13 d’abril de 2018
PLANTACIÓ DE VINYA A RIU DE CERDANYA
A les 19.30h va començar l’acte amb la participació d’una cinquantena de persones. Per iniciar l’acte, va tenir lloc la presentació, per part de la presidenta M. Àngels Tenas, dels llibres relacionats amb el món de la vinya i el vi que hi han disponibles a la Sala de Lectura Antoni Margarit i també de la persona que duria a terme la conferència.
Són els següents:
EL MÓN DEL VI
– Vocabulari del Pagès (Miquel Pont)
– Vocabulari del vinyater penedesenc (Pere Sadurní Vallès)
– La vinya i les seves alternatives a l’Alt Penedès
– La vinya i el vi a Catalunya (Jordi Llavina)
– Els vins de Costers del Segre (Josep Vallverdú i altres)
– Vinos de La Mancha con denominación de origen (Rene H. Montarcé-Rieu)
– Els vins de Catalunya (Jaume Ciurana)
HISTÒRIA
– Les feines de la vella pagesia (Miquel Pont)
– La Font de la Canya. Guia arqueològica. Origen de la vinya (Dani López i altres)
-EL món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Cam de Tarragona (Daniel Sancho Paris)
– Els treballs i el món del treball al Penedès (Ramon Arnabat)
– El món agrari vilanoví fins al segle XVIII (Vincenç Carbonell)
POESIA
-Calidoscopi (Isabel del Pilar Valero i M. Rosa Ferré)
NOVEL·LA
– Temps de família (Tània Juste)
– El Celler (Noah Gordon)
– La bodega (Noah Gordon)
A continuació, el conferenciant, Sebastià Raventós com a Tècnic de Nous Projectes Vitícoles del Grup Freixenet, va prosseguir a fer una detallada explicació de com va néixer el projecte de plantació de vinya a una zona muntanyosa com és la comarca de la Cerdanya.
Ens va relatar com era el terreny, la temperatura i les plujes, les diferències del creixement de la planta entre els diferents territoris, les malalties de la vinya…
També vam poder escoltar que aquest projecte és molt respectuós amb el patrimoni de Riu de Cerdanya ja que s’han conservat i identificat els noms de les finques que componen la plantació, també s’ha mantingut la orografia del territori intentant no canviar les feixes i utilitzant un mètode basat en la cultura ecològica.
A continuació es va donar un torn de preguntes, i l’elevat nombre de qüestions que se li plantejaren al conferenciant, va demostrar que el tema havia interessat a l’audiència en general.
Per acabar, vam poder degustar un pica-pica acompanyat amb vi blanc i cava com no podia ser d’una altra manera.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
9 de març de 2018
MONTSERRAT ROIG
A les 19.30h va començar l’acte amb la lectura del Manifest del Dia Internacional de es Dones. El podeu llegir a continuació:
Cada 8 de març, les dones de tot el món alcem les nostres veus per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones perquè els nostres drets socials, polítics i econòmics són innegociables. Les dones, des de les nostres diversitats, som més de la meitat de la població mundial i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits i estaments. Cal que el nostre dret a la participació social i política sigui una prioritat.
Aquest any, a més a més, també ha tingut lloc una Vaga Feminista organitzada per organitzacions socials i el moviment feminista a la qual donen suport, entre d’altres, els sindicats majoritaris que han fet “aturades laborals” de dues hores per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones, amb la voluntat que aquesta afecti l’ocupació, el consum i l’educació.
Des del nostre municipi donem suport a les reivindicacions de la Vaga Feminista. Una vaga que tal i com diu el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC)“va més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida”, per això hi donem suport.
Avui ens tornem a trobar per commemorar el dia internacional de les dones i per reclamar, novament, la igualtat entre dones i homes. En ple S.XXI, les últimes notícies ens transporten a principis del S.XX. Quan els governants, les persones responsables de legislar, no són conscients ni tenen cap mena d’intenció d’actuar en relació a la diferència real i existent entre el sou, per la mateixa feina, de les dones respecte als homes. Concretament, segons les últimes dades de l’Eurostat és un 14,9%. Quan es creu que “això no és important” o quan es manifesta que “en això nosaltres no ens hi posem” és quan la societat, el poble, les dones i els homes, ens hem de rebel·lar, posar -nos de peu i dir “NO, aquesta no és la societat on vull viure. NO aquestes no són les decisions que ha de prendre el govern”. És el que es diu la bretxa salarial, la diferència de sou entre els homes i les dones per la mateixa feina. És una forma més de violència envers les dones, la violència econòmica.
