Arxiu de la categoria: Frases

«He viscut en els llibres més del que he viscut en qualsevol altre lloc».

En aquesta ocasió, Neil Gaiman és l’escriptor del qual s’ha fet una selecció d’algunes de les seves citacions més indispensables recollides en l’apartat LA FRASE d’aquest blog.

imatge: infobae

Escriptor i guionista anglès, Neil Gaiman és un destacat autor dedicat al món del còmic, la literatura fantàstica i el terror.

Gaiman va començar la seva carrera com a crític i col·laborador de diverses revistes sobre còmics, treballant després com a guionista, primer de manera independent i després per a DC Còmics a Estats Units amb Orquídia Negra.

El 1989 crea la sèrie Sandman, la seva obra més coneguda dins el món del còmic, i que li valdria el reconeixement a nivell internacional. Amb 75 números i diverses novel·les gràfiques derivades, Sandman ha aconseguit nombrosos premis i està considerada una obra singular en la història del còmic contemporani.

Després d’aquest èxit, Gaiman va començar la carrera d’escriptor i va guanyar varis premis com el Premi Stoker 2001, el Premi Nébula de Novela el 2002 i el Premi Hugo el 2002 i el 2009. També va col·laborar amb Terry Pratchett.

En aquest blog literari podeu consultar més frases i pensaments de Neil Gaiman.

«Vaig somriure. Quina forma més preciosa de començar».

Amb aquesta frase del llibre “Brúixoles que busquen somriures perduts” comencem la selecció de cites escollides de l’escriptor Albert Espinosa.

Espinosa va néixer a Barcelona. Va estudiar la carrera d’enginyeria industrial però va decidir dedicar-se professionalment a treballar de guionista, actor, director de cinema i, per últim, escriptor.
És autor de llibres d’èxit com «Si tu em dius vine, ho deixo tot…però diga’m vine» o «El món groc», obra de la qual mes endavant en sorgí la sèrie de televisió «Polseres vermelles».

La resta de frases les podeu consultar a la pestanya LA FRASE d’aquest blog o clicant en el següent enllaç.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar els següents llibres d’Albert Espinosa:

  • Si tu me dices ven lo dejo todo…pero dime ven
  • Brújulas que buscan sonrisas perdidas
  • El mundo amarillo

«El temps avança més ràpid que l’oblit».

Aquest mes hem seleccionat algunes de les frases de l’escriptora catalana Care Santos.

Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho ni un sol dia de la seva vida. Però, qui és Care Santos?

Ella mateixa ens ho explica…

“Cada dia tinc més dubtes de qui redimonis és la Care Santos. Si és la mateixa pesada que cada dia em mira des del mirall del bany o és aquella altra que de tant en tant fa coses que criden l’atenció dels altres. L’atenció de gent que val la pena, vull dir.
Cronològicament, ambdues anem a l’hora des de sempre. Gairebé cinquanta anys, ja, de coincidir a tot arreu: els mateixos carrers, cinemes, teatres i restaurants, en aquella facultat de Dret on vam avorrir-nos tant, a la mateixa platja de Malgrat de Mar de la millor infantesa, al mateix diari barceloní dels primers  flirtejos amb les paraules, als mateixos cossos estimats, a les mateixes amistats que ambdues compartim.
Però entre nosaltres hi ha abismes que ens separen cada cop més: la que em mira des del mirall mai no gosaria opinar, ni aixecar la veu, ni sortir a escena…”

Si vols saber com acaba la descripció que fa d’ella mateixa pots descobrir-ho en el següent enllaç: https://www.caresantos.com/Biografia_Cat.htm

I si vols conèixer algunes de les seves frases, pots fer-ho clicant aquí LA FRASE

Font: nuvol.cat


Llibres de l’autora que pots trobar a la Sala de Lectura:

  • Habitaciones cerradas
  • Tot el bé i tot el mal
  • Mentida
  • El ball dels morts

«Si la meva opinió és un delicte, no deixaré de cometre’l».

Comencem l’any afegint una nova entrada a l’apartat LA FRASE del nostre blog.

Erri de Luca (Nàpols, 1950), està considerat un dels autors italians més importants dels darrers temps. D’origen humil, amant de l’alpinisme, forma part de la Itàlia que en els anys 70 pretenia canviar el món. En aquesta ocasió us oferim un recull de frases d’aquest paleta, activista, escriptor i traductor italià.

Font: planetmountain.com

«Trobar a faltar un instant és trobar a faltar a aquell que érem llavors».

