19 de març de 2023
Festa de l’arbre a Sant Cugat Sesgarrigues
EL GARROFER
A continuació us deixem el text que la Sala de Lectura va llegir el dia de la Festa de l’Arbre per tal d’aportar un element cultural més a aquesta tradició santcugatenca que enguany es va dur a terme al barri de Puigsigró. El text va ser redactat i llegit per Rosa Escala.
Bon dia!
Des de la Sala de lectura Antoni Margarit, com de costum, us hem
preparat una petita lectura sobre l’arbre que avui plantem.
“El garrofer és un arbre que per viure bé ha de veure el mar” deia en Josep Pla. No és que sigui ben bé així, però el cert és que els més sans i esplèndids s’han vist no gaire lluny del mar i a no gaire altitud.
El garrofer va arribar a casa nostra de la mà dels àrabs. Les seves arrels profundes el converteixen en un arbre extremadament resistent. Proporciona una bona ombra.
Normalment, els pocs poemes que hem trobat sobre garrofers, els
nombren al costat d’altres arbres, tot i que en glosen alguna de les seves qualitats.
En un poema inèdit del 2022, la Fina Anglès Soronellas va escriure sobre el garrofer:
Garrofer, bell garrofer
Garrofer, bell garrofer,
no t’és l’ombra sinó el fruit
allò que et dona valor
però, el verd del teu fullatge,
viu, lluent i rutilant,
emparat en un brancatge
sinuós i ondulant
és el teu més gran encant!
Vicent Andrés Estellés, al seu setè volum d’obres completes, recull
diverses col∙leccions de poemes escrits durant la dictadura, entre ells, els del llibre “Versos per a Jackeley” amb el poema “Ara pujava el dia”, que diu així:
Ara pujava el dia
feixugament com un garrofer
o com una morera.
Tornaven els fills del col∙legi
em sorprenien escrivint.
Experimentava una certa vergonya.
Escriure encara.
I en el poemari “Horacianes”, dins el volum de “Les pedres de l’àmfora”, el 1974, Vicent Andrés Estellés escriu:
He llençat el pot a l’aljub
mentre veia el migdia calent dels garrofers.
Crepitava el secà, adelerat de cigales èbries.
Amb el cordell, he pouat després l’aigua.
era una aigua verdosa,
o m’ho semblava a mi,
era un petit miracle d’aigua.
N’he begut lentament i complagudament.
He comprès que m’estime així la vida,
aquesta aigua petita, transparent, d’un aljub,
distretament beguda.
Vicent Andrés i Estellés va ser un periodista, escriptor i un dels més
importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts
en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Serveixi aquesta lectura per a posar en valor totes les variants de la nostra llengua catalana.
Bona festa!
18 de març de 2019
Festa de l’arbre a Sant Cugat Sesgarrigues
EL MAGRANER. UN ARBRE DE LA MEDITERRÀNIA
A continuació us deixem el text que la Sala de Lectura va llegir el dia de la Festa de l’Arbre per tal d’aportar un element cultural més a aquesta tradició santcugatenca.
Sant Cugat Sesgarrigues. Plaça Anselm Clavé.
Redactat i llegit per M. Àngels Tenas Cuscó
El magraner, l’arbre que avui plantem celebrant la festa de l’arbre, és un fruiter que junt amb l’olivera, la vinya, la figuera i l’ametller conformen el paisatge de casa nostra. Són plantes que resisteixen bé la sequera i s’adapten al terreny de la mediterrània.
El magraner, com els altres citats, té la seva història.
La fruita del magraner es coneix d’ençà dels egipcis (2500 aC). Ells enterraven les persones amb una magrana per desitjar-los abundància a l’altra vida. Per altra banda, es creu que foren els cartaginesos qui la van introduir a la regió mediterrània arran de les guerres púniques i, per això, el nom científic de la magrana és Púnica granatum. Els grecs i romans atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor Afrodita. Ells van incorporar aquesta fruita a la seva dieta habitual.
A l’Orient Llunyà (l’est d’Àsia, Xina, Taiwan, el Japó, Corea, les Filipines) la magrana està vinculada a la fertilitat. I per aquest motiu es regalen magranes als nuvis per desitjar-los molta descendència.
El magraner que plantarem, amb branques un xic espinoses cobertes de fulles lluents, anirà creixent lentament i es transformarà en un arbret bonic i de valor ornamental. Ja ens va bé pel lloc que ocuparà en aquesta plaça dedicada a Anselm Clavé (qui fou el creador del moviment coral a Catalunya) la persona que va introduir la cultura musical als pobles petits com és el cas del nostre. Les persones necessitem tant els aliments pel cos com la música per l’ànima. La música ens acompanya sempre en la vida, està arreu. També els arbres fan música amb els xiuxiueig de les seves fulles, amb el frec de les branques, amb el piuleig dels ocells que hi fan estada. Així doncs, el nostre magraner també farà música!
