Arxiu de la categoria: Dones

“Vaig pagar el preu de la soledat per ser lliure”

Susanna Tamaro és una escriptora italiana, documentalista científica i assistent cinematogràfica nascuda el 1957 a  (Trieste, ciutat situada al nord d’Itàlia.
Va guanyar el premi Elsa Morante el 1989 amb la seva primera novel·la La testa tra le nuvole (El cap als núvols). Més tard, el 1991 dita el seu segon treball, el llibre de relats Per voce sola (Per una sola veu), la qual va ser traduïda a diversos idiomes arribant així al gran públic, i qeu va ser premiat pel PEN Club Internacional. Però l’èxit més important li va arribar el 1994 amb la novel·la epistolar Va’ dove ti porta il cuore (Vés on et porti el cor). A partir d’aquí va anar sumant obres fins que l’any 2018, després de la publicació de La Tigre e l’Acrobata (La Tigresa i l’Acròbata) va anunciar que deixava d’escriure novel·la per centrar-se en el llibre infantil.
Tamaro és una gran idealista, amant de la natura i preocupada pel canvi climàtic i al principi de la seva carrera no va ser recolzada per la crítica del seu país. En nombroses entrevistes no s’ha amagat que el seu major dilema existencial és ser lliure, i que va pagar amb la soledat el preu de ser-ho ( entrevista al diari ABC). En la seva narrativa hi destaquen temes com l’existència, la soledat, del desig d’independència, el miratge de la felicitat, el sentit del món, el destí… Sovint reflexiona, i a través de l’escriptura sembla que vol donar un impuls ètic a la societat.

Podeu llegir algunes de les cites dels seus llibres a la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la novel·la Vés on et porti el cor que explica una història forta i molt humana en forma de llarga carta —escanejada com un diari— d’una dona gran a la seva neta llunyana. És una carta d’amor i alhora una confessió tranquil·la i apassionada de cor obert de tota una vida que en el gest d’escriure troba finalment el sentit de la pròpia experiència i identitat.

25-N. Recomanacions per públic infantil i juvenil

Avui, dimecres 25-N, us hem preparat una selecció de llibres per a públic infantil i juvenil-adult.

  • Les noies són capaces de tot (Caryl Hart)
  • El talp Eudald i la Violeta Vullserjo (Maite Carranza)
  • Les noies de filferro (Jordi Sierra Fabra)
  • L’infern de Marta (Pasqual Alapont)
  • El diari lila de la Carlota (Gemma Lienas)
  • Mossegar la poma (Leticia Dolera)

En l’enllaç a continuació podreu accedir a un altre curt amb visió de gènere que comparteix l’Ajuntament de Sant Cugat: https://vimeo.com/23852831?fbclid=IwAR332j6kiOB80v-Xr-v9dgOsMb6nI4Jv2BublOrETz8fdCIDp5oRi4jK4gU

MANIFEST 25N 2020

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives
populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.
És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat.
Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència
masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys
visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.
Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a erradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.
Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptantse a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de
moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt
de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes, dones,
joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles. Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.
Potser, aquest és l’any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens
havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres.
Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències. Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques.
Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes. Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.
Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari.
Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la
impunitat. Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.

25-N

Un any més la Sala de Lectura Antoni Margarit participa en el 25-N, el dia per a l’eliminació de la violència de gènere. Enguany, degut a la pandèmia no ens és possible realitzar actes presencials, però col·laborem amb l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues aportant el nostre granet de sorra amb les següents activitats:

Aquest dilluns us proposem els següents títols:

  1. Violència: tolerància zero. Treball que analitza la violència envers les dones des dels seus orígens fins a l’actualitat i que ens proposa diverses maneres de detectar-la i tractar-la.
  2. Dentro de mi (Doris Lessing). Autobiografia de l’escriptora, referent del feminisme, i guanyadora del Premi Nobel de Literatura el 2007.
  3. Las mujeres que aman demasiado (Robin Norwood). Aquesta terapeuta , experta en problemes de parella i família, ens relata casos de dones que han estat vivint relacions obsessives.
  4. La quinta mujer (Henning Mankell). Novel·la negra
  5. T’imagines la vida sense ell? (Isabel Calra-Simó). Novel·la

 

La primera dona Nobel de Literatura

Aquesta setmana a la pestanya LA FRASE d’aquest blog hem recopilat textos de Selma Lagerlöf (1858-1940) escriptora sueca. La primera dona a obtenir el Premi Nobel de Literatura l’any 1909.