Fa més de 20 anys, més de 20 anys!, que se celebra, any rere any, el dia de la igualtat salarial; “L’equal pay”. Organitzat per la Federació Internacional Business and Professional Women (BPW) i que té per finalitat lluitar per la igualtat salarial entre homes i dones. Però aquestes campanyes no serveixen de res si no van acompanyades de normes específiques i sancions, si són necessàries, per tal d’evitar que es dilati aquesta injustícia. Volem una societat igualitària, volem una societat justa, rica, equilibrada, amb el foment del talent com un dels eixos de creixement i generació de riquesa.
Les dones formen part de la societat, part activa, principal i bàsica pel desenvolupament de la societat, del futur. Per poder avançar, com a societat, s’ha de tenir en compte a totes les persones, indistintament, del sexe que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè es legisli allò que és injustícia, tornem a alçar-nos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre per aconseguir una societat justa i igualitària.
Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l’hem d’assolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem fer-ho realitat.
A continuació es va fer una breu explicació de la biografia de Montserrat Roig i es va mostrar els llibres d’aquesta escriptora que hi han a la Sala de Lectura.
Seguidament es va passar un audiovisual amb imatges que acompanyaven algunes frases i fets de la vida de la protagonista per tal d’entrar en debat. Els participants van poder reflexionar i comentar el significat de les mateixes compartint els seus pensaments i/o experiències.
Tot plegat va acabar amb un pica-pica on el debat va continuar.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
28 d’abril de 2017
LA GERMANA GRAN
Jesús Lana
18è Premi El Lector de l’Odissea
El passat divendres 28 d’abril va tenir lloc a la Sala de Lectura Antoni Margarit la presentació de l’obra guanyadora del 18è Premi El Lector de l’Odissea.
Enguany, el guardó se l’ha endut el martorellenc Jesús Lana amb la seva primera novel·la La germana gran.
La presentació va anar a càrrec del mateix escriptor i de Melcior Comes, professor de l’autor que exerceix a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Entre els dos van realitzar una presentació amena en format d’entrevista en què Jesús Lana va anar exposant com havia nascut la novel·la i el procés que havia seguit per desenvolupar-la.
ARGUMENT
“NO ET REFIÏS DELS ESTRANYS… Quan en Mat veu entrar la noia dulls negres al bar on malgasta les hores de periodista en atur, separat i en caiguda lliure, poc es pensa que la desconeguda el pot ajudar. I més encara si, de fet,és aquesta americana enigmàtica la que demana ajuda. I que, al capdavall, prou podria ser que ni ella ni el que li demana siguin ben bé el que semblen. De Kentucky a Barcelona, La germana gran és un viatge danada i tornada entre unesvides que estan en parèntesi. Un trajecte cap al mal i la venjança, però també a lamor, la sort i a lindret de lànima on es tanquen les ferides”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
21 d’abril de 2017
JUGUEM AMB LES POESIES DE
Jordi Sarsanedas
El passat 21 d’abril, per commemorara la diada de Sant Jordi, la Sala de Lectura Antoni Margarit va organitzar una activitat original i dirigida a tots els públics.
A les 7 de la tarda, els participants es trobaren a la sala. Per introduïr l’acte, la M.Àngels va fer una breu biografia sobre el protagonista que s’havia escollit: Jordi Sarsanedas (1924-2006) qui fou poeta, prosista i activista cultural català.
Jordi Sarsanedas es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta. Va començar publicant poesia, A trenc de sorra (1948), però l’èxit més notable d’aquells primers anys va ser el recull de narracions Mites (1954) i, l’any següent, del poemari La Rambla de les flors. L’escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d’escriure. De fet, a partir del 1999, Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari Cor meu, el món. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l’escriptor, amb l’aparició del llibre de poemes Silencis, respostes, variacions (Proa) i el llibre de contes Una discreta venjança (Ed. 62).
Va rebre nombrosos premis, entre ells els Premis Crítica Serra d’Or, i també va obtenir la Creu de Sant Jordi i el Premi Honor de les Lletres Catalanes entre altres.
