Arxiu d'etiquetes: Cussà

Mor una ànima lliure de la literatura

El passat 11 de juliol 2021 mor Jordi Cussà (Berga 1961 – 2021) als seixanta anys, és un dels autors literàriament més rics però poc conegut, tot i reconegut per la crítica, de la generació dels vuitanta. Autor de teatre, poesia i novel·la, també es va dedicar a la traducció. A la dècada dels vuitanta va viure intensament el món de la contracultura, marcat per la seva addicció a les drogues. Ell d’aquesta època en deia ‘els anys vermells’. I en va fer literatura en dues ocasions: primer amb la novel·la Cavalls salvatges i després amb Formentera Lady. Columna edicions va publicar Cavalls salvatges l’any 2000 i després l’editorial L’Albí va publicar-ne una segona edició el 2016, coincidint amb Formentera Lady, entesa com una segona part, que va publicar l’editorial Labreu el 2015. Però, lluny d’encasellar-lo en aquesta temàtica, cal remarcar que Jordi Cussà va tenir una trajectòria literària llarga i diversa, amb una dotzena de novel·les publicades, entre les quals: La serp, L’alfil sacrificat, La novel·la de les ànimes, El noi de Sarajevo (premi Lector de l’Odissea). A primers del 2021 havia publicat el novel·lot de gairebé sis-centes pàgines El primer emperador i la reina Lluna, a l’editorial Comanegra. Aquesta s’ha convertit en l’última novel·la publicada en vida, però segons els editors de Comanegra, Cussà ha deixat material inèdit important.

(Font: vilaweb.cat)

A la Sala de Lectura Antoni Margarit estan disponibles per al préstec les següents novel·les de Jordi Cussà:

LA SERP (2001)

La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.La Serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada.

EL CICLOP (2017)

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII.

CONTES D’ ONADA I TORNADA (2009)

Recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura.

L’ALFIL SACRIFICAT (2003)

És una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s’ha de llegir d’una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l’arrencada amb una pregunta d’esperit dostoievskià: per quin motiu un bisbe de Solsona compromès amb la justícia social i la teoria de l’alliberament a l’Amèrica del Sud acaba canviant el calze pel fusell?