Biografies

L’escriptora amb nom masculí

George Sand (1804-76), pseudònim literari de Aurore Dupin, va ser una escriptora incansable i fervent lluitadora pels drets del poble, les llibertats individuals i la igualtat de sexes.

Conèixer la vida de George Sand és endinsar-se en el misteri d’una dona excepcional, que va viure les grans passions del seu temps: la llibertat, l’amor, la política i la literatura.

Font: Muy historia

Va néixer a París l’any 1804, però va passar la major part de la seva vida a Nohant al departament d’Indre. Òrfena de pare als 4 anys, Aurore Dupin va gaudir d’una infantesa bastant lliure a casa de la seva àvia paterna.

Aquesta estada al camp la va marcar, de manera que va emprar el tema de la vida en el camp en moltes de les seves obres (com en La Mare au Diable). L’any 1822, es va casar amb el baró Casimir Dudevant, amb el qual va tenir dos fills: Maurice (nascut l’any 1823) i Solange (nascuda l’any 1828). Aviat, va deixar el seu marit i aleshores va conèixer una agitada vida amorosa.

L’any 1831, es va publicar la seva primera novel·la, Rose et Blanche, que havia escrit en col·laboració amb Jules Sandeau, el seu amant, en qui es va inspirar per al seu pseudònim Sand.

Cada vegada dissimulava menys el seu gust pels vestits masculins, tot i que continuava vestint-se de dona per a les ocasions. Aquesta «disfressa» li permetia circular amb llibertat per tot París (fumant pipa), i li facilitava l’accés a llocs on una dama del seu rang no hi tenia cabuda. Es tractava d’una pràctica excepcional per al segle XIX, en què els codis socials, principalment entre les classes benestants, tenien una extraordinària importància. Com a conseqüència, Sand perdé bona part dels seus privilegis de baronessa. Paradoxalment, el costum de l’època permetia sense problema a les dones de les classes benestants viure separades dels seus esposos, llevat que cometeren obertament una «irregularitat» flagrant.

En les seves primeres novel·les, autobiografies disfressades, assimila la recerca de la felicitat personal a una regeneració social. Així, Indiana (obra en què per primera vegada utilitza el pseudònim de George Sand, 1832) i Lélia (1833) són dues obres novel·lesques i líriques, en les quals l’amor s’oposa als convencionalismes mundans i als prejudicis socials, com s’hi va enfrontar George Sand arran de les passions amoroses successives amb Alfred de Musset i Frédéric Chopin.

Els anys 1833, 1834 i 1835, va tenir un afer sentimental turmentat amb Alfred de Musset, del qual va extraure Elle et Lui. El va deixar pel doctor Pagello. Més tard, va conèixer Franz Liszt, i sobretot Frédéric Chopin, amb qui va viure gairebé 10 anys (del 1838 al 1847). A Mallorca, s’hi pot visitar actualment la cartoixa de Valldemossa, on van passar plegats l’hivern del 1838-39, amb els fills d’ella.

L’any 1841, va fundar junt amb Pierre Leroux, la Revue Indépendante.

George Sand va mantenir lligams amb demòcrates com Arago, Barbès o  Bakunin, i va celebrar l’any 1848 la caiguda del rei Luís Felip i la fi de la Monarquia de Juliol, fent palès el seu compromís polític social i comunista. Després dels successos de juny, es va retirar l’any 1851 a Nohant, obligada a escriure per al teatre, a causa de dificultats econòmiques. Però no s’hi va recloure, viatjà bastant per França.

Va continuar portant una vida agitada i gens convencional. Va tenir altres afers amorosos, va lluitar pels drets de les dones i per les seves idees polítiques, va mantenir amistat amb Flaubert i Théophile Gautier i va freqüentar els germans Jules i Edmond Goncourt.

No va deixar d’escriure fins a la seva mort, l’any 1876, a l’edat de 72 anys, a Nohant. Victor Hugo va declarar el 8 de juny del 1876: «Plore una morta, salude una immortal!».

George Sand mantingué vincles amb demòcrates progressistes i celebrà el final de la monarquia francesa. Lluità pels drets de les dones i per les seves idees polítiques. Ningú no ens pot ajudar més a definir l’esperit deromanticisme, la generació literària i política francesa que, a partir de 1830, defineix els conceptes culturals encara presents avui dia. Morí el 1876 als 72 anys d’edat.

Font: biografiasyvidas.com

Podeu trobar més informació de George Sand en la biografia que va escriure’n André Maurois i que podeu trobar a la Sala de Lectura Antoni Margarit:

També podeu consultar els següents enllaços:

http://www.visitvalldemossa.com/george-sand/

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/la-escritora-francesa-george-sand_40023_102.html

https://historiaybiografias.com/george_sand/

Sant Cugat Sesgarrigues