Altres

25 de novembre de 2017

EXPOSICIÓ I ENTREGA DE PREMIS del concurs de dibuix “Pintem els gegants”

Com a Cloenda de la celebració dels 10 anys de Els Gegants i la colla gegantera de Sant Cugat Sesgarrigues es va organitzar un concurs de dibuix i pintura adreçat a infants i joves i que tenia com a tema principal els gegants.

Es van fer tres categories de premis: de 3 a 6 anys, de 7 a 11 anys i de 12 a 16 anys. Finalment, com que la tercera categoria va quedar sense participació, el jurat i l’organització va creure convenient donar dos premis a les categories que restaven, així, finalment es van entregar quatre premis que consistia en un val bescanviable per llibres a la Llibreria Odissea de Vilafranca del Penedès.

L’acte es va realitzar al vestíbul del Centre Cívic. Es van poder veure tots els dibuixos participants exposats durant una setmana. La presentació de l’acte de Cloenda va anar a càrrec de la presidenta de la Sala de Lectura Antoni Margarit, Àngels Tenas, qui també va fer entrega de la Memòria de la taula Rodona de la Festa Major a la Colla gegantera de Sant Cugat Sesgarrigues, els Titots.

L’entrega dels premis a dues de les guanyadores del concurs, categoria 7 a 11 anys, fou per part de l’Alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues, Montse Albet, i del president de l’entitat dels Geganters, Jose Mari Estudillo.

A part del premis, es va fer entrega d’un diploma de participació a tots els nens i nenes que van participar en el concurs.

L’acte finalitzà amb el ball dels gegants de Sant Cugat Sesgarrigues, El Sidro i l’Angeleta, al pati del Centre Cívic.

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

19 de març de 2017

Festa de l’arbre a Sant Cugat Sesgarrigues

LA FIGUERA, UN ARBRE DE LA NOSTRA CULTURA

Sant Cugat Sesgarrigues. El bosquet del polígon.

Redactat i llegit per M. Àngels Tenas Cuscó

Hem plantat una figuera, un arbre de la nostra cultura, mític i entranyable de tota la mediterrània. Forma part de la trilogia del camp, juntament amb el garrofer i l’ametller. Si busquem en un llibre de refranys o a internet, en trobarem un reguitzell que parlen d’aquest fruit, refranys divertits i curiosos reflex de la cultura popular de casa nostra. És un arbre que ha estat lloat i glosat per camperols i caminants, per escriptors i poetes, tan pels seus dolços fruits, amb un gran ventall de varietats formes i colors, com per la seva voluptuosa ombra que formen les branques i fulles.

Figuera

La figuera és un arbre de la nostra cultura pagesa: quan jo era una nena, de bon matí, els pagesos anaven a la vinya amb el carro i el cavall. Recordo que a l’estiu, dinaven a l’ombra de la figuera, sota el seu brancam generós i hi feien la migdiada.

És un arbre que forma part de la nostra cultura alimentària ja que la figa està present en la dieta habitual de la zona mediterrània des de fa molt temps. A les piràmides d’Egipte de Gizeh (4000 – 5000 anys aC) hi apareix representada la recol·lecció d’aquesta fruita. Per a la cultura grega clàssica, era un aliment simbòlic: es consagrava a Dionís, el déu de la renovació, i quan es fundava una ciutat es plantava una figuera entre l’àgora i el fòrum per assenyalar el lloc de reunió. Era el menjar predilecte de Plató, que la va anomenar la fruita dels filòsofs, al ser un aliment molt potent que ajuda al cervell.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La figuera és un arbre relacionat amb la fecunditat femenina.
Homer ja la mencionava a l’Odissea, era consagrada al déu Junus com a protectora dels enllaços matrimonials. El poble berber la considera un símbol de fecunditat i resurrecció. Els romans relacionaren les figues i les figueres amb la fecunditat i, quan creaven una nova població, hi plantaven una figuera amb l’esperança que la ciutat creixés al ritme de l’arbre.

