Les NOVEL·LES de DESEMBRE de 2025
Ens apropem a finals d’any i, per acabar, des del Club de Lectura Lletres de Colors s’han proposat fer-ho amb les piles ben carregades!
Aquest mes han triat dues lectures : L’Estrangera , de l’autor rus Sergei Dovlatov i
Caperucita en Manhanttan, de l’autora salmantina Carmen Martín.
SINOPSI
Marússia Tataróvitx, filla d’alt funcionari soviètic, està acostumada a gaudir de privilegis i viu envoltada d’admiradors. No té motius raonables per voler abandonar Rússia. Però contra tot pronòstic, sense saber ben bé per què, com un caprici més o com una fugida endavant, decideix emigrar i s’instal·la a casa d’uns parents, a Queens. Allà s’hi troba una comunitat russa impermeable a la cultura americana i plena de personatges típicament dovlatians.
Als Estats Units, la Marússia tampoc hi acaba de trobar la felicitat. Sorprèn i preocupa a la comunitat, aparellant-se amb Rafael González, galant i mestre de la picaresca, que serà una caixa de sorpreses esbojarrada i exasperant.
L’AUTOR
Serguei Dovlàtov (1941-1990) Va néixer el 1941 a la ciutat d’Ufà, Unió Soviètica.
Va estudiar a la Universitat de Leningrad i va fer el servei militar com a vigilant en un camp de treball. Entre altres feines, va fer de periodista a Leningrad i Tallinn, més endavant treballà com a guia al Parc Puixkin. Moltes d’aquestes experiències va traslladar-les al paper en títols com La zona, La maleta, El compromís, Els nostres, La filial, El parc i L’ofici, tots ells publicats a La Breu Edicions.
Fins a l’arribada de la Perestroika, a l’URSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador.A finals dels setanta va abandonar el país. I pocs anys abans de morir, als Estats Units, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia, gràcies a la publicació dels seus relats a The New Yorker.
SINOPSI
Sara Allen és una nena de deu anys que viu a Brooklyn, Nova York. El seu desig més gran és anar sola a Manhattan per portar a la seva àvia un pastís de maduixa. L’àvia d’aquesta Caputxeta moderna ha estat cantant de music-hall i s’ha casat diverses vegades.
El llop és míster Woolf, un pastisser multimilionari que viu a prop de Central Park en un gratacel amb forma de pastís. Però el fil màgic d’aquest relat se centra en Miss Lunatic, una captaire sense edat que viu de dia oculta a l’estàtua de la Llibertat i que surt de nit per intervenir en les desgràcies humanes o, si cal, arribar a regalar un elixir capaç de vèncer la por.
L’AUTOR
Carmen Martín Gaite Nascuda a Salamanca el 1925 i morta a Madrid el 2000, és considerada una de les figures més importants de les lletres hispàniques del segle XX.
Va rebre, entre altres, el Premi Cafè Gijón el 1955 per la seva novel·la El Balneario, el Premi Nadal el 1957 per Entre Visillos, el Premi Nacional de Literatura el 1978 per El cuarto de atrás , el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres en 1988 i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 1994. També va ser guardonada, entre d’altres, amb la Medalla d’Or del cercle de Belles Arts.
La NOVEL·LA de SETEMBRE de 2025
Ja s’han acabat les vacances i el Club de Lectura torna amb les piles carregades. Per al mes de setembre han escollit una novel.la policíaca: Un animal salvatge, de l’escriptor suís Joël Dicker.
SINOPSI
El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra, un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar.
El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s’ha obsessionat amb ella i l’espia fins i tot en els moments més íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l’origen d’aquesta intriga diabòlica de la qual ningú sortirà indemne.
L’AUTOR
Joël Dicker va néixer a Suïssa l’any 1985.
Jöel Dicker és un dels autors més joves i reeixits dels últims anys. Les seves novel·les són traduïdes a més de 30 idiomes.
Encara que amb dinou anys va publicar el seu primer relat en francès titulat Le Tigre (2005), no va ser fins a 2010 i amb vint-i-cinc anys quan es va donar a conèixer al gran públic en guanyar el Premi dels Escriptors Ginebrins amb la seva primera novel·la publicada Els últims dies dels nostres pares.
Més tard, La veritat sobre el cas Harry Quebert (2013) va ser guardonada amb el Premi Goncourt des Lycéens, el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, el Premi Lire a la millor novel·la en llengua francesa, va ser escollida Millor Llibre de l’Any pels lectors d’El País i va merèixer el Premi Qué Leer al millor llibre traduït i el XX Premi San Clemente, atorgat pels alumnes de batxillerat de diversos instituts de Galícia. Traduïda amb gran èxit a quaranta-dos idiomes, s’ha convertit en un fenomen literari global i forma, juntament amb El llibre dels Baltimore (2016) i El cas Alaska Sanders (2022), la trilogia protagonitzada pel personatge Marcus Goldman.
