Recomanació

25 de Novembre

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

LECTURES RECOMANADES

– Violència: tolerància zero

(Ed. Fundació La Caixa, 2005)

En aquest llibre s’analitza la manera tan de reconèixer com d’eradicar la violència contra les dones.

La sociòloga Inés Alberdi exposa quines són les característiques d’aquesta violència i les diferents formes que adopta ja sigui violència sexual, familiar, emocional o psíquica, així com també la manera que aborden aquest tema les lleis.

Per altra banda, el professor de psiquiatria Luis Rojas Marcos exposa quines poden ser o són les llavors d’aquesta violència i quins en podrien ser els antídots.

A continuació podeu llegir algunes de les citacions que conté el llibre:

– «Que la humanitat pugui sobreviure en pau o no, depèn del que vulguem les persones» (Bertrand Russell, The New York Times, 1950)

– «El desig de guariment representa la meitat de la nostra recuperació» (Sèneca, Hipolitus, 50aC.

– «L’agressió més mortífera entre totes les possibles és la mutilació de l’esperit d’una criatura, perquè destrueix el principi vital de la confiança» (Erik Ericson, Societat Americana de Medicina, 1972)

∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑

El tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació

(Ed. CAC, 2010)

Les Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment als mitjans de comunicació, publicades l’any 2004, van ser fruit d’una iniciativa col·lectiva per part dels agents socials implicats. De forma conjunta, per mitjà de la Regidoria de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va engegar una comissió de treball a la qual es van sumar l’Institut Català de les Dones, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. A banda de les institucions, s’hi van adherir, així mateix, els diferents mitjans de comunicació catalans i representants dels cossos de seguretat —Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Durant un any es van reunir per elaborar unes pautes de tractament de les informacions relatives a la “violència de gènere” i detectar-ne les dificultats i les males pràctiques.

Posteriorment, i amb la finalitat que aquesta feina reflexiva tingués una aplicació efectiva, els serveis tècnics del Consell de l’Audiovisual de Catalunya van adaptar el contingut del document resultant en dotze punts i en forma de recomanacions.

Algunes de les recomanacions que s’hi recullen són, per exemple:

– Tractar la violència masclista com una violació dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones.

– Seleccionar i diversificar les fonts d’informació

– Respectar el dret a la intimitat de les persones agredides i la presumpció d’innocència de les persones agressores.

∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑∑

La via heroica de Marie Curie, descubridora del radio

(Ève Curie; Ed. Círculo de Lectores, 1993)

A través d’aquesta biografia novel·lada, Ève Curie ens relata fragments de la vida de la seva mare i del seu pare, Marie i Pierre Curie, tots dos científics. Un matrimoni que junts van compartir els treballs i els dies, junts van obtenir el Premi Nobel de Física el 1903 pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat espontània i els fenòmens de la radiació, troballa que va canviar el curs de la ciència al segle XX, ja que va ser la base per la investigació de l’estructura atòmica.

El 1895 la Universitat de Cracòvia no va concedir-li una plaça pel fet de ser dona, un dels molts contratemps als que va haver de fer front durant la seva exitosa carrera. També aquestes paraules de Robert William Reid (en la biografia que realitzà sobre Curie) remarquen aquest fet:

«La idea era la seva, ningú no la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per la seva opinió, es va establir clarament que era la seva propietària. Aquest fet, més tard, queda registrat en dues ocasions en la seva biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ja en aquesta primerenca etapa de la seva carrera [ella] es va adonar que… a molts científics, els resulta difícil creure que una dona pogués ser capaç d’una obra original com en la que ella estava involucrada».

 R. Reid, Marie Curie, p. 64.

Altres lectures:

Prou! (Pilar Rahola; Ed. RBA, 2015)

Mascles no masclistes (Teresa Pàmies; Ed. Plaza y Janés, 1987)

Veus de dones (Revista Enderrock, n. 253)

Núria Picas, entrevista (Revista Vèrtex, n. 218)

Vine a la Sala de Lectura i descobreix-ne més…

 

GENER  2017

És temps de neu…

CAM00977

La revista Vèrtex va ser fundada l’any 1966 per Francesc Martínez Massó, president de la llavors anomenada Federación Catalana de Montañismo. Es va començar a publicar en castellà i va anar introduint alguna pàgina en català fins que l’any 1970 es va editar completament en aquesta llengua. Esdevenia així la primera revista d’una federació esportiva escrita totalment en català durant l’etapa final del franquisme.

El primer número de Vèrtex, publicat el primer trimestre de l’any 1966, constava de 26 pàgines en blanc i negre i la periodicitat de la publicació era trimestral. L’any 1997 Vèrtex va viure una renovació a fons de disseny i de continguts. No fou fins l’any 2001 que es va publicar en color en la seva totalitat i el 2004, any en què es va arribar per primera vegada a la xifra de 20.000 exemplars en una sola tirada, la revista passà a ser bimestral.

L’objectiu de Vèrtex no és altre que oferir una informació pràctica, de qualitat i rigor per al col·lectiu de federats i federades –i per extensió a tot el públic interessat en l’excursionisme i la muntanya– i facilitar-los un espai d’informació i comunicació.

Les pàgines de Vèrtex han reflectit al llarg de més de 45 anys les diferents sensibilitats i experiències que ha viscut el moviment excursionista català, a més d’infinitat d’esdeveniments i activitats excursionistes. Des de les ressenyes d’excursions o escalades més pròximes a casa nostra fins a les grans gestes d’alpinistes catalans a muntanyes d’arreu del món.

Font: www.feec.cat 

DESEMBRE 2016

La confidència” de Remei Margarit Tayà

 la-confidencia_remei-margarit

Remei Margarit i Tayà (Sitges, 1935) és psicòloga, escriptora, cantautora i professora de música, ha enregistrat dos discos de cançons pròpies com a cantautora i participà en la Nova Cançó, fundant junt amb Josep Maria Espinàs Els Setze Jutges.

Va treballar com a mestra, documentalista, ha realitzat treballs editorials i ha escrit i escriu esporàdicament columnes al Diari de Barcelona, La Vanguardia i El País.

En aquesta novel·la escrita el 2006 i editada per Pagès Editors, ens introdueix en les relacions sentimentals de cinc personatges: tres dones i dos homes.  La història mostra que, a vegades,  sincerar-se pot ser pitjor que mantenir el silenci, sobretot si hi ha una infidelitat pel mig.

En aquesta història, el lector es converteix en espectador de més d’una confidència,

Sant Cugat Sesgarrigues