Aquest mes, a l’apartat LA FRASE hi podreu llegir cites de l’escriptora Sara Mesa.

abc.com

Nascuda a Madrid el 1976, Sara Mesa va estudiar Periodisme i Filologia hispànica; posteriorment va treballar com a funcionària. Encara que des de la seva infància va ser una lectora voraç, no va descobrir la seva vocació per l’escriptura fins a complir els trenta anys.
Des de llavors, ha desenvolupat una notable carrera dins de la literatura, fent gala d’una gran habilitat en diferents gèneres i formats. És considerada una de les veus més interessants i prometedores de la seva generació.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la seva novel·la Cara de pan (2018).

“Vaig pagar el preu de la soledat per ser lliure”

Susanna Tamaro és una escriptora italiana, documentalista científica i assistent cinematogràfica nascuda el 1957 a  (Trieste, ciutat situada al nord d’Itàlia.
Va guanyar el premi Elsa Morante el 1989 amb la seva primera novel·la La testa tra le nuvole (El cap als núvols). Més tard, el 1991 dita el seu segon treball, el llibre de relats Per voce sola (Per una sola veu), la qual va ser traduïda a diversos idiomes arribant així al gran públic, i qeu va ser premiat pel PEN Club Internacional. Però l’èxit més important li va arribar el 1994 amb la novel·la epistolar Va’ dove ti porta il cuore (Vés on et porti el cor). A partir d’aquí va anar sumant obres fins que l’any 2018, després de la publicació de La Tigre e l’Acrobata (La Tigresa i l’Acròbata) va anunciar que deixava d’escriure novel·la per centrar-se en el llibre infantil.
Tamaro és una gran idealista, amant de la natura i preocupada pel canvi climàtic i al principi de la seva carrera no va ser recolzada per la crítica del seu país. En nombroses entrevistes no s’ha amagat que el seu major dilema existencial és ser lliure, i que va pagar amb la soledat el preu de ser-ho ( entrevista al diari ABC). En la seva narrativa hi destaquen temes com l’existència, la soledat, del desig d’independència, el miratge de la felicitat, el sentit del món, el destí… Sovint reflexiona, i a través de l’escriptura sembla que vol donar un impuls ètic a la societat.

Podeu llegir algunes de les cites dels seus llibres a la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la novel·la Vés on et porti el cor que explica una història forta i molt humana en forma de llarga carta —escanejada com un diari— d’una dona gran a la seva neta llunyana. És una carta d’amor i alhora una confessió tranquil·la i apassionada de cor obert de tota una vida que en el gest d’escriure troba finalment el sentit de la pròpia experiència i identitat.

«Jo no tinc ideologia, amic meu. Jo el que tinc és biblioteca».

Aquesta setmana, a la pestanya LA FRASE, hem seleccionat algunes de les cites de l’escriptor Arturo Pérez-Reverte.

laverdad.es

Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, novembre de 1951) es dedica en exclusiva a la literatura, després de viure 21 anys (1973-1994) com a reporter de premsa, ràdio i televisió, cobrint informativament els conflictes internacionals en aquest període. Va treballar dotze anys com a reporter al diari Poble, i nou en els serveis informatius de Televisió Espanyola (TVE), com a especialista en conflictes armats. Va iniciar la seva carrera com a novel·lista al voltant del 1983 i s’hi dedicà completament a partir del 1994. Des de llavors, ha publicat una gran quantitat de novel·les, algunes d’elles convertides en sèries de televisió, llargmetratges o còmics. Destaca la saga d’aventures del Capitán Alatriste que relata la història de Diego Alatriste i Tenorio, un soldat veterà dels terços de Flandes que sobreviu al Madrid de segle XVII.
Les seves novel·les manipulen dos elements que li atorguen el dinamisme i l’aspecte periodístic: tenen l’exactitud del fet i l’impacte emocional que es troben a la ficció. Pérez-Reverte quasi sempre tracta temes contemporanis que afecten a l’opinió pública i ho utilitza per atraure el lector.
Des de 2003 és membre de la Real Academia Española.

A la Sala de Lectura Antoni Margarit podeu trobar els següents títols d’aquest autor:

  • El francotirador paciente
  • El Capitán Alatriste
  • El Maetro de esgrima
  • Limpieza de sangre
  • La piel del tambor
  • El oro del rey
  • El caballero del jubón amarillo
  • La carta esférica
  • El Club Dumas o la Sombra de Richelieu
  • Patente de COrso 1993-1998

La primera dona Nobel de Literatura

Aquesta setmana a la pestanya LA FRASE d’aquest blog hem recopilat textos de Selma Lagerlöf (1858-1940) escriptora sueca. La primera dona a obtenir el Premi Nobel de Literatura l’any 1909.


