Lectures 2016

LA NOVEL·LA DE NOVEMBRE 2016

El 13 de desembre la tertúlia versarà sobre la novel·la
CARTA D’ UNA DESCONEGUDA de STEFAN ZWEIG
Interessant novel·la de lectura fàcil (91 pàgines)

carta-duna-desoneguda

«Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t’hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer.»

Notes de premsa

«Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s’han escrit els últims cent anys… Vet aquí una perla que heu de llegir».

Jordi Llovet, El País

L’AUTOR

stefan-zweig

Stefan Zweig

Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis -Brasil-, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en el seu vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil en fan un narrador fascinant i captivador, capaç de seduir-nos des de les primeres ratlles i de deixar-nos en suspens fins al punt final. A Quaderns Crema s’han publicat ja El món d’ahir (2001), Novel·la d’escacs (1987), Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona (1996), Carta d’una desconeguda (1998), Nit fantàstica (1998), Secret candent (1999), Els ulls del germà etern (2002), Fouché (2004), Moments estel·lars de la humanitat (2004), Montaigne (2008), La impaciència del cor (2010) i L’embriaguesa de la metamorfosi (2015).

LA PEL·LÍCULA

Carta d’una desconeguda

1948 ‧ Drama/Pel·lícula romàntica ‧ 1 h 27 m
Carta d’una desconeguda és una pel·lícula estatunidenca realitzada per Max Ophüls, estrenada el 1948, adaptació del relat homònim de Stefan Zweig.
Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
Data d’estrena: 18 d’octubre de 1948 (Espanya)
Director: Max Ophüls
Música: Daniele Amfiteatrof
Text original: Stefan Zweig
Guió: Max Ophüls, Howard E. Koch

 

RESSENYA

a càrrec de Carme Mulet

 “A tu que mai m’has conegut, és com comença la carta, parlant de la mort del fill i fent una descripció de la imatge de la mort.

Vas ser tot per mi i encara ho ets, (pàg.10)  Vull que creguis el que et confessa aquest dolor que s’arrecera en tu (pàg.11)

Descriu el no recordar, com el celler ple de coses i persones coberts de pols i teranyines (pàg.12)

Dóna l’explicació de què tenia tretze anys quan ella i la mare, vídua d’un funcionari, van anar a viure a la mateixa casa on ell hi va anar a viure més tard.

En la carta diu que li demana ¼ h d’escoltar-la quan ella ha estat tota la vida estimant-lo.

En la pàg. 22 li explica com es va enamorar d’ell, en obrir-li la portat i fent-li la mirada sensual que devia de fer a totes. ”En un segons va despertar la dona que l’adolescent duia dintre i aquesta dona es va enamorar de tu per sempre més” pg. 24, on diferència l’amor d’una nena (humil, sotmès, apassionant) i el d’una dona (exigent, anhelós)

De la pàgina 13 a la 16 Imagina cada hora dins teu  comenta que el dia més feliç de la vida va ser quan va entrar al seu pis per ajudar a espolsar les catifes i on “amb una sola mirada vaig absorbir tota l’atmosfera i el més trist quan va marxar a casa d’un parent a Innsbruck al casar-se la mare, deixant el pis amb  quinze  anys i sense poder-se acomiadar pag. 36.

Va ser com un dol, estava sola entre la multitud, pàg 37, rebutjava divertir-se i sortir, idolatrava l’amor de l’escriptor, i qualsevol idea relacional era considerada com una traïció el seu amor com un delicte. Pàg 39

Als 18 anys va tornar a Viena, a casa, un etern somni.

Cada tarda a les 6, sortia de la botiga de confecció on treballava, pàg 41 i corria a mirar sota les finestres del seu amor per si trobava algun petit trastre de la seva existència,   fins que un dia es van creuar les mirades pel carrer, pàg. 44 com si fos una carícia. Sempre s’havia imaginant el dia que es trobessin però també patia per saber la seva reacció, si era un dia trist la rebutjaria per lletja, amb fredor,  indiferència…

Però se’n adona que no la tenia presentLa primera caiguda en la realitat, el primer auguri del meu destípàg. 47 , en dies successius es troben i la reconeix però no com ella vol, sinó perquè feia dos dies que s’havien vist, convidant-la a sopar i  a pujar a casa seva.

Davant d’aquella porta, passant records de tots els anys de la seva infantesa, com quan sentia el neguit de saber de la seva cara. Passen la nit junts i l’envaeix la sensació de delicadesa provinent d’aquell qui ha estimat en secret tota la vida. Al marxar li regala una rosa blanca i li segueixen dos nits més de felicitat fins que marxa de viatge, és aquell un AMOR INCONDICIONAL.

S’atreveix a dir-li que el fill mort, és seu, però pàg. 60 “com dir que té un fill amb la llibertat que ell vol “M’hauries odiat, m’hauries donat consol, m’hauries donat diners, però amb una impaciència amagada per treure´t la nosa del mig, inclòs m’hauries persuadit de desfer-me de la criatura a tempsperò no li diu.