A la Bíblia s’hi troben passatges on s’anomena la figuera.
Això diu el rei d’Assíria: feu la pau amb mi, rendiu-vos i cada u de vosaltres podrà menjat els fruits de la seva vinya i de la seva figuera i beure l’aigua de la seva cisterna (1 Re 5,5)
També: Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat el senyor de l’Univers. (Mi 4,4,)

sota la figuera

La figuera és un arbre de la nostra cultura, conreat a Catalunya.
A partir de la conquesta àrab (711-718) fou un dels conreus de secà predilectes de la pagesia, juntament amb les moreres, les oliveres, els ametllers i els garrofers. També formava part de les hortes impulsades per l’extensa cultura agrícola de regadiu provinent del nord d’Àfrica.
La figa fresca té una temporada curta, d’agost a setembre, que convé aprofitar. A l’Alt Segrià (Lleida), trobem la figa d’Alguaire que és grossa carnosa, de color negre per fora i morat de la polpa i un sabor especialment dolç; una altra varietat, també dolcíssima, és la coll de dama negra. Cada dos anys, a mitjans setembre, es celebra LA FIRA DE LA FIGA D’ALGUAIRE. Aquesta zona productora competeix amb les de Fraga, Àvila, Càceres, la serra de Gredos, Múrcia i Alacant.
Ah! i si us agraden les confitures, podeu visitar El Museu de la Confitura. És un museu gastronòmic inaugurat l’any 2004 a Torrent, al Baix Empordà. La seva creadora és Georgina Regàs, també autora del llibre 70 confitures. Allà hi podreu elaborar una deliciosa confitura de figues, recepta de la mateixa Georgina.

I si us agrada llegir teniu el conte «Xirolet i la figuera de Menares» de Fina Font Ruana, i il·lustrat per Joan Miró Oró, publicat l’abril de 2013 “Cada cosa al seu temps i figues a l’agost” és una dita molt sàvia va ser la inspiració per escriure aquest conte, molt visual de la figuera de Menares.

xirolet i la figuera

Si voleu saber més coses interessants referents a la figuera llegiu «La sexualitat de les figueres i del seu insecte pol·linitzador», de Joan Rallo.
Es tracta d’un llibre amb coneixements científics d’interès a nivell mundial i que forma part de la col·lecció quaderns d’Agricultura de La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, de les Illes Balears. Aporta l’experiència i la saviesa del senyor Joan Rallo, l’autor mallorquí més experimentat en fructicultura, que ha enllestit una tasca de deu anys de feina i de recerca sobre una qüestió ben curiosa i poc tractada pels autors que han escrit sobre les figueres.
Amb el títol La sexualitat de les figueres i del seu insecte pol·linitzador, Rallo ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en la simbiosi entre la figuera i l’insecte Blastophaga psenes, que s’encarrega de pol·linitzar-la.

llibre figuera

La figuera és un arbre de la cultura dels països catalans.
L’arxipèlag de les Balear (que inclou les Pitiüses: Eivissa i Formentera ) forma part dels Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, una unitat geohistòrica, cultural i lingüística, que ha destacat i destaca, pel cultiu de les figueres. Les introduïren els conqueridors, provinents sobretot de l’Empordà. Recordem que Jaume I conquereix Mallorca vencent als moros va començar la repoblació amb pagesos de l’Empordà l’any 1236. Aquest pagesos hi portaren les figueres sent un arbre vital per la gent de les illes, perquè va garantir la subsistència dels seus avantpassats, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX, quan la fil·loxera va fer desaparèixer la vinya. La figuera va marcar la seva cultura i l’economia i els va donar identitat, “la figa és el pa dels pobres i les postres dels rics”, deien. De fet, els pagesos sopaven de figues seques, mentre que les fresques eren per als senyors. Actualment, és un dels fruits més dolços del mercat que aporta gran quantitat de fibra, vitamines i minerals.

