Lectures 2021

La NOVEL·LA de Desembre de 2021

Per finalitzar l’any i començar el nou, el Club de Lectura Lletres de Colors llegirà la novel·la La primera agència de dones detectives, de l’escriptor anglès Alexander McCall Smith.

SINOPSI

Què es pot fer amb unes vaques que ha heretat del seu pare? Mma Ramotswe, una africana grassa i alegre, amiga d’ajudar els altres, ho té molt clar: vendre-les, i amb els diners muntar «La Primera Agència de Dones Detectives» a Botswana.
De què disposa? D’una petita furgoneta blanca, dues taules, dues cadires, un telèfon i una vella màquina d’escriure. I una tetera i tres tasses: una per a ella, una per a la secretària i l’altra per al client.
Què més es necessita per aclarir fets intrigants?
Mma Ramotswe ho aconsegueix amb un sorprenent sentit comú i amb uns mètodes molt particulars. La Primera Agència de Dones Detectives és una novel·la deliciosament diferent, però també el retrat d’una societat on la tecnologia conviu amb les tradicions màgiques.

L’AUTOR

Alexander McCall Smith (1948) va néixer a Bulawayo, Rhodesia del Sud (actualment Zimbawe). És escriptor britànic, creador de la sèrie de novel·les sobre Precious Ramotswe, un personatge de ficció, la única detectiu dona de Botswana. A més, també és autor de nombrosos llibres per nens i nenes i novel·les policíaques de caràcter desenfadat.

McCall va estudiar dret a la Universitat d’Edimburg i va tornar a Zimbawe com a professor de Dret a la Universitat de Bostwana. De retorn a Edimburg, fou professor de Dret Mèdic a la universitat de la mateixa ciutat i, a més, professor emèrit de la Facultat de Dret. Ha sigut president del Comitè d’ètica del British Medical Journal, vicepresident de la comissió de Genètica Humana i membre de la Comissió Internacional de Bioètica de la UNESCO. Ha rebut nombrosos guardons a la seva activitat professional, essent el membre de l’ Associació Nacional de Ciències i Lletres d’Escòcia i Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. Gran aficionat a la música, toca el fagot i ha fundat una orquestra.


La NOVEL·LA d’Octubre de 2021

La darrera novel·la que llegiran els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors serà Un mar violeta oscuro, de l’escriptora italoespanyola Ayanta Barilli.

SINOPSI

Una maledicció recorre les vides d’Elvira, Àngela i Caterina: triar homes que no les van saber estimar.

Elvira es casà amb Evarist, un dimoni que va sembrar la por i la bogeria. La seva filla Àngela va renunciar a si mateixa per un marit absent, sempre en els braços d’altres, incapaç d’ocupar-se d’ella ni de les seves filles. I la indòmita Caterina, tercera de la nissaga, va acabar enamorada d’un altre ésser diabòlic, sense tenir consciència del perill que corria. Només Ayanta, darrera descendent, s’enfrontarà a la seva herència a través del camí del record i de la veritat.

L’AUTORA

Ayanta Barilli (Roma, 1969) és escriptora i periodista. Ha presentat i dirigit nombrosos programes de ràdio i televisió relacionats amb la divulgació cultural, a més d’escriure per a diversos diaris. Ha treballat a la Cope, esRadio, El Mundo i El Español. En televisió ha format part dels programes Las noches blancas, El diario de la noche i Libros con uasabi, entre d’altres. Ha estat directora de càsting en diverses pel·lícules i directora artística de Teatre Lara. Actualment dirigeix ​​i presenta A media luz, un magazín cultural a esRadio. El 2013 va publicar Pacte de sang.
La seva primera novel·la, Un mar violeta fosc, va ser finalista del Premi Planeta l’any 2018.


La NOVEL·LA  de Juny 2021

Per començar l’estiu, els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors, llegiran la novel·la La casa del silenci de l’escriptora catalana Blanca Busquets.

casadellibro.com

SINOPSI

Aquesta és la història de diverses dones i d’algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes per# que sobretot estimen la música.