Dicker també ha publicat a La Campana La desaparició de Stephanie Mailer (2018), L’enigma de l’habitació 622 (2022) i Un animal salvatge (2024). La catastròfica visita al zoo (2025) és el seu primer llibre per a tots els públics.
La NOVEL·LA de MAIG de 2025
Aquest mes de maig, el Club de Lectura ha escollit la novel·la La caverna de l’escriptor portuguès José Saramago.
SINOPSI
Una petita terrisseria, un centre comercial gegantí. Un món en ràpid procés d’extinció, un altre que creix i es multiplica com un joc de miralls on no sembla que hi hagi límits per a la il·lusió enganyosa. Cada dia s’extingeixen espècies animals i vegetals, cada dia hi ha professions que es tornen inútils, idiomes que deixen de tenir persones que en parlin, tradicions que perden sentit, sentiments que es converteixen en els seus contraris.
Una família de terrissers comprèn que ha deixat de ser necessària al món. Com una serp que muda de pell per poder créixer en una altra que més endavant també es tornarà petita, el centre comercial diu a la terrisseria: «Mor, ja no necessito de tu».
L’AUTOR
José de Sousa Saramago (Portugal,1922 – Lanzarote, 2010) fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1998. Tot i que Saramago era un bon alumne, els seus pares no es podien permetre el luxe de mantenir-lo a l’escola, aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar, però, la seva nova passió: la lectura.
Membre del Partit Comunista Portuguès des del 1969, va patir persecució i censura durant els anys de la dictadura d’António de Oliveira Salazar. Posteriorment, va sumar-se a la Revolució dels Clavells, que va portar la democràcia a Portugal l’any 1974.
Des del 1976, es dedicà exclusivament al seu treball literari. Saramago no va aconseguir un gran reconeixement i aclamació fins als seixanta anys, amb la publicació de la seva quarta novel·la, Memorial do Convento (1982).
Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l’extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo en relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s’oposa a deixar-se anar, és l’arquetip de l’heroi. Pel que fa a l’estil, utilitza frases llargues, amb un estil de puntuació propi.
La NOVEL·LA de MARÇ de 2025
Continuant amb la seva activitat habitual, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors, aquesta vegada s’atreveixen amb el gran clàssic d’Stefan Zweig Maria Antonieta.
SINOPSI
Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l’ull de l’huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.
Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d’Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l’ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a Maria Antonieta, fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
L’AUTOR
Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis -Brasil-, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en el seu vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil en fan un narrador fascinant i captivador, capaç de seduir-nos des de les primeres ratlles i de deixar-nos en suspens fins al punt final. A Quaderns Crema s’han publicat ja El món d’ahir (2001), Novel·la d’escacs (1987), Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona (1996), Carta d’una desconeguda (1998), Nit fantàstica (1998), Secret candent (1999), Els ulls del germà etern (2002), Fouché (2004), Moments estel·lars de la humanitat (2004), Montaigne (2008), La impaciència del cor (2010) i L’embriaguesa de la metamorfosi (2015).
La NOVEL·LA de GENER de 2025
Per començar el nou any, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors començaran amb la novel·la d’un escriptor de la Catalunya Nord: Joan-Lluís Lluís i la seva Junil a les terres dels bàrbars.
SINOPSI
Junil a les terres dels bàrbars és una gran novel·la d’aventures, un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció.
“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.
Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.
L’AUTOR
Joan-Lluís Lluís neix a Perpinyà el 29 de juny del 1963. De família modesta, el seu pare havia nascut a Morellàs (Vallespir), tot i que més tard viu a Llagostera (Gironès). La mare era de Cassà de la Selva (Gironès). Joan-Lluís Lluís creix al Voló (Rosselló) i de molt jove, amb tot just tretze anys, pren consciència de la seva vocació d’escriptor. Per bé que en aquells anys estudia i escriu en francès perquè el català estava exclòs del sistema escolar, a partir dels setze anys comença a desenvolupar i a recuperar la seva identitat catalana. Després de cursar els estudis secundaris a Ceret (Vallespir) i a Perpinyà, es llicencia en història de l’art a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller.
Joan-Lluís Lluís s’estrena com a novel·lista l’any 1993 amb Els ulls de sorra. A aquest títol el segueixen les obres Vagons robats, del 1996, la novel·la eròtica Cirera, del 1997, i El crim de l’escriptor cansat, del 2000. Amb El dia de l’ós obté el Premi Joan Crexells de l’any 2004 i, amb Aiguafang, el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la del 2009. Per Les cròniques del déu coix, il·lustrada per Perico Pastor, guanya el Premi Lletra d’Or de l’any 2014. El 2016 publica una nova novel·la, El navegant. El desembre de 2017 guanya el Premi Sant Jordi de la Nit de Santa Llúcia amb la novel·la Jo soc aquell que va matar Franco.