Dóna llum a la Maternitat en mig de pobresa, l’escorxador de la vergonya. Pàg.63 i al tenir-lo Sembla salvada del neguit per tu, la meva fatalitat, salvada per aquest tu que era un altre i era tu, però que ara era realment meu

Al tenir el fill a la Maternitat es dona compte: el que és pobre és la víctima i és trepitjat i humiliat, i decideix que el seu fill ha d’estar en la mateixa esfera en la que viu el seu pare. Per tant «es ven», pàg 67, passant a ser una il·lusió el que s’anomenava “honra i deshonra”, dons el seu cos pertanyia a un sol home al que havia estimat, i no li produïa cap tipus d’estima la resta.

Amb l’esperança de retrobar-se amb el seu amor pag.70 rebutja la proposta de matrimoni que li fa el compte del Tirol, perdudament enamorat d’ella, fins el punt d’aconseguir la matriculació del fill al centre de Theresianum

La protagonista i el seu amor platònic es tornen a trobar, tot i que no la reconeix.

Ella, cada any pel seu aniversari li  feia arribar un ram de roses blanques commemorant-lo amb la seva gent i celebrant-ho bevent  i ballant  pàg 75. Al trobar-se, observa  com la mira, fins el punt que amb un gest la convida a sortir fora, marxant amb ell sense pensar amb el company que l’havia acompanyat fins el moment, “què significava l’amistat comparada amb l’ànsia de tornar a sentor els seus llavis” pàg. 78

Mai havia conegut un home que es donés amb tanta tendresa, passió intel·lectual i que després es diluís en un oblit infinit” pàg. 80

No em vas demanar com em deia ni on vivia: per a tu tornava a ser solament l’aventura, l’ésser anònim, l’estona fogosa que s’apaga sense deixar rastre en el fum de l’oblitpàg. 81

Es troba en una lluita constant procurant el seu reconeixement, encara que sent un fil d’alè al comprovar que sí ho fa el seu servent.

Pàg 88, “Només quan sigui morta rebràs aquest llegat meu, d’una que t’ha estimat més que totes i que no has reconegut mai, una que sempre t’ha esperat i que n has cridat cap vegada”

Li demana un favor, que cada any pel seu aniversari posi roses blanques en el gerro.

Al final, quan “l’escriptor” acaba de llegir la carta, aquesta li cau de les mans que li tremolen com fulles seques a la tardor, i mira el gerro buit. És el primer cop que el gerro, en el dia del seu aniversari, està buit.

Aleshores recorda a la dona immortal que l’havia estimat durant tota la seva existència.

 

Lletres de Colors

El club de lectura: Carme Mulet

−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−

LA NOVEL·LA D’ OCTUBRE 2016

EL LECTOR de Bernhard Schilnk

El 8 de novembre la tertúlia versarà sobre la novel·la El lector de Bernhard Schilnk, escriptor i jurista alemany.

L´AUTOR

Es tracta d’una novel·la parcialment autobiogràfica sobre un adolescent que té un romanç amb una dona gran que desapareix sobtadament i després la retroba sent estudiant d’advocacia en un judici als criminals de la segona guerra mundial. El llibre es va convertir en un èxit de vendes a Alemanya i va ser traduït a 39 idiomes.
La primera edició en llengua castellana va aparèixer l’any 1997. Va guanyar el premi Hans Fallada, el premi Welt, el premi italià Grinzane Cavour, el premi francès Laure Bataillon i el premi Ehrengabe de la Dusseldorf Heinrich Heine Society. L’any 2000 va publicar una col·lecció de contes que es titula Amors en fugida.
El 2008 el director britànic Stephen Daldry va realitzar una adaptació al cinema de El lector.

autor

EL LLIBRE

llibre

L’ARGUMENT

«Michael Berg tiene quince años. Un día, regresando a casa del colegio, empieza a encontrarse mal y una mujer acude en su ayuda. La mujer se llama Hanna y tiene treinta y seis años. Unas semanas después, el muchacho, agradecido, le lleva a su casa un ramo de flores. Éste será el principio de una relación erótica en la que, antes de amarse, ella siempre le pide a Michael que le lea en voz alta fragmentos de Schiller, Goethe, Tolstói, Dickens… El ritual se repite durante varios meses, hasta que un día Hanna desaparece sin dejar rastro. Siete años después, Michael, estudiante de Derecho, acude al juicio contra cinco mujeres acusadas de criminales de guerra nazis y de ser las responsables de la muerte de varias personas en el campo de concentración del que eran guardianas. Una de las acusadas es Hanna. Y Michael se debate entre los gratos recuerdos y la sed de justicia, trata de comprender qué llevó a Hanna a cometer esas atrocidades, trata de descubrir quién es en realidad la mujer a la que amó… Bernhard Schlink ha escrito una deslumbrante novela sobre el amor, el horro y la piedad; sobre las heridas abiertas de la historia; sobre una generación de alemanes perseguida por un pasado que no vivieron directamente, pero cuyas sombras se ciernen sobre ellos»

Sant Cugat Sesgarrigues