Aquesta és la història d’un violí que passa de mà en mà, d’un director d’orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta…

Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.

L’AUTORA

elpuntavui.cat

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), és escriptora, guionista i filòloga catalana.

La lletra escrita ha marcat la seva vida. Als dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d’aleshores, escriure es va convertir en l’eix central de la seva vida.

Ha publicat diverses novel·les: Presó de neu (Proa, 2003); amb l’editorial Rosa dels Vents, El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010), La casa del silenci (2013) i Paraules a mitges (2014). Jardí a l’obaga (2016), La fugitiva (2018) i El Crit (2019) tornen a estar publicats amb el segell Proa. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l’italià, l’alemany, el rus, el noruec, el polonès, el francès i l’anglès.

A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l’estat espanyol, i a ciutats com L’Alguer, Moscou, Cracòvia, Leipzig o Berlín. Va participar a la fira del llibre de Varsòvia 2016 formant part de la delegació catalana d’escriptors.

Com a periodista, treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora a Televisió de Catalunya durant set anys. Escriu articles per a l’Osona.com i és autora de capçalera de la biblioteca de Lliçà de Vall.

Ha guanyat el premi Llibreter 2011 (Per La nevada del cucut).

I el premi Alghero Donna 2015 de literatura i periodisme (Per la traducció en italià de La casa del silenci).


La NOVEL·LA  de Maig del 2021

Els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors llegiran aquest mes una biografia amb deix novel·lesc obra de l’escriptora catalana Teresa Pàmies.

SINOPSI

Memòries de guerra i exili  és un testimoni de la generació que va triar el compromís polític davant de l’adveniment del feixisme. L’autora es va comprometre amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i es va convertir en una activista que defensava amb passió les seves posicions. Davant la fragmentació dels antifeixistes i les gransa maniobres polítiques europees va conèixer la impotència i la soledat. Les tropes de Franco s’alçaren victorioses i començà aleshores el camí de l’exili, dels camps de concentració, de la incertesa, de la pèrdua de tot allò que tan s’estimava i de la recerca d’un lloc des d’on poder esperar el dia del retorn. Amb la publicació conjunta de Quan érem capitans (1974, premi Joan Estelrich) i Quan érem refugiats (1975), Teresa Pàmies ens ofereix unes memòries amb deix de novel·la que demostren que el relat d’allò viscut pot tenir un elevat to literari.

L’AUTORA

elpais.com

Teresa Pàmies (Balaguer 1919- Granada 2012) és una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX i una de les més llegides. Ha publicat novel·la, dietaris, cròniques, llibres de viatges i assaig.
Quan va esclatar la guerra civil ella era la secretària general de l’Aliança Nacional de la Dona Jove dins de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Va defensar la ciutat, des de les trinxeres plaça de la Bonanova, el dia que va caure Barcelona per les tropes franquistes. Tenia 20 anys quan es va haver d’exiliar. El seu llarg exili comença a França, va aconseguir fugir a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic on s’hi va estar quatre anys, allí va poder fer estudis de periodisme a la Universitat Femenina. Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial torna a Europa; primer a Belgrad, Iugoslàvia, i després resideix a Txecoslovàquia, a la ciutat de Praga, on va formar una família i hi va viure dotze anys.
Va tornar a Catalunya, amb tres dels seus fills. Amb més de 50 anys i ja a Barcelona va aconseguir viure dels seus llibres, juntament amb diferents tasques editorials, la traducció i el periodisme.
Companya sentimental de Gregorio López Raimundo, figura destacada del PSUC en la clandestinitat durant la dictadura, a qui dedica els llibres Amor clandestí i Informe al difunt. Va tenir quatre fills, un dels quals és el també escriptor Sergi Pàmies.
Va guanyar el Premi “President Companys” en els Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1967 a Marsella. Es dona a conèixer amb el premi Josep Pla l’any 1970, que guanya quan encara és a l’exili. Un premi al qual va optar enviant per correu l’obra Testament a Praga, escrit juntament amb les memòries del seu pare Tomàs Pàmies. Una obra que no s’ha deixat d’editar des d’aleshores. Al 1974 va obtenir el premi Joan Esterlich amb Quan érem capitans. L’any 1984 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi i, el 2001 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (va ser la segona dona en obtenir-lo després de Mercè Rodoreda) i el premi de periodisme Avui.