A continuació va començar l’activitat. Es tractava d’un treball conjunt en què, a partir dels primers versos d’alguns poemes de Sarsanedas, els participants, voluntàriament, podien afegir un vers per a continuar-lo i crear un poema nou a partir de l’original.
L’activitat, que no tenia res a veure amb el que s’havia anat fent fins aleshores, comptava també amb una pantalla on s’hi anava escrivint tot el nou poema per tal que fos més fàcil la inventiva.
Els participants van quedar contents d’haver pogut formar part d’una activitat tan original com imaginativa.
A la Sala de Lectura hi haurà un petit dossier amb tots els poemes que es van crear aquell dia i també dels originals per a poder comparar els dos treballs.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
19 de març de 2017
LA FIGUERA, UN ARBRE DE LA NOSTRA CULTURA
Sant Cugat Sesgarrigues. El bosquet del polígon.
Redactat i llegit per M. Àngels Tenas Cuscó
Hem plantat una figuera, un arbre de la nostra cultura, mític i entranyable de tota la mediterrània. Forma part de la trilogia del camp, juntament amb el garrofer i l’ametller. Si busquem en un llibre de refranys o a internet, en trobarem un reguitzell que parlen d’aquest fruit, refranys divertits i curiosos reflex de la cultura popular de casa nostra. És un arbre que ha estat lloat i glosat per camperols i caminants, per escriptors i poetes, tan pels seus dolços fruits, amb un gran ventall de varietats formes i colors, com per la seva voluptuosa ombra que formen les branques i fulles.
La figuera és un arbre de la nostra cultura pagesa: quan jo era una nena, de bon matí, els pagesos anaven a la vinya amb el carro i el cavall. Recordo que a l’estiu, dinaven a l’ombra de la figuera, sota el seu brancam generós i hi feien la migdiada.
És un arbre que forma part de la nostra cultura alimentària ja que la figa està present en la dieta habitual de la zona mediterrània des de fa molt temps. A les piràmides d’Egipte de Gizeh (4000 – 5000 anys aC) hi apareix representada la recol·lecció d’aquesta fruita. Per a la cultura grega clàssica, era un aliment simbòlic: es consagrava a Dionís, el déu de la renovació, i quan es fundava una ciutat es plantava una figuera entre l’àgora i el fòrum per assenyalar el lloc de reunió. Era el menjar predilecte de Plató, que la va anomenar la fruita dels filòsofs, al ser un aliment molt potent que ajuda al cervell.
La figuera és un arbre relacionat amb la fecunditat femenina.
Homer ja la mencionava a l’Odissea, era consagrada al déu Junus com a protectora dels enllaços matrimonials. El poble berber la considera un símbol de fecunditat i resurrecció. Els romans relacionaren les figues i les figueres amb la fecunditat i, quan creaven una nova població, hi plantaven una figuera amb l’esperança que la ciutat creixés al ritme de l’arbre.
A la Bíblia s’hi troben passatges on s’anomena la figuera.
Això diu el rei d’Assíria: feu la pau amb mi, rendiu-vos i cada u de vosaltres podrà menjat els fruits de la seva vinya i de la seva figuera i beure l’aigua de la seva cisterna (1 Re 5,5)
També: Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat el senyor de l’Univers. (Mi 4,4,)
La figuera és un arbre de la nostra cultura, conreat a Catalunya.
A partir de la conquesta àrab (711-718) fou un dels conreus de secà predilectes de la pagesia, juntament amb les moreres, les oliveres, els ametllers i els garrofers. També formava part de les hortes impulsades per l’extensa cultura agrícola de regadiu provinent del nord d’Àfrica.
La figa fresca té una temporada curta, d’agost a setembre, que convé aprofitar. A l’Alt Segrià (Lleida), trobem la figa d’Alguaire que és grossa carnosa, de color negre per fora i morat de la polpa i un sabor especialment dolç; una altra varietat, també dolcíssima, és la coll de dama negra. Cada dos anys, a mitjans setembre, es celebra LA FIRA DE LA FIGA D’ALGUAIRE. Aquesta zona productora competeix amb les de Fraga, Àvila, Càceres, la serra de Gredos, Múrcia i Alacant.
