Arxiu de la categoria: Escriptor/a

VEREDICTE DEL PRIMER CONCURS DE RELATS CURTS DE SANT JORDI 2021

La Sala de Lectura Antoni Margarit va formar part del jurat del Primer Concurs de Relats Curts de Sant Jordi organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

En el següent enllaç podreu llegir els relats premiats.

https://www.santcugatsesgarrigues.cat/actualitat/noticies/premis-del-concurs-de-relats-curts.html

El proper dimarts 4 de maig a la tarda es realitzarà l’entrega de premis en petit comitè.

Moltes gràcies a tots els i les participants!

“Ja no m’importa si la Mort em veu: em giro per somriure als qui em segueixen”

La Sala de Lectura Antoni Margarit organitza enguany una activitat dins la programació que l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues ha preparat per tal de commemorar la diada de Sant Jordi

Es tracta d’un homenatge al desaparegut poeta, arquitecte i professor d’universitat català Joan Margarit (1938 – 2021), en el que podrem escoltar i emocionar-nos amb una selecció dels seus poemes recitats per la seva pròpia veu.

L’acte tindrà lloc el proper dissabte 24 d’abril de 2021 a les 18h a la Sala de Lectura Antoni Margarit. Es garantiran les mesures de seguretat establertes. Aforament limitat.

Mes de novel·la negra

Aquest mes, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors llegiran la novel·la negra La víspera de casi todo de l’escriptor català Víctor del Árbol i guardonada amb el Premi Nadal 2015.

Encara sou a temps de venir a buscar el vostre exemplar a la Sala de Lectura. Animeu-vos!

Si voleu conèixer l’argument d’aquesta premiada novel·la, podeu consultar-lo a la pestanya LECTURES 2021 d’aquest blog.

 

“Vaig pagar el preu de la soledat per ser lliure”

Susanna Tamaro és una escriptora italiana, documentalista científica i assistent cinematogràfica nascuda el 1957 a  (Trieste, ciutat situada al nord d’Itàlia.
Va guanyar el premi Elsa Morante el 1989 amb la seva primera novel·la La testa tra le nuvole (El cap als núvols). Més tard, el 1991 dita el seu segon treball, el llibre de relats Per voce sola (Per una sola veu), la qual va ser traduïda a diversos idiomes arribant així al gran públic, i qeu va ser premiat pel PEN Club Internacional. Però l’èxit més important li va arribar el 1994 amb la novel·la epistolar Va’ dove ti porta il cuore (Vés on et porti el cor). A partir d’aquí va anar sumant obres fins que l’any 2018, després de la publicació de La Tigre e l’Acrobata (La Tigresa i l’Acròbata) va anunciar que deixava d’escriure novel·la per centrar-se en el llibre infantil.
Tamaro és una gran idealista, amant de la natura i preocupada pel canvi climàtic i al principi de la seva carrera no va ser recolzada per la crítica del seu país. En nombroses entrevistes no s’ha amagat que el seu major dilema existencial és ser lliure, i que va pagar amb la soledat el preu de ser-ho ( entrevista al diari ABC). En la seva narrativa hi destaquen temes com l’existència, la soledat, del desig d’independència, el miratge de la felicitat, el sentit del món, el destí… Sovint reflexiona, i a través de l’escriptura sembla que vol donar un impuls ètic a la societat.

Podeu llegir algunes de les cites dels seus llibres a la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la novel·la Vés on et porti el cor que explica una història forta i molt humana en forma de llarga carta —escanejada com un diari— d’una dona gran a la seva neta llunyana. És una carta d’amor i alhora una confessió tranquil·la i apassionada de cor obert de tota una vida que en el gest d’escriure troba finalment el sentit de la pròpia experiència i identitat.

Adéu a un dels grans autors de la novel·la d’espies

L’escriptor britànic John Cornwell, més conegut per John Le Carré, va morir ahir als 89 anys d’edat. L’editorial britànica Curtis Brown, en una nota de condol, ha definit Le Carré com un dels “grans escriptors del món”.