La NOVEL·LA  de Març del 2021

Els i les membres del Club de Lectura Lletres de Colors llegiran aquest mes una novel·la negra de l’escriptor català Víctor del Árbol: La víspera de casi todo.

SINOPSI

En Germinal Ibarra és un policia desencantat perseguit pels rumors i la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir arrossegar la melancolia fins a una comissaria a la Corunya on va demanar el trasllat després que la resolució del sonat cas de l’assassinat de la petita Amanda el convertís en l’heroi que ell mai no va voler ser ni va sentir que fos. Però el refugi i l’anonimat que en Germinal pensava haver aconseguit es veu interromput una nit quan una dona ingressada a l’hospital per lesions violentes reclama la seva presència.

Intentant fugir dels seus propis fantasmes, fa tres mesos que una misteriosa Paola apareix en el lloc més recòndit de la costa gallega, on s’hostatja a casa de la Dolores, una dona sensible i torturada, que l’acull sense massa preguntes i la introdueix en el cercle que l’ajuda a alleujar la solitud.

L’encreuament en el temps d’aquestes dues històries es converteix en una via fèrria amb dos trens destinats a la col·lisió, que avancen sense escapatòria possible.

L’AUTOR

Font: babelio

Escriptor català, Víctor del Árbol va estudiar Història a la Universitat de Barcelona i va treballar deu anys per al cos dels Mossos d’Esquadra.
En la vesant literària, Del Árbol es va donar a conèixer el 2008, al quedar finalista del Premi Fernando Lara amb la novel·la L’abisme dels somnis -encara inèdita-. Posteriorment, va rebre el prestigiós Premi Tiflos per la novel·la La tristesa del samurai, una de les seves obres més conegudes.
Traduït a més de deu idiomes, Del Árbol ha rebut també premis fora d’Espanya, sent guanyador de guardons a França com el Prix du Polar Européen o el Quercy Noir.
El 2013 va publicar Respirar per la ferida, a la qual va seguir el 2014 la qual resulta ser la seva obra més ambiciosa, Un milió de gotes, en què a més d’una notable història criminal uneix la història dels espanyols a la Unió Soviètica sota el domini de Stalin. El 2015 va resultar guanyador de el Premi Nadal per Abans de gairebé tot.
El 2018 Del Árbol va ser nomenat Cavaller de les Lletres i les Arts de l’Acadèmia Francesa, convertint-se així en el segon espanyol, després d’Arturo Pérez-Reverte, en rebre aquesta distinció.


La NOVEL·LA  de Gener de 2021 

La primera lectura d’aquest any serà la novel·la Anna, de l’escriptor italià Niccolò Ammaniti.

illadellibres.cat

SINOPSI

Any 2020. Pobles i ciutats han quedat reduït a ruïnes. Tots els adults del planeta han mort per un virus letal. En els nens, en canvi, el virus es manté latent fins que arriben als catorze o quinze anys; llavors s’activa i moren també.

L’Anna, de tretze anys, vol sortir de Sicília per buscar els adults que, diuen, han aconseguit sobreviure a la malaltia. En aquesta odissea l’acompanyen el seu germà petit Astor, un gos i Pietro, un noi que també va a la recerca de la seva curació. S’enfrontaran a constants perills en un món sense llei ni ordre, en què la supervivència és l’únic objectiu. Compten només amb l’ajuda d’un quadern titulat “Les coses importants”, que l’Anna va rebre de la seva mare just abans de morir.

L’AUTOR

lalibreriadelaestafeta.com

Niccolò Ammaniti, nascut a Roma en 1966, ha publicat diverses novel·les de gran èxit, algunes adaptades al cinema. Els seus llibres s’han publicat en més de quaranta països. Ha guanyat els prestigiosos premis Viareggio i Strega.

