Arxiu de la categoria: Escriptor/a

Mor una ànima lliure de la literatura

El passat 11 de juliol 2021 mor Jordi Cussà (Berga 1961 – 2021) als seixanta anys, és un dels autors literàriament més rics però poc conegut, tot i reconegut per la crítica, de la generació dels vuitanta. Autor de teatre, poesia i novel·la, també es va dedicar a la traducció. A la dècada dels vuitanta va viure intensament el món de la contracultura, marcat per la seva addicció a les drogues. Ell d’aquesta època en deia ‘els anys vermells’. I en va fer literatura en dues ocasions: primer amb la novel·la Cavalls salvatges i després amb Formentera Lady. Columna edicions va publicar Cavalls salvatges l’any 2000 i després l’editorial L’Albí va publicar-ne una segona edició el 2016, coincidint amb Formentera Lady, entesa com una segona part, que va publicar l’editorial Labreu el 2015. Però, lluny d’encasellar-lo en aquesta temàtica, cal remarcar que Jordi Cussà va tenir una trajectòria literària llarga i diversa, amb una dotzena de novel·les publicades, entre les quals: La serp, L’alfil sacrificat, La novel·la de les ànimes, El noi de Sarajevo (premi Lector de l’Odissea). A primers del 2021 havia publicat el novel·lot de gairebé sis-centes pàgines El primer emperador i la reina Lluna, a l’editorial Comanegra. Aquesta s’ha convertit en l’última novel·la publicada en vida, però segons els editors de Comanegra, Cussà ha deixat material inèdit important.

(Font: vilaweb.cat)

A la Sala de Lectura Antoni Margarit estan disponibles per al préstec les següents novel·les de Jordi Cussà:

LA SERP (2001)

La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.

EL CICLOP (2017)

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII.

CONTES D’ ONADA I TORNADA (2009)

Recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura.

L’ALFIL SACRIFICAT (2003)

És una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s’ha de llegir d’una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l’arrencada amb una pregunta d’esperit dostoievskià: per quin motiu un bisbe de Solsona compromès amb la justícia social i la teoria de l’alliberament a l’Amèrica del Sud acaba canviant el calze pel fusell?

MÚSICA DE VIOLINS

A La casa del silenci Blanca Busquets, qui el 2011 va rebre el Premi Llibreter, ens endinsem en la vida d’un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona, la de la seva minyona i les de dues violinistes encarregades d’interpretar el Concert per a dos violins de Bach.

Una magnífica novel·la que uneix la història musical de l’Europa del segle XX amb les passions d’una saga de personatges sòlidament construïts. Una història excepcional d’una de les narradores més destacades del nostre país.

blancabusquets.cat

Encara ets a temps de venir a buscar el teu exemplar a la Sala de Lectura. No te’l perdis!

 

Si vols saber de què va el llibre pots consultar l’apartat Lectures 2021 d’aquest blog.

I si vols conèixer més fets o altres llibres de l’autora, pots consultar la seva pàgina web blancabusquets.cat

«Trobar a faltar un instant és trobar a faltar a aquell que érem llavors».

Aquest mes, a l’apartat LA FRASE hi podreu llegir cites de l’escriptora Sara Mesa.

abc.com

Nascuda a Madrid el 1976, Sara Mesa va estudiar Periodisme i Filologia hispànica; posteriorment va treballar com a funcionària. Encara que des de la seva infància va ser una lectora voraç, no va descobrir la seva vocació per l’escriptura fins a complir els trenta anys.
Des de llavors, ha desenvolupat una notable carrera dins de la literatura, fent gala d’una gran habilitat en diferents gèneres i formats. És considerada una de les veus més interessants i prometedores de la seva generació.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la seva novel·la Cara de pan (2018).

“I és que mai no ho diem tot perquè ens quedaríem buits”

Aquest mes, els i les membres del Club de Lectura LLetres de Colors llegiran la biografia amb deix novel·lesc de Teresa Pàmies titulat Memòries de guerra i d’exili.

ccma

Teresa Pàmies (Balaguer 1919- Granada 2012) és una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX i una de les més llegides.