Le Carré es va inspirar en les seves pròpies vivències com a espia per a crear algunes de les millors obres d’intriga i espionagte de la literatura en el segle XX. Deixa un gran llegat de novel·les entre les quals destaca L’espia que vingué del fred o La Casa Rússia, ambientades en la Guerra Freda.

elpuntavui.cat
A la Sala de Lectura Antoni Margarit podeu trobar els següents títols de l’escriptor:
  • El jardiner constant
  • El jardinero fiel
  • El legado de los espías
  • El pelegrí secret
  • El peregrino secreto
  • L’espia que tornava del fred
  • La canción de los misioneros
  • La gente de Smiley
  • Nuestro juego
  • Single & Single
  • Una pequeña ciudad en Alemania

«Jo no tinc ideologia, amic meu. Jo el que tinc és biblioteca».

Aquesta setmana, a la pestanya LA FRASE, hem seleccionat algunes de les cites de l’escriptor Arturo Pérez-Reverte.

laverdad.es

Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, novembre de 1951) es dedica en exclusiva a la literatura, després de viure 21 anys (1973-1994) com a reporter de premsa, ràdio i televisió, cobrint informativament els conflictes internacionals en aquest període. Va treballar dotze anys com a reporter al diari Poble, i nou en els serveis informatius de Televisió Espanyola (TVE), com a especialista en conflictes armats. Va iniciar la seva carrera com a novel·lista al voltant del 1983 i s’hi dedicà completament a partir del 1994. Des de llavors, ha publicat una gran quantitat de novel·les, algunes d’elles convertides en sèries de televisió, llargmetratges o còmics. Destaca la saga d’aventures del Capitán Alatriste que relata la història de Diego Alatriste i Tenorio, un soldat veterà dels terços de Flandes que sobreviu al Madrid de segle XVII.
Les seves novel·les manipulen dos elements que li atorguen el dinamisme i l’aspecte periodístic: tenen l’exactitud del fet i l’impacte emocional que es troben a la ficció. Pérez-Reverte quasi sempre tracta temes contemporanis que afecten a l’opinió pública i ho utilitza per atraure el lector.
Des de 2003 és membre de la Real Academia Española.

A la Sala de Lectura Antoni Margarit podeu trobar els següents títols d’aquest autor:

  • El francotirador paciente
  • El Capitán Alatriste
  • El Maetro de esgrima
  • Limpieza de sangre
  • La piel del tambor
  • El oro del rey
  • El caballero del jubón amarillo
  • La carta esférica
  • El Club Dumas o la Sombra de Richelieu
  • Patente de COrso 1993-1998

La primera dona Nobel de Literatura

Aquesta setmana a la pestanya LA FRASE d’aquest blog hem recopilat textos de Selma Lagerlöf (1858-1940) escriptora sueca. La primera dona a obtenir el Premi Nobel de Literatura l’any 1909.


Selma passà la infància en un petit poble suec on va créixer la seva afició a la lectura i va descobrir quin seria el seu ofici. Va estudiar i va esdevenir professora en una escola de Landskrona. També va començar a escriure articles per un diari i una església locals. Sabia explicar contes de manera amena i captivant utilitzant gran varietat de descripcions, estil que es reflexa en les seves novel·les, en les quals utilitza elements lírics, llegendaris i romàntics. Barrejava el mite i la fantasia amb un realisme de deix moralista. Era apreciada i reconeguda com una de les millors cultivadores de la literatura infantil de l’època.

També es relacionà amb el moviment feminista suec qui més tard li oferí ajut econòmic per a poder fer la seva primera publicació. L’èxit que va aconseguir li va permetre dedicar-se per complet a l’escriptura. Va ser membre de la Real Acadèmia Sueca i el 1909 va obtenir el Premi Nobel de Literatura.

Va ocupar els darrers anys de la seva vida a ajudar escriptora i pensadors a amagar-se i sortir del país i a lluitar contra la dictadura alemanya que oprimia Europa. Quan Finlàndia va entrar en combat a l’anomenada Guerra d’Hivern el novembre de 1939, l’escriptora va donar la seva medalla d’or del Premi Nobel per a que fos subhastada, el que n’obtingué fou destinat al fons de la resistència finesa.