Ah! i si us agraden les confitures, podeu visitar El Museu de la Confitura. És un museu gastronòmic inaugurat l’any 2004 a Torrent, al Baix Empordà. La seva creadora és Georgina Regàs, també autora del llibre 70 confitures. Allà hi podreu elaborar una deliciosa confitura de figues, recepta de la mateixa Georgina.
I si us agrada llegir teniu el conte «Xirolet i la figuera de Menares» de Fina Font Ruana, i il·lustrat per Joan Miró Oró, publicat l’abril de 2013 “Cada cosa al seu temps i figues a l’agost” és una dita molt sàvia va ser la inspiració per escriure aquest conte, molt visual de la figuera de Menares.
Si voleu saber més coses interessants referents a la figuera llegiu «La sexualitat de les figueres i del seu insecte pol·linitzador», de Joan Rallo.
Es tracta d’un llibre amb coneixements científics d’interès a nivell mundial i que forma part de la col·lecció quaderns d’Agricultura de La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, de les Illes Balears. Aporta l’experiència i la saviesa del senyor Joan Rallo, l’autor mallorquí més experimentat en fructicultura, que ha enllestit una tasca de deu anys de feina i de recerca sobre una qüestió ben curiosa i poc tractada pels autors que han escrit sobre les figueres.
Amb el títol La sexualitat de les figueres i del seu insecte pol·linitzador, Rallo ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en la simbiosi entre la figuera i l’insecte Blastophaga psenes, que s’encarrega de pol·linitzar-la.
La figuera és un arbre de la cultura dels països catalans.
L’arxipèlag de les Balear (que inclou les Pitiüses: Eivissa i Formentera ) forma part dels Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, una unitat geohistòrica, cultural i lingüística, que ha destacat i destaca, pel cultiu de les figueres. Les introduïren els conqueridors, provinents sobretot de l’Empordà. Recordem que Jaume I conquereix Mallorca vencent als moros va començar la repoblació amb pagesos de l’Empordà l’any 1236. Aquest pagesos hi portaren les figueres sent un arbre vital per la gent de les illes, perquè va garantir la subsistència dels seus avantpassats, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX, quan la fil·loxera va fer desaparèixer la vinya. La figuera va marcar la seva cultura i l’economia i els va donar identitat, “la figa és el pa dels pobres i les postres dels rics”, deien. De fet, els pagesos sopaven de figues seques, mentre que les fresques eren per als senyors. Actualment, és un dels fruits més dolços del mercat que aporta gran quantitat de fibra, vitamines i minerals.
Un farmacèutic mallorquí i estudiós de les figueres, és Montserrat Pons i Boscana (13 juliol 1953 (Llucmajor, Mallorca). Aquest senyor ha realitzat estudis sobre la flora medicinal de diferents indrets del municipi de Llucmajor i s’ha especialitzat en el cultiu de les figueres. Ha muntat el camp d’experimentació anomenat Son Mut Nou, recuperant varietats de figueres quasi extingides de les Illes Balears i d’altres llocs d’arreu del món. Ens explica el senyor Montserrat que a Son Mut Nou cataloguen i preserven l’espècie de cada figuera. Amb les figues elaboram molts aliments: en fan confitura, figues seques, vinagre de figa, oli de figa, pa de figa, vi de figa, cava de figa, licor de figa, figues confitades…
En una entrevista li van preguntar quina era la millor figa de les 800 varietats que té. Va respondre que no existeix la figa més bona, sinó la que agrada més. Les meves preferides, va dir, són la bordissot rossa, la de la reina, la coll de dama pintada i la Tià Penya, totes varietats mallorquines. Del Principat, diu que li han arribat figueres amb noms increïbles, com les de pit de reina o les de geniva de mort.
També diu que les figueres van desapareixent del paisatge mallorquí. Explica que l’any 1940, va ser el moment de màxima esplendor del seu conreu. N’hi havia 22.000 hectàrees i ara només en queden unes 800. Explica que la figuera ha patit el detriment de l’agricultura i ha caigut en l’oblit amb el protagonisme del turisme. Ara mateix, un condicionant per al conreu de la figuera són les plagues que han vingut de fora i ataquen ametllers, garrofers i figueres.