Selma passà la infància en un petit poble suec on va créixer la seva afició a la lectura i va descobrir quin seria el seu ofici. Va estudiar i va esdevenir professora en una escola de Landskrona. També va començar a escriure articles per un diari i una església locals. Sabia explicar contes de manera amena i captivant utilitzant gran varietat de descripcions, estil que es reflexa en les seves novel·les, en les quals utilitza elements lírics, llegendaris i romàntics. Barrejava el mite i la fantasia amb un realisme de deix moralista. Era apreciada i reconeguda com una de les millors cultivadores de la literatura infantil de l’època.

També es relacionà amb el moviment feminista suec qui més tard li oferí ajut econòmic per a poder fer la seva primera publicació. L’èxit que va aconseguir li va permetre dedicar-se per complet a l’escriptura. Va ser membre de la Real Acadèmia Sueca i el 1909 va obtenir el Premi Nobel de Literatura.

Va ocupar els darrers anys de la seva vida a ajudar escriptora i pensadors a amagar-se i sortir del país i a lluitar contra la dictadura alemanya que oprimia Europa. Quan Finlàndia va entrar en combat a l’anomenada Guerra d’Hivern el novembre de 1939, l’escriptora va donar la seva medalla d’or del Premi Nobel per a que fos subhastada, el que n’obtingué fou destinat al fons de la resistència finesa.

“Només quan es perd tot som lliures per actuar”.

Aquesta setmana a la secció LA FRASE, trobareu un recull de l’escriptor Chuck Palahniuk

wikipedia

 

Chuck Palahniuk és un escriptor americà. Va estudiar periodisme a la Universitat d’Oregón i és considerat com un dels grans escriptors de la Generació X, gràcies a títols com El Club de la Lluita o Asfixia.
Palahniuk va treballar com a mecànic de camions, activitat que va compagina amb l’escriptura i el periodisme amateur fins que l’èxit li va arribar amb la tercera novel·la, però segona publicada El Club de a Lluita, la qual va ser portava al cine pe David Fincher el 1999. Aquell mateix any va publicar dues supervendes més: Monstres invisibles i Supervivent.
Els darrers anys, Palahniuk ha continuat publicant tan novel·les com contes o assaig, tornant al periodisme de manera ocasional.

L’estil literari Palahniuk es defineix per la seva voluntat transgressora amb tocs satírics i de terror. En moltes ocasions utilitza el curs basat en començar la novel·la amb un personatge que ha arribat a una determinada circumstància degut a una sèrie de successos que relata a continuació.
El vocabulari és contingut i les frases curtes imiten l’estil oral. Una de les característiques principals de Palahniuk és la utilització de frases que es repeteixen en varies ocasions al llarg de la novel·la, com si es tractés de tornades. El seu humor cínic, irònic i negre, barrejat amb esdeveniments agosarats poden aconseguir que el lector se senti incòmode per la cruesa del que està explicant.

“Si la gent pensés una quarta part del que parla, aquest món seria un paradís”.

Aquesta setmana en fixem en l’escriptor català Carlos Ruiz Zafón que ha escrit sagues d’èxit com la tetralogia El Cementiri dels Llibres Oblidats o la Trilogia de la Boira.

Carlos Ruiz Zafón és un escriptor català que escriu en castellà i català, i també és músic i compositor. Viu a la ciutat californiana de Los Angeles des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com a novel·lista.

El seu estil literari es caracteritza per una estètica gòtica  i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte i impecable i amb un extraordinari domini del llenguatge i de l’estructura narrativa li permet combinar elements dispars. També és un gran creador de personatges  la qual cosa unit al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li permet articular trames d’extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses

Ha sigut premiat a varis països com França, Holanda, els Estats Units, Noruega, Canadà, Espanya…

A la Sala de Lectura Antoni Margarit podreu trobar els següents títols d’aquest autor:

  • L’ombra del vent
  • La sombra del viento
  • El juego del ángel
  • El palau de la mitjanit
  • Marina
  • El prisionero del cielo

I a la pestanya LA FRASE d’aquest blog hi trobareu una selecció de frases.

frasesdelavida.com