Quan va esclatar la guerra civil ella era la secretària general de l’Aliança Nacional de la Dona Jove dins de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Va defensar la ciutat, des de les trinxeres plaça de la Bonanova, el dia que va caure Barcelona per les tropes franquistes. Tenia 20 anys quan es va haver d’exiliar.

L’any 2019 es va commemorar el centenari del seu naixement i es van dur a terme nombroses activitats arreu.

Si voleu saber més coses sobre Teresa Pàmies i el llibre d’aquest mes Memòries de guerra i d’exili,  podeu consultar els següents enllaços:

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anyteresapamies/inici/

https://www.nuvol.com/llibres/quan-erem-refugiats-un-testimoni-de-teresa-pamies-63312

VEREDICTE DEL PRIMER CONCURS DE RELATS CURTS DE SANT JORDI 2021

La Sala de Lectura Antoni Margarit va formar part del jurat del Primer Concurs de Relats Curts de Sant Jordi organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

En el següent enllaç podreu llegir els relats premiats.

https://www.santcugatsesgarrigues.cat/actualitat/noticies/premis-del-concurs-de-relats-curts.html

El proper dimarts 4 de maig a la tarda es realitzarà l’entrega de premis en petit comitè.

Moltes gràcies a tots els i les participants!

“Ja no m’importa si la Mort em veu: em giro per somriure als qui em segueixen”

La Sala de Lectura Antoni Margarit organitza enguany una activitat dins la programació que l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues ha preparat per tal de commemorar la diada de Sant Jordi

Es tracta d’un homenatge al desaparegut poeta, arquitecte i professor d’universitat català Joan Margarit (1938 – 2021), en el que podrem escoltar i emocionar-nos amb una selecció dels seus poemes recitats per la seva pròpia veu.

L’acte tindrà lloc el proper dissabte 24 d’abril de 2021 a les 18h a la Sala de Lectura Antoni Margarit. Es garantiran les mesures de seguretat establertes. Aforament limitat.

Mes de novel·la negra

Aquest mes, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors llegiran la novel·la negra La víspera de casi todo de l’escriptor català Víctor del Árbol i guardonada amb el Premi Nadal 2015.

Encara sou a temps de venir a buscar el vostre exemplar a la Sala de Lectura. Animeu-vos!

Si voleu conèixer l’argument d’aquesta premiada novel·la, podeu consultar-lo a la pestanya LECTURES 2021 d’aquest blog.

 

“Vaig pagar el preu de la soledat per ser lliure”

Susanna Tamaro és una escriptora italiana, documentalista científica i assistent cinematogràfica nascuda el 1957 a  (Trieste, ciutat situada al nord d’Itàlia.
Va guanyar el premi Elsa Morante el 1989 amb la seva primera novel·la La testa tra le nuvole (El cap als núvols). Més tard, el 1991 dita el seu segon treball, el llibre de relats Per voce sola (Per una sola veu), la qual va ser traduïda a diversos idiomes arribant així al gran públic, i qeu va ser premiat pel PEN Club Internacional. Però l’èxit més important li va arribar el 1994 amb la novel·la epistolar Va’ dove ti porta il cuore (Vés on et porti el cor). A partir d’aquí va anar sumant obres fins que l’any 2018, després de la publicació de La Tigre e l’Acrobata (La Tigresa i l’Acròbata) va anunciar que deixava d’escriure novel·la per centrar-se en el llibre infantil.
Tamaro és una gran idealista, amant de la natura i preocupada pel canvi climàtic i al principi de la seva carrera no va ser recolzada per la crítica del seu país. En nombroses entrevistes no s’ha amagat que el seu major dilema existencial és ser lliure, i que va pagar amb la soledat el preu de ser-ho ( entrevista al diari ABC). En la seva narrativa hi destaquen temes com l’existència, la soledat, del desig d’independència, el miratge de la felicitat, el sentit del món, el destí… Sovint reflexiona, i a través de l’escriptura sembla que vol donar un impuls ètic a la societat.

Podeu llegir algunes de les cites dels seus llibres a la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la novel·la Vés on et porti el cor que explica una història forta i molt humana en forma de llarga carta —escanejada com un diari— d’una dona gran a la seva neta llunyana. És una carta d’amor i alhora una confessió tranquil·la i apassionada de cor obert de tota una vida que en el gest d’escriure troba finalment el sentit de la pròpia experiència i identitat.