A principis d’estiu veurem les seves flors solitàries, grosses i molt vistoses que es transformaran en magranes per a ser collides a la tardor. I anirà passant cada any seguint el cicle de la natura.
A vegades ens costa menjar la magrana, potser perquè extreure els grans precisa temps i una mica de paciència. Quan ens els posem a la boca experimentem que la part externa és sucosa mentre que la interior és seca.
Es una fruita que combina perfectament amb gelats, iogurts i formatges. Un exemple n’és la copa de magrana amb tarongina i gelat de iogurt.
La magrana també és un ingredient en la cuina creativa afegint grans de magrana a les amanides verdes.
Sabeu quants grans té una magrana d’un magraner? Els heu comptat alguna vegada?Animeu-vos-hi! Si voleu saber quants grans té, colliu -ne una i compteu els grans. Tants grans com tindrà, en tindran totes les altres magranes de aquell mateix magraner.
I de les endevinalles, què en sabem?
Sóc un xic dura de pell
i estic ben plena de grans.
Porto corona de rei
i agrado a petits i grans. Qui sóc?
Per fora duc vestit verd,
i per dintre vaig vermella,
amb botons que llencen
els qui em mengen. Qui sóc?
I que ens diuen els refranys?
Magraner vora el camí
i ple de magranes:
segur que són agres.
També algunes cançons, com la de Dàmaris Gelabert, ens parlen de la magrana:
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
Els poetes més clàssics, en els seus versos comparen els grans de la magrana amb els robins, una pedra de color vermell intens, preciosa.
[Les] flamejants magranes
que, ben ferides, llencen un xàfec de robins.
Josep Carner
mil magranes riuen amb coratge
la boca oberta plena de robins.
Francesc Almela i Vives (1903-1967)
La magrana badada, en la polsosa
voravia del camí! Quin desperdici
de robins que s’esmicolen trèmuls,
inútils!
Tono Fornes (1955)
Explorant el món de les magranes descobrim què tots els pobles que l’han conegut li han atribuït nombroses propietats: els extractes de magrana ens ajuden a lluitar contra l’envelliment cel·lular, a prevenir determinades malalties i a millorar la salut cardiovascular.
I on es conrea ?
Per l’alta necessitat de calor que té el magraner, és habitual el cultiu a Elx i en general a la zona sud del País Valencià. Als pobles de les muntanyes costaneres valencianes encara podem trobar alguns magraners centenaris.
A Mallorca, amb les magranes agres solen preparar una salsa per acompanyar el rostit de Nadal. Per digerir els torrons de Nadal també es recomana unes postres on les magranes són l’element principal: desgraneu les magranes i afegiu-los un bon suc de taronja, un parell de cullerades de sucre i una branca de canyella, ho poseu en una fruitera en la nevera i ho serviu fresc.
Ah! i aquí no s’acaba tot. En el món de les arts també hi trobem la magrana.
Què passa cada 15 d’agost en la representació escènica del misteri de l’Assumpció a la població d’Elx?
L’escena de la baixada del núvol, presentada en forma de magrana daurada que s’obre en gallons i que davalla del cel, és un dels moments més importants de l’obra. En l’interior de l’artifici, la magrana, hi ha l’àngel, que, entre el sonar de l’orgue, campanes i efectes lluminosos, fa una aparició celestial que causa sorpresa a tots els qui acudeixen per primera vegada a la Festa.
Per a finalitzar aquest recorregut a l’entorn del magraner que, en nom de la Sala de Lectura Antoni Margarit he compartit amb vosaltres, fem un reconeixement als nens i nenes i mestres de l’escola que han estat treballant per idear el mural que junt amb el magraner ens portarà a recordar el 2019 com l’any del centenari de la coral el Raïm. Un mural dedicat a la coral El Raïm de Sant Cugat Sesgarrigues, a tots els cantaires, homes i dones de Sant Cugat que al llarg de cent anys han empleat part del seu temps a l’assaig i aprenentatge de cançons, a organitzar l’escola de música i ensenyar als més petits, entre altres activitats culturals.
Ens hem de felicitar tots plegats desitjant que tant el magraner com el mural perdurin i siguin testimoni del nostre temps, un temps que, amb les seves circumstancies, el fan únic i irrepetible.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
19 de març de 2017
Festa de l’arbre a Sant Cugat Sesgarrigues
LA FIGUERA, UN ARBRE DE LA NOSTRA CULTURA
Sant Cugat Sesgarrigues. El bosquet del polígon.
