Arxiu de la categoria: Novel·la

A la tardor… torna el Club de Lectura!

La lectura escollida per aquest mes és Les darreres paraules de Carme Riera. Es tracta d’una biografia novel·lada d’un personatge lliure, apassionat i aventurer: l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg. Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca.

Si en voleu saber més coses podeu consultar la pestanya LECTURES 2022

Encara sou a temps d’apuntar-vos, només heu de venir a la Sala de Lectura!

A la Sala de Lectura hi podeu trobar els següents títols de l’escriptora:

  • Amb ulls americans
  • Temps d’una espera
  • Epitelis tendríssims
  • Te deix, amor, la mar com a penyora
  • Jo pos per testimoni les gavines
  • Una primavera per a Domenico Guarini
  • La meitat de l’ànima

Una novel·la sobre el medi ambient i els seus problemes

Aquest mes el Club de Lectura ha escollit el llibre Sin invierno de l’escriptora catalana Maite Carranza.

Sin invierno es una trepidant història d’amor que especula sobre les contradiccions d’un món abocat al desenvolupament a qualsevol preu. Engany, traïció, i desesperança, en una faula futurista sobre el frau farmacèutic, el tràfic il·legal de residus tòxics i la lluita secreta d’una organització ecologista.

Si en voleu saber més podeu consultar a la pestanya LECTURES 2022 clicant en aquest enllaç

I si en voleu algun exemplar, no dubteu en venir a la Sala de Lectura.

«El temps avança més ràpid que l’oblit».

Aquest mes hem seleccionat algunes de les frases de l’escriptora catalana Care Santos.

Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho ni un sol dia de la seva vida. Però, qui és Care Santos?

Ella mateixa ens ho explica…

“Cada dia tinc més dubtes de qui redimonis és la Care Santos. Si és la mateixa pesada que cada dia em mira des del mirall del bany o és aquella altra que de tant en tant fa coses que criden l’atenció dels altres. L’atenció de gent que val la pena, vull dir.
Cronològicament, ambdues anem a l’hora des de sempre. Gairebé cinquanta anys, ja, de coincidir a tot arreu: els mateixos carrers, cinemes, teatres i restaurants, en aquella facultat de Dret on vam avorrir-nos tant, a la mateixa platja de Malgrat de Mar de la millor infantesa, al mateix diari barceloní dels primers  flirtejos amb les paraules, als mateixos cossos estimats, a les mateixes amistats que ambdues compartim.
Però entre nosaltres hi ha abismes que ens separen cada cop més: la que em mira des del mirall mai no gosaria opinar, ni aixecar la veu, ni sortir a escena…”

Si vols saber com acaba la descripció que fa d’ella mateixa pots descobrir-ho en el següent enllaç: https://www.caresantos.com/Biografia_Cat.htm

I si vols conèixer algunes de les seves frases, pots fer-ho clicant aquí LA FRASE

Font: nuvol.cat


Llibres de l’autora que pots trobar a la Sala de Lectura:

  • Habitaciones cerradas
  • Tot el bé i tot el mal
  • Mentida
  • El ball dels morts

«Si la meva opinió és un delicte, no deixaré de cometre’l».

Comencem l’any afegint una nova entrada a l’apartat LA FRASE del nostre blog.

Erri de Luca (Nàpols, 1950), està considerat un dels autors italians més importants dels darrers temps. D’origen humil, amant de l’alpinisme, forma part de la Itàlia que en els anys 70 pretenia canviar el món. En aquesta ocasió us oferim un recull de frases d’aquest paleta, activista, escriptor i traductor italià.

Font: planetmountain.com

Novetats de final d’any

Aquest mes la Sala de Lectura Antoni Margarit ha adquirit, mitjançant compres i donacions, una trentena d’exemplars nous que ja estan disponibles per al préstec.

Hi podreu trobar novetats en novel·la, excursionisme, cuina, feminisme, ecologia, biografies…

A la pestanya NOVETATS hi podreu trobar el llistat dels títols en cada apartat segons la temàtica general a la que corresponen.

De dones detectives

Què es pot fer amb unes vaques que ha heretat del seu pare? Mma Ramotswe, una africana grassa i alegre, amiga d’ajudar els altres, ho té molt clar: vendre-les, i amb els diners muntar «La Primera Agència de Dones Detectives» a Botswana.

Aquesta és la simpàtica trama de la darrera novel·la de l’any que llegiran els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors.

Per a saber-ne més podeu consultar la pestanya LECTURES 2021 d’aquest blog.

I aquest mes…

El Club de Lectura Lletres de Colors llegirà la novel·la Un mar violeta oscuro, de l’escriptora italoespanyola Ayanta Barilli.

Un mar violeta oscuro és la història d’una rebel·lió davant l’amenaça d’aquest destí que sembla ineludible, el de moltes dones sotmeses a les condicions del temps que els va tocar viure, el de tantes protagonistes anònimes que van lluitar per la felicitat, per ser lliures.

Si us interessa encara sou a temps de venir a la Sala de Lectura a recollir-ne un exemplar.

Mor una ànima lliure de la literatura

El passat 11 de juliol 2021 mor Jordi Cussà (Berga 1961 – 2021) als seixanta anys, és un dels autors literàriament més rics però poc conegut, tot i reconegut per la crítica, de la generació dels vuitanta. Autor de teatre, poesia i novel·la, també es va dedicar a la traducció. A la dècada dels vuitanta va viure intensament el món de la contracultura, marcat per la seva addicció a les drogues. Ell d’aquesta època en deia ‘els anys vermells’. I en va fer literatura en dues ocasions: primer amb la novel·la Cavalls salvatges i després amb Formentera Lady. Columna edicions va publicar Cavalls salvatges l’any 2000 i després l’editorial L’Albí va publicar-ne una segona edició el 2016, coincidint amb Formentera Lady, entesa com una segona part, que va publicar l’editorial Labreu el 2015. Però, lluny d’encasellar-lo en aquesta temàtica, cal remarcar que Jordi Cussà va tenir una trajectòria literària llarga i diversa, amb una dotzena de novel·les publicades, entre les quals: La serp, L’alfil sacrificat, La novel·la de les ànimes, El noi de Sarajevo (premi Lector de l’Odissea). A primers del 2021 havia publicat el novel·lot de gairebé sis-centes pàgines El primer emperador i la reina Lluna, a l’editorial Comanegra. Aquesta s’ha convertit en l’última novel·la publicada en vida, però segons els editors de Comanegra, Cussà ha deixat material inèdit important.

(Font: vilaweb.cat)

A la Sala de Lectura Antoni Margarit estan disponibles per al préstec les següents novel·les de Jordi Cussà:

LA SERP (2001)

La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.

EL CICLOP (2017)

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII.

CONTES D’ ONADA I TORNADA (2009)

Recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura.

L’ALFIL SACRIFICAT (2003)

És una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s’ha de llegir d’una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l’arrencada amb una pregunta d’esperit dostoievskià: per quin motiu un bisbe de Solsona compromès amb la justícia social i la teoria de l’alliberament a l’Amèrica del Sud acaba canviant el calze pel fusell?