Un farmacèutic mallorquí i estudiós de les figueres, és Montserrat Pons i Boscana (13 juliol 1953 (Llucmajor, Mallorca). Aquest senyor ha realitzat estudis sobre la flora medicinal de diferents indrets del municipi de Llucmajor i s’ha especialitzat en el cultiu de les figueres. Ha muntat el camp d’experimentació anomenat Son Mut Nou, recuperant varietats de figueres quasi extingides de les Illes Balears i d’altres llocs d’arreu del món. Ens explica el senyor Montserrat que a Son Mut Nou cataloguen i preserven l’espècie de cada figuera. Amb les figues elaboram molts aliments: en fan confitura, figues seques, vinagre de figa, oli de figa, pa de figa, vi de figa, cava de figa, licor de figa, figues confitades…

son-mutEn una entrevista li van preguntar quina era la millor figa de les 800 varietats que té. Va respondre que no existeix la figa més bona, sinó la que agrada més. Les meves preferides, va dir, són la bordissot rossa, la de la reina, la coll de dama pintada i la Tià Penya, totes varietats mallorquines. Del Principat, diu que li han arribat figueres amb noms increïbles, com les de pit de reina o les de geniva de mort.
També diu que les figueres van desapareixent del paisatge mallorquí. Explica que l’any 1940, va ser el moment de màxima esplendor del seu conreu. N’hi havia 22.000 hectàrees i ara només en queden unes 800. Explica que la figuera ha patit el detriment de l’agricultura i ha caigut en l’oblit amb el protagonisme del turisme. Ara mateix, un condicionant per al conreu de la figuera són les plagues que han vingut de fora i ataquen ametllers, garrofers i figueres.
Tot i això diu que els turistes al·lucinen quan visiten a Son Mut Nou perquè allà tenen les figueres de les col·leccions més representatives de tots els països del món. A Eivissa i a Formentera fan la figuera estalonada amb branques de savina. En concret, a Formentera, n’és un dels principals atractius, és la fotografia que tothom se n’endú, un espectacle que el Govern hauria de subvencionar. Però no hi ha cap suport, tampoc no en tenim a Son Mut Nou on només hi treballem un pagès, la meva dona i jo. I nosaltres dos ho hem d’alternar amb la farmàcia.
Montserrat ha publicat vuit llibres que tracten temes de les figueres.

Les figues, són un fruit present a la cuina d’avui dia. Hi ha varietat de plats cuinats amb figues, s’elaboren postres delicioses, coques i pastissos. Se’n fa fa licors de gran qualitat, combina amb el pernil salat i els formatges. Tenim el pa de figa de tota la vida. Només cal buscar a internet o anar a la Sala de Lectura, per trobar una gran varietat de receptes.

pastíes de figues

Per acabar, dir-vos que recordo les cases de Sant Cugat als anys cinquanta, quan les famílies posaven les figues fresques que havien collit sobre un canyís lleugerament decantat, durant els dies de bonança de final d’estiu per tal que s’assequessin. Abans s’havien aplanat amb les mans. Finalment es recollien i guardaven per menjar-les a l’hivern. Era una de les feines anuals. Eren boníssimes! tant com les que hem menjat avui en l’esmorzar popular.

Figues-seques
Un aliment amb efectes molt positius sobre l’organisme ja que són alcalinitzants, van bé pel restrenyiment i el colesterol, recomanables en cas d’osteoporosi o anèmia.
Però també tenen alguns efectes negatius: Contraindicades en cas d’herpes i de candidiasi, ja que contenen molt sucre.
Aquesta figuera que avui plantem es farà gran i majestuosa, donarà bona ombra i fruits dolços. Al mirar-la i veure-la créixer, recordarem aquest dia, tal com jo avui recordo una festa de l’arbre, ja llunyana, amb la plantada d’una figuera a la zona esportiva, un diumenge al matí, amb els nens i nenes de l’escola. Dolços records, dolços com els fruits que ens regala. Respectem els arbres, plantem-ne i agraïm tot el que ens donen.

IMG-20170320-WA0001

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

Sant Cugat Sesgarrigues