Selma passà la infància en un petit poble suec on va créixer la seva afició a la lectura i va descobrir quin seria el seu ofici. Va estudiar i va esdevenir professora en una escola de Landskrona. També va començar a escriure articles per un diari i una església locals. Sabia explicar contes de manera amena i captivant utilitzant gran varietat de descripcions, estil que es reflexa en les seves novel·les, en les quals utilitza elements lírics, llegendaris i romàntics. Barrejava el mite i la fantasia amb un realisme de deix moralista. Era apreciada i reconeguda com una de les millors cultivadores de la literatura infantil de l’època.

També es relacionà amb el moviment feminista suec qui més tard li oferí ajut econòmic per a poder fer la seva primera publicació. L’èxit que va aconseguir li va permetre dedicar-se per complet a l’escriptura. Va ser membre de la Real Acadèmia Sueca i el 1909 va obtenir el Premi Nobel de Literatura.

Va ocupar els darrers anys de la seva vida a ajudar escriptora i pensadors a amagar-se i sortir del país i a lluitar contra la dictadura alemanya que oprimia Europa. Quan Finlàndia va entrar en combat a l’anomenada Guerra d’Hivern el novembre de 1939, l’escriptora va donar la seva medalla d’or del Premi Nobel per a que fos subhastada, el que n’obtingué fou destinat al fons de la resistència finesa.

8-M

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. Van morir-hi 142 obreres.

Les primeres celebracions del Dia de les Dones foren, per part de les socialistes nord-americanes, el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de les Dones per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer.

A la primera meitat de febrer de 1917, l’inici d’una gran fam va provocar revoltes a Petrograd, actual Sant Petersburg. El 3 de març de 1917, la major fàbrica de Petrograd, la factoria Putilov, es va tancar, i quedaren 30.000 treballadors en situació desesperada.

El 8 de març de 1917  les dones russes van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Es va celebrar una sèrie de mítings i manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que progressivament van aconseguir un fort to polític i econòmic. Incidents entre mestresses de casa a les llargues cues per aconseguir pa es van convertir en manifestacions espontànies contra la monarquia i a favor del final de la guerra. Va començar així l’aixecament popular que va acabar amb la monarquia, sense preparació ni coordinació dels partits revolucionaris.

A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de les Dones quedà fixat en la data del 8 de març. Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977.

A la Sala de Lectura Antoni Margarit disposem d’un espai dedicat a les dones on s’hi poden consultar temes com igualtat de gènere, drets laborals, història, filosofia, psicologia des d’un punt de vista femení. A part, també disposem d’una gran varietat de biografies de dones, novel·les escrites per i sobre dones i  títols de llibres per a la sensibilització d’infants i joves.

La veu de la dona a la literatura

Aquest proper divendres 6 de març de 2020, a les 20h, emmarcat en els actes de celebració del Dia de la Dona, la Sala de Lectura Antoni Margarit hem preparat una exposició-col·loqui entorn de la recent desapareguda escriptora valenciana Isabel-Clara Simó Mollor.

Us hi esperem a tots i totes!

A banda d’aquest, al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues s’han preparat altres actes dins la mateixa celebració. Us deixem el cartell a continuació.

Dones de ciència

Des de l’any 2015, cada 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits.

Per aquest motiu, des de la Sala de Lectura recomanem aquest llibre: Dones de ciència que celebra les fites de les dones intrèpides que han preparat el camí per a les pròximes generacions d’enginyeres, biòlogues, matemàtiques, metges, físiques…

Adéu, Isabel-Clara

Avui ens ha deixat Isabel-Clara Simó Monllor, una de les autores més importants de la literatura catalana.
Pots redescobrir algunes de les seves obres a la Sala de Lectura Antoni Margarit.

  • Tota aquesta gent
  • Dones
  • T’imagines la vida sense ell?
  • Cartes d’independència a la vora d’una tassa de te
  • Contes d’Isabel
  • L’home que volava en el trapezi

“Si passa un dia sense que pugui escriure em sento molt desgraciada”

Isabel-Clara Simó i Monllor és una escriptora, periodista i política valenciana. És considerada una de les autores modernes més importants de la literatura catalana i ha estat guardonada en múltiples ocasions.

A la Sala de Lectura disposem dels següents títols de l’autora:

  • Tota aquesta gent
  • Cartes d’independència a la vora d’una tassa de te
  • T’imagines la vida sense ell?
  • Contes d’Isabel
  • L’home que volava en el trapezi
  • Dones

I si vols tenir una idea del seu tarannà, pots llegir algunes de les seves frases a la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

ara.cat