Arxiu de la categoria: Llibres

Mor una ànima lliure de la literatura

El passat 11 de juliol 2021 mor Jordi Cussà (Berga 1961 – 2021) als seixanta anys, és un dels autors literàriament més rics però poc conegut, tot i reconegut per la crítica, de la generació dels vuitanta. Autor de teatre, poesia i novel·la, també es va dedicar a la traducció. A la dècada dels vuitanta va viure intensament el món de la contracultura, marcat per la seva addicció a les drogues. Ell d’aquesta època en deia ‘els anys vermells’. I en va fer literatura en dues ocasions: primer amb la novel·la Cavalls salvatges i després amb Formentera Lady. Columna edicions va publicar Cavalls salvatges l’any 2000 i després l’editorial L’Albí va publicar-ne una segona edició el 2016, coincidint amb Formentera Lady, entesa com una segona part, que va publicar l’editorial Labreu el 2015. Però, lluny d’encasellar-lo en aquesta temàtica, cal remarcar que Jordi Cussà va tenir una trajectòria literària llarga i diversa, amb una dotzena de novel·les publicades, entre les quals: La serp, L’alfil sacrificat, La novel·la de les ànimes, El noi de Sarajevo (premi Lector de l’Odissea). A primers del 2021 havia publicat el novel·lot de gairebé sis-centes pàgines El primer emperador i la reina Lluna, a l’editorial Comanegra. Aquesta s’ha convertit en l’última novel·la publicada en vida, però segons els editors de Comanegra, Cussà ha deixat material inèdit important.

(Font: vilaweb.cat)

A la Sala de Lectura Antoni Margarit estan disponibles per al préstec les següents novel·les de Jordi Cussà:

LA SERP (2001)

La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.

EL CICLOP (2017)

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII.

CONTES D’ ONADA I TORNADA (2009)

Recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura.

L’ALFIL SACRIFICAT (2003)

És una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s’ha de llegir d’una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l’arrencada amb una pregunta d’esperit dostoievskià: per quin motiu un bisbe de Solsona compromès amb la justícia social i la teoria de l’alliberament a l’Amèrica del Sud acaba canviant el calze pel fusell?

MÚSICA DE VIOLINS

A La casa del silenci Blanca Busquets, qui el 2011 va rebre el Premi Llibreter, ens endinsem en la vida d’un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona, la de la seva minyona i les de dues violinistes encarregades d’interpretar el Concert per a dos violins de Bach.

Una magnífica novel·la que uneix la història musical de l’Europa del segle XX amb les passions d’una saga de personatges sòlidament construïts. Una història excepcional d’una de les narradores més destacades del nostre país.

blancabusquets.cat

Encara ets a temps de venir a buscar el teu exemplar a la Sala de Lectura. No te’l perdis!

 

Si vols saber de què va el llibre pots consultar l’apartat Lectures 2021 d’aquest blog.

I si vols conèixer més fets o altres llibres de l’autora, pots consultar la seva pàgina web blancabusquets.cat

«Trobar a faltar un instant és trobar a faltar a aquell que érem llavors».

Aquest mes, a l’apartat LA FRASE hi podreu llegir cites de l’escriptora Sara Mesa.

abc.com

Nascuda a Madrid el 1976, Sara Mesa va estudiar Periodisme i Filologia hispànica; posteriorment va treballar com a funcionària. Encara que des de la seva infància va ser una lectora voraç, no va descobrir la seva vocació per l’escriptura fins a complir els trenta anys.
Des de llavors, ha desenvolupat una notable carrera dins de la literatura, fent gala d’una gran habilitat en diferents gèneres i formats. És considerada una de les veus més interessants i prometedores de la seva generació.

A la Sala de Lectura hi podreu trobar la seva novel·la Cara de pan (2018).

“I és que mai no ho diem tot perquè ens quedaríem buits”

Aquest mes, els i les membres del Club de Lectura LLetres de Colors llegiran la biografia amb deix novel·lesc de Teresa Pàmies titulat Memòries de guerra i d’exili.

ccma

Teresa Pàmies (Balaguer 1919- Granada 2012) és una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX i una de les més llegides.

Quan va esclatar la guerra civil ella era la secretària general de l’Aliança Nacional de la Dona Jove dins de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Va defensar la ciutat, des de les trinxeres plaça de la Bonanova, el dia que va caure Barcelona per les tropes franquistes. Tenia 20 anys quan es va haver d’exiliar.

L’any 2019 es va commemorar el centenari del seu naixement i es van dur a terme nombroses activitats arreu.

