Susanna Tamaro és una escriptora italiana, documentalista científica i assistent cinematogràfica nascuda el 1957 a  (Trieste, ciutat situada al nord d’Itàlia.
Va guanyar el premi Elsa Morante el 1989 amb la seva primera novel·la La testa tra le nuvole (El cap als núvols). Més tard, el 1991 dita el seu segon treball, el llibre de relats Per voce sola (Per una sola veu), la qual va ser traduïda a diversos idiomes arribant així al gran públic, i qeu va ser premiat pel PEN Club Internacional. Però l’èxit més important li va arribar el 1994 amb la novel·la epistolar Va’ dove ti porta il cuore (Vés on et porti el cor). A partir d’aquí va anar sumant obres fins que l’any 2018, després de la publicació de La Tigre e l’Acrobata (La Tigresa i l’Acròbata) va anunciar que deixava d’escriure novel·la per centrar-se en el llibre infantil.
Tamaro és una gran idealista, amant de la natura i preocupada pel canvi climàtic i al principi de la seva carrera no va ser recolzada per la crítica del seu país. En nombroses entrevistes no s’ha amagat que el seu major dilema existencial és ser lliure, i que va pagar amb la soledat el preu de ser-ho ( entrevista al diari ABC). En la seva narrativa hi destaquen temes com l’existència, la soledat, del desig d’independència, el miratge de la felicitat, el sentit del món, el destí… Sovint reflexiona, i a través de l’escriptura sembla que vol donar un impuls ètic a la societat.

Podeu llegir algunes de les cites dels seus llibres a la pestanya LA FRASE d’aquest blog.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la novel·la Vés on et porti el cor que explica una història forta i molt humana en forma de llarga carta —escanejada com un diari— d’una dona gran a la seva neta llunyana. És una carta d’amor i alhora una confessió tranquil·la i apassionada de cor obert de tota una vida que en el gest d’escriure troba finalment el sentit de la pròpia experiència i identitat.

Aquesta setmana a la pestanya LA FRASE d’aquest blog hem recopilat textos de Selma Lagerlöf (1858-1940) escriptora sueca. La primera dona a obtenir el Premi Nobel de Literatura l’any 1909.

Selma passà la infància en un petit poble suec on va créixer la seva afició a la lectura i va descobrir quin seria el seu ofici. Va estudiar i va esdevenir professora en una escola de Landskrona. També va començar a escriure articles per un diari i una església locals. Sabia explicar contes de manera amena i captivant utilitzant gran varietat de descripcions, estil que es reflexa en les seves novel·les, en les quals utilitza elements lírics, llegendaris i romàntics. Barrejava el mite i la fantasia amb un realisme de deix moralista. Era apreciada i reconeguda com una de les millors cultivadores de la literatura infantil de l’època.

També es relacionà amb el moviment feminista suec qui més tard li oferí ajut econòmic per a poder fer la seva primera publicació. L’èxit que va aconseguir li va permetre dedicar-se per complet a l’escriptura. Va ser membre de la Real Acadèmia Sueca i el 1909 va obtenir el Premi Nobel de Literatura.

Va ocupar els darrers anys de la seva vida a ajudar escriptora i pensadors a amagar-se i sortir del país i a lluitar contra la dictadura alemanya que oprimia Europa. Quan Finlàndia va entrar en combat a l’anomenada Guerra d’Hivern el novembre de 1939, l’escriptora va donar la seva medalla d’or del Premi Nobel per a que fos subhastada, el que n’obtingué fou destinat al fons de la resistència finesa.