Lectures 2022

La NOVEL·LA de DESEMBRE de 2022

Per acabar l’any, el Club de Lectura Lletres de Colors llegirà una novel·la històrica d’un autor de la comarca, es tracta d’Ermessenda. El tresor de Carcassona, de l’escriptor penedesenc Josep Tort Miralles.

SINOPSI

imatge: onallibres

A finals del segle X, Ermessenda de Carcassona arriba a Barcelona per convertir-se en l’esposa de Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona, i, amb el temps, esdevenir una figura cabdal en el govern d’alguns dels comtats més puixants de la Marca Hispànica. Al costat del comte Ramon Borrell, governa amb convicció per convertir el casal barceloní en el primer entre els seus semblants. Per a aquest objectiu compta amb diversos consellers, entre els quals el carismàtic abat Oliba, bisbe de Vic. A la mort de Ramon Borrell, Ermessenda ocupa la regència dels comtats catalans durant la minoria d’edat del seu fill Berenguer Ramon I, i encara, a la mort d’aquest darrer, tutela els primers anys del regnat del seu net Ramon Berenguer I. Ermessenda és una dona única, amb molta personalitat i grans dots de govern, que ha estat elogiada, però també blasmada. Malgrat això, ningú no discuteix que és una figura indispensable de la història catalana.

En aquest primer volum de la trilogia, s’hi narren els primers anys d’Ermessenda al capdavant dels comtats de la Marca i l’organització dels fonaments del que en un futur serà Catalunya.

L’AUTOR

imatge: olerdola.cat

Nascut a Olèrdola, en el sí d’una família arrelada al Penedès, Josep Tort ha rebut l’herència de la curiositat històrica i de l’estima pel territori. La seva implicació a la comarca l’ha portat a assumir diverses responsabilitats polítiques, sindicals i culturals, a les quals, més tard, ha afegit una afició innata per l’escriptura.

Ermessenda és la segona novel·la de Josep Tort, la primera fóu Mir Geribert: el Príncep rebel, en la qual narra la vida d’aquest personatge històric profundament arrelat al Penedès.


La NOVEL·LA d’OCTUBRE de 2022

Per encarar la tardor, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors, llegiràn aquest mes una biografia novel·lada obra de l’escriptora mallorquina Carme Riera, amb la qual va rebre el Premi BBVA Sant Joan 2016: Les darreres paraules.

SINOPSI

Vida novel·lada d’un personatge lliure, apassionat i aventurer: l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg.

En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847-Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyreling fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desencadenament de la Primera Guerra Mundial.

Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista, ecologista, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac.

Les darreres paraules revela, en unes «suposades memòries», les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes. Lluís Salvador se’ns presenta ara com un home autoritari, malsofrit i amb uns escrúpols reduïts, que li permetien abusar dels més dèbils davant la seva privilegiada situació social.

La novel·la està escrita en primera persona, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, un personatge apassionant vinculat amb l’illa de Mallorca, vol justificar tota una vida confessant determinats fets des del llit de mort.

L’AUTORA

Carme Riera (12 de gener de 1948). Catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen: Dins el darrer blau (2000), Cap al cel obert (Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), La veu de la sirena (2015), Les darreres paraules (premi BBVA Sant Joan, 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral, o Venjaré la teva mort (2018), i com a assagista, La escuela de Barcelona (1988).

La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.


La NOVEL·LA de JUNY de 2022

Aquest mes, els i les membres del Club de Lectura llegiran la novel·la Sin invierno de l’escriptora catalana Maite Carranza.

SINOPSI

Font: librosdemariocom

Les prediccions més catastrofistes sobre el deteriorament del medi ambient s’han complert: l’augment global de les temperatures i la contaminació atmosfèrica han generalitzat la sequera, les inundacions i la misèria, accentuant encara més el desequilibri entre els països del nord i del sud.

Mario ja no pot contemplar amb indiferència la lenta agonia dels arbres de la seva ciutat. Tot li recorda a l’Anna. Viu obsessionat amb la dona que li trastornà la vida, involucrant-lo en un tràgic episodi que commocionà l’hospital on tots dos treballaven, i que després va desaparèixer misteriosament del seu costat.