Tot i això diu que els turistes al·lucinen quan visiten a Son Mut Nou perquè allà tenen les figueres de les col·leccions més representatives de tots els països del món. A Eivissa i a Formentera fan la figuera estalonada amb branques de savina. En concret, a Formentera, n’és un dels principals atractius, és la fotografia que tothom se n’endú, un espectacle que el Govern hauria de subvencionar. Però no hi ha cap suport, tampoc no en tenim a Son Mut Nou on només hi treballem un pagès, la meva dona i jo. I nosaltres dos ho hem d’alternar amb la farmàcia.
Montserrat ha publicat vuit llibres que tracten temes de les figueres.
Les figues, són un fruit present a la cuina d’avui dia. Hi ha varietat de plats cuinats amb figues, s’elaboren postres delicioses, coques i pastissos. Se’n fa fa licors de gran qualitat, combina amb el pernil salat i els formatges. Tenim el pa de figa de tota la vida. Només cal buscar a internet o anar a la Sala de Lectura, per trobar una gran varietat de receptes.
Per acabar, dir-vos que recordo les cases de Sant Cugat als anys cinquanta, quan les famílies posaven les figues fresques que havien collit sobre un canyís lleugerament decantat, durant els dies de bonança de final d’estiu per tal que s’assequessin. Abans s’havien aplanat amb les mans. Finalment es recollien i guardaven per menjar-les a l’hivern. Era una de les feines anuals. Eren boníssimes! tant com les que hem menjat avui en l’esmorzar popular.
Un aliment amb efectes molt positius sobre l’organisme ja que són alcalinitzants, van bé pel restrenyiment i el colesterol, recomanables en cas d’osteoporosi o anèmia.
Però també tenen alguns efectes negatius: Contraindicades en cas d’herpes i de candidiasi, ja que contenen molt sucre.
Aquesta figuera que avui plantem es farà gran i majestuosa, donarà bona ombra i fruits dolços. Al mirar-la i veure-la créixer, recordarem aquest dia, tal com jo avui recordo una festa de l’arbre, ja llunyana, amb la plantada d’una figuera a la zona esportiva, un diumenge al matí, amb els nens i nenes de l’escola. Dolços records, dolços com els fruits que ens regala. Respectem els arbres, plantem-ne i agraïm tot el que ens donen.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
8 de març de 2017
Iguals vol dir iguals
El passat 8 de març va tenir lloc a la Sala de Lectura Antoni Margarit la xerrada col·loqui “Qualitats femenines i diferents arquetips de dones” a càrrec de l‘Assumpta Ollé i la Núria Pitarch, dues veïnes de Sant Cugat.
Per començar, la M.Àngels Tenas va donar la benvinguda a les més de trenta persones que van assistir a l’acte de commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Després, l’Assumpta Ollé va explicar en termes generals les qualitats més rellevants de tenen les dones i es va centrar en una de les més misterioses, que és la intuïció.
A continuació, la Núria Pitarch va agafar el relleu i va aprofundir en aquesta qualitat difícil de descriure, i va explicar que tan homes com dones la poden tenir. També va posar en coneixement dels assistents diferents maneres de posar a prova aquesta qualitat amb exercicis fàcils basats en la psicologia i la motivació.
Després, l’Assumpta Ollé va fer una classificació de com es podien definir les dones a través de les deesses gregues. Les va presentar en dos grups: les deesses independents i les dependents. Així, cadascú va poder saber a quina s’assemblava segons el que simbolitzava. Artemisa, Dèmeter, Afrodita, Perséfone, Atena…
En acabar, la xerrada, tothom qui ho va voler va poder preguntar i comentar amb les conferenciants els dubtes i les vivències que cregueren oportú.
I finalment, un dolç pica-pica acompanyat de cava per celebrar que la vetllada havia sigut tot un èxit.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
10 de febrer de 2017
El Pirata Octavi
El passat divendres 10 de febrer va tenir lloc a la Sala de Lectura Antoni Margarit la presentació del conte “El Pirata Octavi” a càrrec de l’autora del text, Anna Bonet i de l’il·lustrador Joan Ramón Buisan.
L´Octavi és un nen de nou anys d´Avinyonet del Penedès, alumne de l´escola Les Vinyes de Sant Cugat. Va néixer amb una aplàsia de tíbia, és a dir, li faltaven els ossos que connecten la tíbia amb el turmell. Als dos anys i mig, aconsellats pels metges, li van amputar el peu. Des d ´aleshores, l´Octavi ha viscut un martiri per trobar una pròtesi que li anés bé per poder caminar adequadament. Per aquest motiu, la seva mare, Anna Bonet, mestra de l´escola, ha escrit el conte «El Pirata Octavi».