RESSENYA

a càrrec de Carmen Mulet

Niccolo Ammaniti ens presenta la seva novel·la Anna escrita al 2016, fraccionada en tres parts, La casa de la Morera, el gran Hotel Balneari Elise i L’Estret, on cadascuna té el seu fonament amb un entorn de mort i malaltia que persegueix a la humanitat, talment una apocalipsi “…un home …dins d’una mena de gruixuda granota de plàstic”(pàg. 11) sent aquest el tema dels tertulians a l’hora d’exposar diferents opinions respecte a si havia o no agradat.
Així doncs, en la primera part de la novel·la, La casa de la Morera, l’autor ens descriu de manera molt realista uns paratges desolats, abandonats, incendiats i on l’Anna, protagonista principal, va a la cerca d’aliments trobant cadàvers dins de les cases abandonades, experimentant reaccions en vers la seva descomposició, tot depenent dels factors d’humitat, insectes, llum… També ens descriu con l’Anna s’amaga i surt “A l’albada, on la nit i el dia tenen el mateix pes” (pàg. 23)“ doncs és perseguida per una manada de gossos salvatges que s’hi han transformat degut a les circumstancies. També l’autor ens donarà a conèixer con la nena explica al seu germà de 4 anys, històries on els protagonistes són uns monstres de fum que estan fora de la casa per tal que no es mogui, mentre ella ha de sortir a buscar aliments i medicaments.
Amb tot l’autor ens fa unes narracions molts realistes de les baralles i de com es defensa la nena del gos que la vol atacar, que amagada en l’interior d’un cotxe, amb una maleta i amb un paraigües, li clava, relatant l’acció amb tota classe de detalls i revelant el degollament del gos, com també deixant que el gos es mori tot sol, marxa cap el bosc que ella considera màgic, doncs el foc no hi havia arribat, a “la casa de la morera” (pàg. 36), però com també veurem que el gos serà un company més en el seu pelegrinatge.
En parlar dels personatges que intervenen en la novel·la, l’autor fa una breu descripció dels propietaris del gos i de la família de l’Anna Salami en aquesta primera part, com també veurem que parla d’altres adults en diferents apartats del llibre, però l’objectiu que vol fonamentar l’autor, al fer desaparèixer de la terra amb un virus que anomena Roja i d’alguna manera als adults com a eines d’acompanyament dels infants, és per presentar una nena que durant 4 anys ha hagut de fer front amb solitud, situacions límits i en moments crítics, i que ha desenvolupat un aprenentatge a marxes forçades com es veurà més endavant amb la recerca del germà Astor i amb l’accident d’en Pietro… Així doncs ens trobem amb una nena on “…tot sovint els records es barrejaven amb les coses escrites i amb els somnis, fins i tot aquells dels quals estava segura, amb el temps, es destenyien…” (pàg. 52).
Per tant el fet de esmicolar una novel·la i trobar el sentit que l’autor pretén donar-li per provocar al lector formar part de la seva història, ens ha ofert el poder debatre sobre temes que potser sols llegint el llibre, passaríem de llarg i per sobre del missatge que l’autor vol comunicar amb les seves paraules.
Tal és el fet que s’ha discutit sobre les eines de la tecnologia, que tant imprescindibles són avui en dia, quedant anul·lades dins un fet com el que transcorre dins la novel·la, doncs s’han hagut d’acostumar a la foscor i al silenci, sorgint com a protagonista “el llibre” bé quan la mare al morir li deix a l’Anna un quadern de coses importants, on hi havia escrit sobre la febre, la mort, ensenyar a llegir al germà…com també quan troben un llibre que els explica com s’havia de pescar un pop.