Mario intenta oblidar-la, però una trucada telefònica, proposant-li una cita en una remota ciutat mauritana, serà suficient perquè abandoni la rutina i es llanci a un viatge incert en cerca de l’amor i la veritat. En aquesta cerca repleta de contratemps trobarà respostes a les preguntes que mai abans s’havia formulat i que li obriran els ulls al món que l’envolta.

L’AUTORA

Font: escritores.org

Maite Carranza va néixer l’any 1958 a l’Eixample de Barcelona. Es va llicenciar en Antropologia a la Universitat de Barcelona, ​​i durant diversos anys va treballar com a professora de Llengua i Literatura Catalanes a un institut d’ensenyament mitjà. Va començar a publicar el 1986, i va compaginar el treball literari amb la confecció de guions per a televisió de sèries com Pobenou o Nissaga de Poder. És professora d’un màster en escriptura de guions a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a València. Ha rebut diversos premis com l’EDEBE l’any 2002, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil de les Lletres Espanyoles el 2011 o el prestigiós Cervantes Chico el 2014.


La NOVEL·LA d’ABRIL de 2022

Aquest mes, la novel·la escollida serà El abanico de seda, de l’escriptora xinesa-americana Lisa See.

SINOPSI

Font: amazon

En una remota província de la Xina, les dones van crear fa segles un llenguatge secret per comunicar-se lliurement entre si: el nu shu. Aïllades a casa seva i sotmeses a la fèrria autoritat masculina, el nu shu era la seva única via d’escapament. Mitjançant els seus missatges, escrits o brodats en teles, ventalls i altres objectes, testimoniaven un món tan sofisticat com implacable.

L’any 2002, l’autora d’aquesta novel·la va viatjar a la província de Huan, bressol d’aquesta escriptura fonètica mil·lenària, per estudiar-la en profunditat. La seva prolongada estada li va permetre recollir testimonis de dones que la coneixien, així com de també a l’última parlant de nu shu, la nonagenària Yan Huanyi. A partir de les investigacions, Lisa See va concebre aquesta commovedora història sobre l’amistat entre dues dones, Lliri Blanc i Flor de Neu.

L’ AUTORA

Font: discoverynikkei.org

Autora americana d’origen xinès, Lisa See és coneguda per les seves novel·les d’estil costumista, ambientades majoritàriament a la Xina, amb especial atenció a la seva història recent i a la creació de personatges.
See va néixer a París, però va créixer al Chinatown de Los Angeles, on el seu avi era una important figura dins de la comunitat xinesa. Va estudiar a la Universitat de Loyola Marymount (Los Angeles) i va treballar com a periodista i redactora per a mitjans com Vogue o Self abans de dedicar-se per complet a la literatura, on també ha signat treballs sota el pseudònim de Monica Highland.
A See se la coneix pel seu interès a recuperar la importància de la cultura xinesa a ciutats com Los Angeles, sent una conferenciant habitual a centres com el Museu Smithsoniano d’Art Americà, situat Washington. Al llarg de la seva carrera ha obtingut mencions dels Premis Asian/Pacific i de diverses associacions culturals i socials xinoamericanes.
Entre les seves obres hi ha El ventall de seda, El pavelló de les peònies i Nines xineses.


La NOVEL·LA de Febrer de 2022

 

La novel·la escollida en aquesta ocasió és Un amor, de l’escriptor català Alejandro Palomas.

SINOPSI

Font: planetadelibros

Al reduït univers familiar de l’Amalia i els seus tres fills, la Silvia, l’Emma i en Fer, l’engranatge es mou al ritme desacompassat de les emocions. És una família típica i, sobretot, molt real. Però arriba un dia especial a les seves vides. L’Emma es casarà i tots se submergeixen en les tasques per organitzar el millor casament. La nit prèvia a la cerimònia, una trucada trenca l’harmonia familiar. La Silvia, l’Emma, ​ en Fer i altres parents es conjuren per poder celebrar alhora l’aniversari de l’Amàlia, que coincideix inevitablement amb la data del casament. 24 hores d’acceleració emocional que els posaran a tots a prova.

L’AUTOR

Font: epe.es

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és un escriptor català. Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poesia al New College de San Francisco. És traductor literari en diverses editorials. També, realitza tallers d’escriptura creativa, i col·labora en diferents mitjans de comunicació.

Les seves novel·les són, en general, de temàtica comuna: els problemes d’incomunicació i dificultats familiars.

 

Sant Cugat Sesgarrigues