Redactat i llegit per M. Àngels Tenas Cuscó
Hem plantat una figuera, un arbre de la nostra cultura, mític i entranyable de tota la mediterrània. Forma part de la trilogia del camp, juntament amb el garrofer i l’ametller. Si busquem en un llibre de refranys o a internet, en trobarem un reguitzell que parlen d’aquest fruit, refranys divertits i curiosos reflex de la cultura popular de casa nostra. És un arbre que ha estat lloat i glosat per camperols i caminants, per escriptors i poetes, tan pels seus dolços fruits, amb un gran ventall de varietats formes i colors, com per la seva voluptuosa ombra que formen les branques i fulles.
La figuera és un arbre de la nostra cultura pagesa: quan jo era una nena, de bon matí, els pagesos anaven a la vinya amb el carro i el cavall. Recordo que a l’estiu, dinaven a l’ombra de la figuera, sota el seu brancam generós i hi feien la migdiada.
És un arbre que forma part de la nostra cultura alimentària ja que la figa està present en la dieta habitual de la zona mediterrània des de fa molt temps. A les piràmides d’Egipte de Gizeh (4000 – 5000 anys aC) hi apareix representada la recol·lecció d’aquesta fruita. Per a la cultura grega clàssica, era un aliment simbòlic: es consagrava a Dionís, el déu de la renovació, i quan es fundava una ciutat es plantava una figuera entre l’àgora i el fòrum per assenyalar el lloc de reunió. Era el menjar predilecte de Plató, que la va anomenar la fruita dels filòsofs, al ser un aliment molt potent que ajuda al cervell.
La figuera és un arbre relacionat amb la fecunditat femenina.
Homer ja la mencionava a l’Odissea, era consagrada al déu Junus com a protectora dels enllaços matrimonials. El poble berber la considera un símbol de fecunditat i resurrecció. Els romans relacionaren les figues i les figueres amb la fecunditat i, quan creaven una nova població, hi plantaven una figuera amb l’esperança que la ciutat creixés al ritme de l’arbre.
A la Bíblia s’hi troben passatges on s’anomena la figuera.
Això diu el rei d’Assíria: feu la pau amb mi, rendiu-vos i cada u de vosaltres podrà menjat els fruits de la seva vinya i de la seva figuera i beure l’aigua de la seva cisterna (1 Re 5,5)
També: Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat el senyor de l’Univers. (Mi 4,4,)
La figuera és un arbre de la nostra cultura, conreat a Catalunya.
A partir de la conquesta àrab (711-718) fou un dels conreus de secà predilectes de la pagesia, juntament amb les moreres, les oliveres, els ametllers i els garrofers. També formava part de les hortes impulsades per l’extensa cultura agrícola de regadiu provinent del nord d’Àfrica.
La figa fresca té una temporada curta, d’agost a setembre, que convé aprofitar. A l’Alt Segrià (Lleida), trobem la figa d’Alguaire que és grossa carnosa, de color negre per fora i morat de la polpa i un sabor especialment dolç; una altra varietat, també dolcíssima, és la coll de dama negra. Cada dos anys, a mitjans setembre, es celebra LA FIRA DE LA FIGA D’ALGUAIRE. Aquesta zona productora competeix amb les de Fraga, Àvila, Càceres, la serra de Gredos, Múrcia i Alacant.
Ah! i si us agraden les confitures, podeu visitar El Museu de la Confitura. És un museu gastronòmic inaugurat l’any 2004 a Torrent, al Baix Empordà. La seva creadora és Georgina Regàs, també autora del llibre 70 confitures. Allà hi podreu elaborar una deliciosa confitura de figues, recepta de la mateixa Georgina.
I si us agrada llegir teniu el conte «Xirolet i la figuera de Menares» de Fina Font Ruana, i il·lustrat per Joan Miró Oró, publicat l’abril de 2013 “Cada cosa al seu temps i figues a l’agost” és una dita molt sàvia va ser la inspiració per escriure aquest conte, molt visual de la figuera de Menares.
Si voleu saber més coses interessants referents a la figuera llegiu «La sexualitat de les figueres i del seu insecte pol·linitzador», de Joan Rallo.
Es tracta d’un llibre amb coneixements científics d’interès a nivell mundial i que forma part de la col·lecció quaderns d’Agricultura de La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, de les Illes Balears. Aporta l’experiència i la saviesa del senyor Joan Rallo, l’autor mallorquí més experimentat en fructicultura, que ha enllestit una tasca de deu anys de feina i de recerca sobre una qüestió ben curiosa i poc tractada pels autors que han escrit sobre les figueres.
Amb el títol La sexualitat de les figueres i del seu insecte pol·linitzador, Rallo ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en la simbiosi entre la figuera i l’insecte Blastophaga psenes, que s’encarrega de pol·linitzar-la.
La figuera és un arbre de la cultura dels països catalans.