Els tertulians hem coincidit de la manera que queda reflectit en el llibre la mort dels adults i de com sobreviuen els nens, de com viuen sense normes sense directrius de com aquells que han tingut o recorden a la família són els qui mantenen alguna directriu en el subconscient i fent especial èmfasi en l’amor, l’estimació i els sentiments com quelcom transcendents, sent aquests un tema principal per l’autor doncs també està influenciat per les reflexions del seu pare (psiquiatre), quedant plasmada la metamorfosi de la adolescència sense l’ acompanyament de l’adult en una entrevista que va oferir l’autor “De niño yo quería que los mayores desaparecieran y así nadie pudiera obligarme a ir al colegio o impedirme comer chuches en el supermercado”.
Així doncs i en una de les seves sortides a la recerca d’aliments, l’Anna es troba amb en Pietro, que sota la superstició per salvar-se de la malaltia, va a la cerca de unes vambes Adides, i amb qui viurà experiències al límit, com quan l’Anna arriba a casa, saquejada i amb el germà desaparegut, experimentant una aproximació i a una estimació entre els dos joves.
En la segona part de la novel·la que l’autor anomena, Gran hotel Balneari Elise, l’Anna deixa la casa de la morera el 30 octubre i es dirigeix cap a Torre Normanna amb la única companyia del gos a qui ha anomenat Manyac, en busca del seu germà Astor que ha estat captivat pels nens blaus.
En arribar a l’hotel, fosc, brut, amb cossos amuntonats, amb foc i fum, es troba i es respira la mort a cada lloc, en definitiva era “…una sala d’espera… ”(pàg.135) i es troba amb en Pietro qui li explica que els responsables de tot allò són dos joves l’Angelica i l’Os que van tintats de blanc perquè no se’ls vegi les taques de la malaltia. També es troba el germà qui no vol saber res d’ella i aleshores experimenta una sensació de buit, divagant com un adult amb una lluita interna, enfrontant la realitat amb el que li havia promès a la mare, però serà en Pietro qui aconsegueix protegir al petit i el rescata de la secta dels nens blaus.
En principi s’ha considerat una novel·la escrita de manera planera i per tant entenedora en quant al llenguatge tot i que l’autor ens ha presentat una realitat distorsionada, on es recrea en un món imaginari, contrari a una realitat idíl·lica, i on prenen protagonisme aquelles accions de propietat, de lluita, de baralles, discussions i confrontacions que en alguns fragments llinda amb quelcom fastigós, sense ordre ni normes. Diríem doncs que es tracta d’una novel·la on el gènere és una distòpia.
Arribada a la Tercera part és quan l’autor ens relata, de la manera que volen arribar a l’Estret per tal de curar-se i de com arriben a Cefalú, trobant-se amb un escenari diferent a l’anterior, doncs no hi ha cadàvers, hi ha vegetació, poden nadar i pescar i és en aquesta part de la novel·la on l’Anna experimenta la transformació de nena a adolescent, com també quan els dos joves sentiran certa atracció “En Pietro va aixecar els ulls i la va mirar…Ella va abaixar el cap…”(pàg.196) però aquesta interacció es veu troncada en el moment que en Pietro s’accidenta amb una moto que pretenia arreglar per marxar, i l’Anna descobreix que en Pietro també tenia“…les taques escarlata del virus” (pàg.238). Després d’enterrar-lo repetia allò que li deia “Aquest món no existeix, és un malson del qual no aconseguim despertar-nos” (pàg.258)
Els dos germans seguiran el seu viatge, de Patti a Messina i al final trobaran l’Estret on cansats van a la cerca d’aliments, entren en una botiga on hi ha una Caixa blava i dins unes sabatilles Adides i posant-se una sabatilla cadascú, l’autor finalitza el llibre, cosa que hem discutit ja que es dóna per entès, permetre el final que hom cregui més adient.
Hem pogut reviure, en part junt als protagonistes amb el virus La Roja, una angoixa similar donada la realitat que ens envolta amb el virus Covid-19, i que hi ha instaurant en el món i m’ha semblat oportú transcriure una frase d’un periodista que m’ha sobtat, que volia compartir i a la vegada que convida a la reflexió.
La Tierra está destinada a quedar vacía de seres humanos como consecuencia de su juego temerario e irresponsable con los virus de diseño y las amenazas biológicas. (Francisco Martínez Hidalgo).

Sant Cugat Sesgarrigues