Una quarentena de persones, entre grans i petits van venir a la presentació per donar suport a aquesta família.
Des de la Sala de Lectura Antoni Margarit també ens agradaria contribuir donanat a conèixer la història de El Pirata Octavi, per això animem a tots els lectors a visitar la pàgina web http://www.elpirataoctavi.com
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
27 de gener de 2017
La Senyoreta Sara
El passat 27 de gener va tenir lloc la presentació del llibre “Sara Kirchner Catalá: La Senyoreta Sara”.
L’acte vas ser organitzat conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs i la presentació va anar a càrrec del seu autor Jordi Vidal Pla. Més de vint persones van assistir-hi.
“El cas de Sara Kirchner no és únic. Per entendre la nostra Història caldria que sortissin a la llum moltes altres les històries. Històries de professores i mestres que van ser capaços destimular en els seus alumnes la passió pel coneixement. Potser llavors podríem entendre la magnitud de la gran desfeta moral que va representar lany 1939 i valoraríem, més enllà de la poesia, la tasca callada i constant de tots aquells que en plena dictadura ens van «salvar els mots» i els valors propis de les èpoques de llibertat.”
Jordi Vidal Pla qui havia sigut professor d’història a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès ha escrit aquest llibre sobre la vida d’aquesta entranyable professora a qui no va resultar fàcil exercir de docent.
Sara Kirchner Catalán (Barcelona 1894, Vilafranca 1990) estudià filosofia i lletres. Professora d’ensenyament mitjà i historiadora de l’art, la seva formació tenia una clara influència de la filosofia alemanya, cultura a què estava vinculada pels seus orígens familiars. El 1937 arribà a Vilafranca per impartir docència. Va realitzar classes de geografia, d’història i d’art als “Instituts” entre els anys 1937 i 1955, on va ser coneguda com “La Senyoreta Sara”. Al 1955 una maniobra política la va apartar del seu lloc de treball i, gràcies a Josep M. de Fàbregas, va poder continuar treballant, de bibliotecària, a l’Estació Enològica durant gairebé trenta anys.
La biografia de Sara Kirchner és la història d’una persona, d’una dona, d’una professora que va deixar empremta en tota una generació de manera callada, ètica i apassionada. VA ser també un exemple de supervivència i d’exili interior durant la guerra, la dura postguerra, els temps del desenvolupament econòmic i, fins i tot, durant la Transició Democràtica.
Al llarg de la presentació, Jordi Vidal va oferir una pinzellada de varis dels moments més importants de la vida d’aquesta dona aportant informació extreta de documents originals i converses amb gent que la conegué, fins i tot es va poder escoltar fragments d’una entrevista que se li realitzà.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
22 de desembre de 2016
100 anys Els Pastorets de Folch i Torres
Teatre llegit a càrrec d’estudiants de 3er d’ESO
El passat 22 de desembre a les 7 de la tarda, va tenir lloc a la Sala de Lectura Antoni Margarit el darrer acte cultural de l’any.
Arrel de la celebració del centenari de l’obra de teatre Els Pastorets escrita per Josep Maria Folch i Torres, l’entitat s’ha volgut sumar en el reconeixement a aquest escriptor català organitzant una sessió de teatre llegit de l’obra a commemorar.
Així doncs, a les set de la tarda, la presidenta de l’entitat M.Àngels Tenas va realitzar la presentació de l’acte amb un resum del que contindria la vetllada.
Seguidament, la Rosa i la Carme van posar veu a la biografia de Josep M. Folch i Torres. Un petit tast del que va ser la seva vida acompanyada d’una projecció ens van introduïr en l’entorn de la creació de l’obra Els Pastorets.
A continuació, el Joan va mostrar els llibres de l’autor que es poden trobar a la Sala de Lectura.