Si voleu saber més coses sobre Teresa Pàmies i el llibre d’aquest mes Memòries de guerra i d’exili,  podeu consultar els següents enllaços:

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anyteresapamies/inici/

https://www.nuvol.com/llibres/quan-erem-refugiats-un-testimoni-de-teresa-pamies-63312

Literatura per a joves

EL BROT JOVE

Aquest mes la Sala de Lectura ha rebut la donació de varis exemplars del llibre EL BROT JOVE per part de l‘Associació Cultural l’Odissea, en concret són dos exemplars en tipografia corrent i dos en tipografia per a dislèctics.

Tal com ells mateixos expliquen, El Brot Jove és un projecte per promoure la lectura dins l’àmbit de l’ensenyament, adreçat especialment a joves entre 14 i 18 anys que es troben en etapa de formació acadèmica. Impulsat des de la llibreria l’Odissea amb la finalitat de fer un crit d’atenció sobre la conveniència de replantejar, de manera decidida en aquests espais, les formes d’aproximació entre persona i literatura en les seves diferents manifestacions. En tant que eina essencial per assolir una formació definida per a un ampli coneixement e la llengua, la lectura i l’escriptura. I dotar a aquest col·lectiu de persones d’elements eficients per assolir pensament crític, humanista i creatiu, objectius inspiradors i raó de ser de tot projecte formatiu, que tinguin la persona com a centre i la col·lectivitat com a legatària del potencial que la literatura, com a eina formativa, és capaç de desplegar.
Es tracta d’una obra coral, que ha estat possible gràcies a la complicitat i implicació dels alumnes de diferents centres de secundària de Vilafranca i comarca de l’Alt Penedès, dels alumnes de l’Escola de Música Maria Dolors Calvet i dels alumnes de l’Escola Municipal d’Art Arsenal. Han estat ells qui han preparat la lectura i enregistrant les veus, qui han creat les composicions musicals inspirades en cada relat, qui hi han il·lustrat els textos i els autors de l’edició d’aquest llibre.

Des de la Sala de Lectura, estarem atents a nous esdeveniments entorn aquest interessant projecte per tal de poder col·laborar-hi en alguna propera activitat.

Mes de novel·la negra

Aquest mes, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors llegiran la novel·la negra La víspera de casi todo de l’escriptor català Víctor del Árbol i guardonada amb el Premi Nadal 2015.

Encara sou a temps de venir a buscar el vostre exemplar a la Sala de Lectura. Animeu-vos!

Si voleu conèixer l’argument d’aquesta premiada novel·la, podeu consultar-lo a la pestanya LECTURES 2021 d’aquest blog.

 

Adéu a un dels grans autors de la novel·la d’espies

L’escriptor britànic John Cornwell, més conegut per John Le Carré, va morir ahir als 89 anys d’edat. L’editorial britànica Curtis Brown, en una nota de condol, ha definit Le Carré com un dels “grans escriptors del món”.

Le Carré es va inspirar en les seves pròpies vivències com a espia per a crear algunes de les millors obres d’intriga i espionagte de la literatura en el segle XX. Deixa un gran llegat de novel·les entre les quals destaca L’espia que vingué del fred o La Casa Rússia, ambientades en la Guerra Freda.

elpuntavui.cat
A la Sala de Lectura Antoni Margarit podeu trobar els següents títols de l’escriptor:
  • El jardiner constant
  • El jardinero fiel
  • El legado de los espías
  • El pelegrí secret
  • El peregrino secreto
  • L’espia que tornava del fred
  • La canción de los misioneros
  • La gente de Smiley
  • Nuestro juego
  • Single & Single
  • Una pequeña ciudad en Alemania

25-N. Recomanacions per públic infantil i juvenil

Avui, dimecres 25-N, us hem preparat una selecció de llibres per a públic infantil i juvenil-adult.

  • Les noies són capaces de tot (Caryl Hart)
  • El talp Eudald i la Violeta Vullserjo (Maite Carranza)
  • Les noies de filferro (Jordi Sierra Fabra)
  • L’infern de Marta (Pasqual Alapont)
  • El diari lila de la Carlota (Gemma Lienas)
  • Mossegar la poma (Leticia Dolera)

En l’enllaç a continuació podreu accedir a un altre curt amb visió de gènere que comparteix l’Ajuntament de Sant Cugat: https://vimeo.com/23852831?fbclid=IwAR332j6kiOB80v-Xr-v9dgOsMb6nI4Jv2BublOrETz8fdCIDp5oRi4jK4gU

MANIFEST 25N 2020

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives
populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.
És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat.
Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència
masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys
visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.
Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a erradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.
Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptantse a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de
moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt
de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes, dones,
joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles. Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.
Potser, aquest és l’any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens
havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres.
Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències. Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques.
Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes. Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.
Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari.
Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la
impunitat. Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.