L’arxipèlag de les Balear (que inclou les Pitiüses: Eivissa i Formentera ) forma part dels Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, una unitat geohistòrica, cultural i lingüística, que ha destacat i destaca, pel cultiu de les figueres. Les introduïren els conqueridors, provinents sobretot de l’Empordà. Recordem que Jaume I conquereix Mallorca vencent als moros va començar la repoblació amb pagesos de l’Empordà l’any 1236. Aquest pagesos hi portaren les figueres sent un arbre vital per la gent de les illes, perquè va garantir la subsistència dels seus avantpassats, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX, quan la fil·loxera va fer desaparèixer la vinya. La figuera va marcar la seva cultura i l’economia i els va donar identitat, “la figa és el pa dels pobres i les postres dels rics”, deien. De fet, els pagesos sopaven de figues seques, mentre que les fresques eren per als senyors. Actualment, és un dels fruits més dolços del mercat que aporta gran quantitat de fibra, vitamines i minerals.
Un farmacèutic mallorquí i estudiós de les figueres, és Montserrat Pons i Boscana (13 juliol 1953 (Llucmajor, Mallorca). Aquest senyor ha realitzat estudis sobre la flora medicinal de diferents indrets del municipi de Llucmajor i s’ha especialitzat en el cultiu de les figueres. Ha muntat el camp d’experimentació anomenat Son Mut Nou, recuperant varietats de figueres quasi extingides de les Illes Balears i d’altres llocs d’arreu del món. Ens explica el senyor Montserrat que a Son Mut Nou cataloguen i preserven l’espècie de cada figuera. Amb les figues elaboram molts aliments: en fan confitura, figues seques, vinagre de figa, oli de figa, pa de figa, vi de figa, cava de figa, licor de figa, figues confitades…
En una entrevista li van preguntar quina era la millor figa de les 800 varietats que té. Va respondre que no existeix la figa més bona, sinó la que agrada més. Les meves preferides, va dir, són la bordissot rossa, la de la reina, la coll de dama pintada i la Tià Penya, totes varietats mallorquines. Del Principat, diu que li han arribat figueres amb noms increïbles, com les de pit de reina o les de geniva de mort.
També diu que les figueres van desapareixent del paisatge mallorquí. Explica que l’any 1940, va ser el moment de màxima esplendor del seu conreu. N’hi havia 22.000 hectàrees i ara només en queden unes 800. Explica que la figuera ha patit el detriment de l’agricultura i ha caigut en l’oblit amb el protagonisme del turisme. Ara mateix, un condicionant per al conreu de la figuera són les plagues que han vingut de fora i ataquen ametllers, garrofers i figueres.
Tot i això diu que els turistes al·lucinen quan visiten a Son Mut Nou perquè allà tenen les figueres de les col·leccions més representatives de tots els països del món. A Eivissa i a Formentera fan la figuera estalonada amb branques de savina. En concret, a Formentera, n’és un dels principals atractius, és la fotografia que tothom se n’endú, un espectacle que el Govern hauria de subvencionar. Però no hi ha cap suport, tampoc no en tenim a Son Mut Nou on només hi treballem un pagès, la meva dona i jo. I nosaltres dos ho hem d’alternar amb la farmàcia.
Montserrat ha publicat vuit llibres que tracten temes de les figueres.
Les figues, són un fruit present a la cuina d’avui dia. Hi ha varietat de plats cuinats amb figues, s’elaboren postres delicioses, coques i pastissos. Se’n fa fa licors de gran qualitat, combina amb el pernil salat i els formatges. Tenim el pa de figa de tota la vida. Només cal buscar a internet o anar a la Sala de Lectura, per trobar una gran varietat de receptes.
Per acabar, dir-vos que recordo les cases de Sant Cugat als anys cinquanta, quan les famílies posaven les figues fresques que havien collit sobre un canyís lleugerament decantat, durant els dies de bonança de final d’estiu per tal que s’assequessin. Abans s’havien aplanat amb les mans. Finalment es recollien i guardaven per menjar-les a l’hivern. Era una de les feines anuals. Eren boníssimes! tant com les que hem menjat avui en l’esmorzar popular.
Un aliment amb efectes molt positius sobre l’organisme ja que són alcalinitzants, van bé pel restrenyiment i el colesterol, recomanables en cas d’osteoporosi o anèmia.
Però també tenen alguns efectes negatius: Contraindicades en cas d’herpes i de candidiasi, ja que contenen molt sucre.
Aquesta figuera que avui plantem es farà gran i majestuosa, donarà bona ombra i fruits dolços. Al mirar-la i veure-la créixer, recordarem aquest dia, tal com jo avui recordo una festa de l’arbre, ja llunyana, amb la plantada d’una figuera a la zona esportiva, un diumenge al matí, amb els nens i nenes de l’escola. Dolços records, dolços com els fruits que ens regala. Respectem els arbres, plantem-ne i agraïm tot el que ens donen.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