El moment més esperat i entranyable va venir quan els tres joves estudiants, el Roger, el Pol i el Jordi, van llegir i representar cinc fragments de l’obra Els Pastorets de Folch i Torres que també van tenir l’encert d’acompanyar amb imatges de quan ells, junt amb altres nens i nenes de l’escola de Sant Cugat, i organitzat per l’AMPA, van representar l’any 2012 aquesta mateixa obra. La música de nadales va ser una perfecta manera de finalitzar cada fragment. Amb moltes ganes, els actors van encomanar l’entusiasme al públic fent que gaudíssim tots plegats d’una bona introducció a les festes nadalenques.
Quan s’acabà la representació, la M. Àngels va fer entrega d’uns diplomes als tres nois que tan gustosament havien participat en aquest acte.
I, com no podia ser d’una altra manera, ens varem desitjar bones festes mentre degustàvem coca, turrons i cava.
Moltes gràcies a tots els assistents, socis, veïns i amics.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
21 al 25 de novembre de 2016
MOSTRA DE LLIBRES DE TEMÀTICA FEMENINA
Dia internacional contra la violència envers les dones
El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Minerva, Patricia i Maria Teresa Mirabal, tres activistes polítiques, el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Adela (Dedé) Miraval és l’única germana que va sobreviure, i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
RELACIÓ DE LLIBRES EXPOSATS
LLIBRES PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE
– Presoneres del progrés. Fragmentació i felicitat femenina (Esther Borrell)
– Asegurando el tipo. Desigualdad social y discriminación salarial (Diputació de Barcelona)
– Las mujeres que aman demasiado (Robin Norwood)
– Sabem fer i fem saber (Xarxa Feminista)
– Dones i treball (Generalitat de Catalunya)
– Mascles no masclistes (Teresa Pàmies)
– Recull de termes. Dones i treball (Generalitat de Catalunya)
– Francesca Martín
– El tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació (Generalitat de Catalunya)
– Guía de formación para la participación social y politica de las mujeres (L. Martínez/R. Escapa)
– Violència: tolerància zero (Obra social “La caixa”)
– Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere (Fundació pau i solidaritat)
– EL grito silenciaddo (Ana Tortajada)
– Les dones i les filosofies (Diputació de Barcelona)
VIDES DE DONES
– La Bella Otero (Carmen Posadas)
– Cautiva en Arabia (Cristina Morató)
– Dentro de mi (Doris Lessing)
– Sara Kirchner. La Senyoreta Sara (Jordi Vdidal Pla)
– Opinió de dona (Teresa Pàmies)
– Diario (Ana Frank)
– Catalanes del IX al XIX
– La vida heroica de Marie Curie (Ève Curie)
– Cleopatra (Emil Ludwig)
– Concepción Arenal (María Campo A.)
– Doña Jimena Díaz de Vivar (María Teresa León)
– L’empremta de dones de Sant Cugat Sesgarrigues al segle XX
– Audacias femeninas (Carlos García Gual)
– Isabel La Cruzada (W.T. Walsh)
– María Antonieta (Stefan Zweig)
– Sor Patrocinio (Benjamín Jarnés
– Teresa de Ávila (Rossa Rossi)
– Léila o la vida de George Sand (André Marmois)
DONES ESCRIPTORES
– El diari lila de la Carlota (Gemma Lienas)
– Lo color més blau (aria Aaurèlia Capmany)
– Orient, occident (Maria de la Pau Janer)
– Mal de pedres (Milena Agus)
– Proves falses (Donna Leon)
– L’enigma Colom (Maria Carme Roca)
– Fades de foc (Carme Arrufat)
– Els dies difícils (Maria Mercè Roca)
– Aquells temps, aquells amors (Remei Margarit)
– La confidència (Remei Margarit)
– Haikús del camioner (Dolors Miquel)
– Obra poètica 1919-1929 (Ana Maria de Saavedra)
– Prou! (Pilar Rahola)
– Batec de paraules (Joana Raspall)
– Bruixa de dol (Maria Mercè Marçal)
– Obra poètica de Teresa de Jesús
-Perennia (Mònica Miró Vinaixa)
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
El diumenge 25 de setembre vàrem ser presents a l’Ecofira de Sant Cugat Sesgarrigues.
Moltes persones es van acostar per donar un cop d’ull a la feina que realitza l’entitat al llarg de l’any. Cartells, llistes, notícies i informació variada que ens van ajudar a donar a conèixer una mica més.
Molts socis i sòcies també ens van venir a visitar, gràcies a tots!