentà el primer informatiu en català de la cadena. L’any 1976 entrà a Ràdio 4, on desenvolupà una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals. També treballà per a Televisió Espanyola a Catalunya. Del 1994 al 2002 fou presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Formà part de la comissió organitzadora de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976) i del Congrés de Cultura Catalana. Tingué una trajectòria intermitent de militància política, primer a Unió Democràtica de Catalunya (1970-77), i posteriorment formà part del grup fundador de Nacionalistes d’Esquerra (1980). Formà part de la candidatura d’Iniciativa per Catalunya per Barcelona a les eleccions municipals del 1995.

Col·laborà també en la premsa escrita: AvuiHoja del LunesOriflama i Serra d’Or, entre d’altres, i fou professora associada de la Facultat d’Audiovisuals de la Universitat Pompeu Fabra. El 1987 rebé el premi Ciutat de Barcelona, i el 1996, la Creu de Sant Jordi. Del 2001 al 2004 fou degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i els anys 2004-05 directora de Catalunya Ràdio. El setembre del 2010 impulsà l’agència de notícies La Independent, amb el propòsit de centrar-se especialment en les notícies relacionades amb la igualtat de gènere.

En motiu de preservar el llegat que ha deixat la Montserrat, un grup d’amics i familiars ha construït una web amb el recull de la seva aportació al llarg de tants anys de treball. Si voleu saber més coses d’aquesta dona, treballadora i lluitadora, podeu consultar el següent enllaç:

https://www.monografies.cat/montserrat-minobis-i-puntonet

Font: cat.elpais.com

La Sala de Lectura Antoni Margarit ha col·laborat en aquest reconeixement aportant la reproducció d’una sèrie d’articles que Montserrat Minobis va publicar a la revista Serra d’Or.

I aquest mes…

El Club de Lectura Lletres de Colors llegirà la novel·la Un mar violeta oscuro, de l’escriptora italoespanyola Ayanta Barilli.

Un mar violeta oscuro és la història d’una rebel·lió davant l’amenaça d’aquest destí que sembla ineludible, el de moltes dones sotmeses a les condicions del temps que els va tocar viure, el de tantes protagonistes anònimes que van lluitar per la felicitat, per ser lliures.

Si us interessa encara sou a temps de venir a la Sala de Lectura a recollir-ne un exemplar.

Autor novell

Aquest proper divendres 1 d’octubre de 2021 a les 19.30h, tindrà lloc, a la Sala de Lectura Antoni Margarit, la presentació del llibre EL RACÓ DEL FRARE, a càrrec del seu autor Nil Bacardit Vinyals.

El llibre consta de l’aplec de quinze relats que ens apropa, de manera clara i punyent, a la realitat que ens toca viure. En el seu debut literari, l’autor escull episodis força diferents del nostre món, divers i convuls, per imaginar nombrosos escenaris on els seus protagonistes pateixen, gaudeixen i estimen.

Disseny: M. Àngels Pinyol

 

Us hi esperem!

Mor una ànima lliure de la literatura

El passat 11 de juliol 2021 mor Jordi Cussà (Berga 1961 – 2021) als seixanta anys, és un dels autors literàriament més rics però poc conegut, tot i reconegut per la crítica, de la generació dels vuitanta. Autor de teatre, poesia i novel·la, també es va dedicar a la traducció. A la dècada dels vuitanta va viure intensament el món de la contracultura, marcat per la seva addicció a les drogues. Ell d’aquesta època en deia ‘els anys vermells’. I en va fer literatura en dues ocasions: primer amb la novel·la Cavalls salvatges i després amb Formentera Lady. Columna edicions va publicar Cavalls salvatges l’any 2000 i després l’editorial L’Albí va publicar-ne una segona edició el 2016, coincidint amb Formentera Lady, entesa com una segona part, que va publicar l’editorial Labreu el 2015. Però, lluny d’encasellar-lo en aquesta temàtica, cal remarcar que Jordi Cussà va tenir una trajectòria literària llarga i diversa, amb una dotzena de novel·les publicades, entre les quals: La serp, L’alfil sacrificat, La novel·la de les ànimes, El noi de Sarajevo (premi Lector de l’Odissea). A primers del 2021 havia publicat el novel·lot de gairebé sis-centes pàgines El primer emperador i la reina Lluna, a l’editorial Comanegra. Aquesta s’ha convertit en l’última novel·la publicada en vida, però segons els editors de Comanegra, Cussà ha deixat material inèdit important.

(Font: vilaweb.cat)

A la Sala de Lectura Antoni Margarit estan disponibles per al préstec les següents novel·les de Jordi Cussà:

LA SERP (2001)

La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.

EL CICLOP (2017)

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII.

CONTES D’ ONADA I TORNADA (2009)

Recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura.

L’ALFIL SACRIFICAT (2003)

És una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s’ha de llegir d’una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l’arrencada amb una pregunta d’esperit dostoievskià: per quin motiu un bisbe de Solsona compromès amb la justícia social i la teoria de l’alliberament a l’Amèrica del Sud acaba canviant el calze pel fusell?

MÚSICA DE VIOLINS

A La casa del silenci Blanca Busquets, qui el 2011 va rebre el Premi Llibreter, ens endinsem en la vida d’un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona, la de la seva minyona i les de dues violinistes encarregades d’interpretar el Concert per a dos violins de Bach.

Una magnífica novel·la que uneix la història musical de l’Europa del segle XX amb les passions d’una saga de personatges sòlidament construïts. Una història excepcional d’una de les narradores més destacades del nostre país.

blancabusquets.cat

Encara ets a temps de venir a buscar el teu exemplar a la Sala de Lectura. No te’l perdis!

 

Si vols saber de què va el llibre pots consultar l’apartat Lectures 2021 d’aquest blog.

I si vols conèixer més fets o altres llibres de l’autora, pots consultar la seva pàgina web blancabusquets.cat