La NOVEL·LA D’OCTUBRE DE 2023
Per començar la tardor, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors, s’endinsarà en la novel·la Amor a l’art de l’escriptora catalana Tània Juste, i amb la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2021.
SINOPSI
A la Barcelona dels anys setanta, l’Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del moment.
Durant el buidatge d’un pis d’un important col·leccionista d’art, d’origen austríac, l’Olivia descobreix l’autoretrat de la Valèria Sans, una pintora d’avantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en l’oblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de l’Olivia, que quedarà marcada per sempre.
L’AUTORA
Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona.
L’any 2009 va publicar la seva primera novel.la “A flor de pell”, situada a la Barcelona dels anys vint en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2012 publica amb Columna “Els anys robats”, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. El 2014 va arribar “L’hospital dels pobres” (Columna) , una novel·la coral ambientada en els primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La seva quarta novel·la “Temps de família” (Columna 2015) aborda les complexes relacions humanes dins una poderosa nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, així com col.laboracions en llibres col.lectius, participació en xerrades, clubs de lectura i altres activitats entorn dels llibres.
També ha participat en l’antologia “Veus de la nova narrativa catalana” (Empúries 2010), com a autora i com a traductora.
La NOVEL·LA DE JUNY DE 2023
Per encarar l’estiu, el Club de Lectura Lletres de Colors s’atreveix amb un nou títol de novel·la negra, aquesta vegada els acompanyarà Blas Ruiz Grau amb la seva obra El cuento del lobo.
SINOPSI
És una tarda qualsevol en un bulliciós centre comercial. Mentre el pare espera a la porta, una mare i el seu fill desapareixen. Han estat raptats? Han fugit? Com han pogut sortir sense que ningú els veiés?El rapte sembla l’explicació més lògica, però a mesura que avança la investigació policial anem descobrint els detalls que el pare de família no ha revelat a la policia i que ara se li giren en contra.
En una novel·la que ens porta de la intriga psicològica al thriller més addictiu, Blas Ruiz torna a tensionar el que és quotidià per demostrar-nos que només en l’aparent normalitat es poden fer realitat els nostres pitjors malsons.
L’AUTOR
Blas Ruiz Grau (Rafal, Alacant, 1984) és un escriptor espanyol de novel·la negra contemporània, la seva obra destaca pel seu rigor en els camps criminalista i forense. En els seus inicis va triomfar com a autor autopublicat.
Membre d’una família treballadora de cinc integrants, ha completat el batxillerat de la branca cientificotecnològica i el grau mitjà d’equips electrònics de consum.
El 2020 cursa un grau de geografia i història a la UNED, que compagina amb la seva tasca d’investigació de cara a escriure noves novel·les i diverses col·laboracions en revistes digitals.
La NOVEL·LA d’ABRIL de 2023
Per continuar, el Club de Lectura d’endinsarà en la novel·la negra amb el títol La buena suerte de Rosa Montero.
SINOPSI
Què impulsa un home a baixar anticipadament d’un tren i amagar-se en un poble de mala mort? Vol recomençar la seva vida o pretén acabar-hi? Potser està fugint d’algú, o d’alguna cosa, o fins i tot de si mateix, i el destí l’ha portat a Pozonegro, un antic centre huller que ara agonitza. Per davant de casa seva passen trens que poden ser salvació o condemna, mentre els perseguidors estrenyen el setge. La perdició sembla estar més propera cada dia.
Un mecanisme d’intriga hipnotitzant desvetlla de mica en mica el misteri d’aquest home, i en fer-ho ens mostra l’interior del que som, una radiografia dels anhels humans: la por i la serenitat, la culpa i la redempció, l’odi i el desig. Aquesta novel·la parla del Bé i del Mal, i de com, malgrat tot, el Bé predomina
L’AUTORA
Rosa Montero Gayo (Madrid, 1951) és una periodista i escriptora espanyola. D’origen humil, va estudiar periodisme i psicologia, encara que va abandonar aquesta última carrera al quart curs. Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual fou redactora en cap del suplement dominical durant 1980-1981. El 1981 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme per reportatges i articles literaris. El 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del caníbal. El 2017 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria
Durant l’any 2013 va debutar a la televisió amb Dictadoras, una sèrie de quatre programes dedicats a les dones dels dictadors més temuts de la història, emesa a la cadena argentina Todo Noticias.
La NOVEL·LA de GENER de 2023
Per començar l’any, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors, han escollit la novel·la Ja estem morts, amor de l’escriptor valencià Xavier Aliaga.
SINOPSI
L’Anaïs va morir quan tenia setze anys i té una història per explicar. La dels seus pares, Tristany i Minerva, de com es coneixen, s’enamoren i viuen una vida plegats. Una història de passió, compromís, ascensos professionals, rutines traïcions i malentesos que podria ser com la de qualsevol altra. Si no fos perquè els seus pares s’hauran d’enfrontar a la pitjor de les pèrdues. I hauran de continuar vivint i decidir si encara es podran reconstruir com a parella.
Xavier Aliaga ha escrit una novel·la íntima i colpidora, narrada per la veu emotiva d, incisiva i minuciosa de l’Anaïs, que ens condueix magistralment fins a un final sorprenent en què els lectors també hauran de plantejar-se què som capaços de fer per no trencar-nos.
L’AUTOR
Xavier Aliaga Villora neix a Madrid el 10 d’abril de 1970.
El pare era ferroviari i per aquest motiu neix a Madrid, tot i que viu i creix a Xàtiva. Es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de València i desenvolupa la seva activitat professional com a periodista.
La trajectòria com a novel·lista de Xavier Aliaga comença l’any 2005 amb el títol Si no ho dic, rebente. Amb aquesta obra, publicada per l’editorial Moll, obté el Premi Vila de Lloseta de narrativa. Amb Els neons de Sodoma, apareguda el 2009, guanya el premi Andròmina de narrativa dels Premis Octubre de l’any 2008. L’any 2011 publica l’obra Vides desafinades, títol que li val el Premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia del mateix any i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa del 2012.
També és autor de la novel·la juvenil El meu nom no és Irina, publicada l’any 2013 i guanyadora del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa i del Premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians del 2014 i de la novel·la negra Dos metres quadrats de sang jove, apareguda l’any 2014. Amb la novel·la Les quatre vides de l’oncle Antoine es va adjudicar el premi Pin i Soler 2017 de Tarragona.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana