JOAN PUIG I FERRETER
(1882-1956)
“El pensar fatiga més que l’escriure. Hi ha escriptors que no pensen i que poden escriure infinitament”.
“L’obra de molts filòsofs no em sembla més que el producte d’una embriaguesa del pensament”.
“Amb el fred al cos, qui escriu? Puc escriure enmig dels sorolls del carrer, al cafè ple de gent, sentint música, però amb el fred al cos no. Tot és glaçat”.
“Tot gran artista troba la seva forma, que és la seva originalitat, independentment dels temes que toca”.
“El dubte és la pesta. Del dubte no n’ha sortit cap heroi. Tanmateix, el dubte afua la intel·ligència, tot i que encalla la voluntat”.
“La novel.la és la història dels homes que l’historiador ignorarà i que, sense ella, no deixarien rastre de llur pas pel món”.
“Les grans invencions novel·lesques, en els seus moments més inspirats, són com la poesia i ens submergeixen en una fascinació que la història, la biografia rarament l’aconseguiran”.
“Realment, en la novel.la, no és el drama, no és la història d’un fet el que més compta. És el llarg aprofundiment dels personatges i la seva vitalitat, la seva veritat permanent en l’exterior i l’interior. És el fet d’arribar a l’essència de l’home en l’individual i general”.
“Creieu que moriré aviat? Jo sento que no moriré mai”.
“No us fieu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa… senyal que busca el seu”.
PATRICIA HIGHSMITH
(1921-1995)
«Els bons relats breus s’escriuen exclusivament amb les emocions de l’escriptor, i en termes generals, els seus temes s’expressen de manera similar en un poema».
«És aconsellable sincerar-se amb un mateix abans de començar a escriure. Com que es pot fer sol i en silenci, no hi ha necessitat de falses vanitats».
«Jo em dedico a crear degut a l’avorriment que em produeix la realitat i la monotonia de la rutina i dels objectes que m’envolten».
«És realment impossible quedar-se sense idees, ja que aquestes es troben per tot arreu. El món està ple d’idees germinals».
«Escriure novel·les o relats és un joc i, per seguir jugant és necessari no deixar de divertir-se en cap moment».
«Desenvolupar la idea per una narració és un procés d’avançar i retrocedir, com teixir».
«S’ha de protegir el llibre mentre s’escriu».
«Desenvolupar la idea per una narració és un procés d’avançar i retrocedir, com teixir».
NEIL GAIMAN
(1960 – )
“El món sempre sembla més brillant quan acabes de fer alguna cosa que abans no era allà”.
“Els contes de fades superen la realitat, no perquè ens diguin que els dracs existeixen, sinó perquè ens diuen que poden ser vençuts”.
“Tens el mateix que tothom: tota una vida”.
“A la meva manera de veure, una ciutat sense biblioteca no és una ciutat. Pot anomenar-se a ella mateixa ciutat, però si no té biblioteca, no mereix aquest nom”.
“La manera més senzilla d’assegurar-nos que eduquem als infants és ensenyar-los a llegir i mostra’ls-hi que la lectura és una activitat plaent”.
“La vida sempre és més estranya que la ficció, perquè la ficció ha de ser convincent i la vida no”.
“Els contes són petites finestres a altres mons, altres ments i somnis. Son viatges que pots fer a l’altra banda de l’univers i tornar a temps per sopar”.
“Un llibre és un somni que tens a les mans”.
“Si no t’atreveixes a res, quan acabi el dia, res és tot el que hauràs guanyat”.
“Google pot donar-te 100,000 respostes. Un bibliotecari pot donar-te la correcta”.
ALBERT ESPINOSA
(1973 – )
«Vull seguir sent diferent i lluitar contra aquells que volen que siguem iguals».
«Tothom té dos aniversaris, el dia que neix i el dia que desperta a la vida».
«M’agraden els ordinadors. M’agrada saber que quan alguna cosa no funciona pots apagar i encendre de nou l’ordinador: és una solució màgica. Crec que no estaria malament que passés el mateix amb les persones, que quan no entenguessis a algú, quan alguna cosa fos realment estranya, poguessis reiniciar a aquella persona, apagar-la i encendre-la de nou».
«Aquell qui té per què viure, pot enfrontar-se a qualsevol cosa».
«Quan creus que coneixes totes les respostes, arriba l’Univers i et canvia totes les preguntes».
«A vegades, les paraules son que que et proporcionen els camins. Poques paraules poden engendrar en algú una idea. A vegades les frases més importants son les que menys importància creiem que tenen».
«Els no han de ser acceptats. No dubtis de tu, si vas donar un no, confia en aquest no».
«Per viure, fa falta viure…Crec que no hauríem d’oblidar-ho».
«A vegades te’n vas per les branques per no haver d’anar directe a l’arrel. Sobretot si l’arrel és dolorosa i pot abocar l’arbre».
«Si, arrisca’t: aquesta és sempre la resposta».
CARE SANTOS
(1970 – )
«El temps, aquell argument universal. Aniquila els éssers humans. Consumeix les pedres. Engoleix els novel·listes. Avorreix els fantasmes».
«L’amor de les persones pels llibres es mesura pel que fan quan es queden soles amb ells».
«Segur que ja ho saps: a la gent que ens agrada llegir, el món real tan ens fa. L’única cosa que volem és que ens deixin llegir.»
«El valor que li donem a les coses depèn de cadascú».
«Que fantàstiques poden ser les coses més senzilles de la vida».
«Aquell dia va aprendre que les paraules fereixen més segons de qui provinguin i que algunes es graven a foc a la memòria, d’on mai s’esborren».
«L’art del haiku, que també és un art de viure, consisteix justament en dir molt amb molt poc. Normalment la gent fa el contrari. Per això la vida se’ns fa, a vegades, tan pesada».
«Els bons records que una persona deixa en la vida d’una altra son el millor regal que ens poden fer».
«Qui pensa que el temps tot ho cura és que mai ha tingut ferides profundes».
ERRI DE LUCA
(1950 – )
«L’idioma és la darrera propietat de qui marxa per sempre».
«El meu vocabulari d’escriptor faria emmalaltir de reticència, de censura. Perdria l’agradable companyia que l’escriptura m’atorga des de la remota època del meu primer conte. Per mi, com escriptor i ciutadà, la paraula contraria és un deure abans que un dret».
«S’obté del mar el que ens ofereix, no el que volem».
«Un cop morts, tots som iguals, també els enemics moren demanant ajuda».
«Sabem reconèixer els peixos al mar, les estrelles al cel i hem d’ignorar les persones a la terra?».
«Després de la guerra, els vius han endurit el silenci, una durícia a la pell morta de la guerra».
«Jo crec en el que veig escrit. Parlant es diuen un munt de mentides, però quan un les escriu, llavors és veritat».
«M’atreia un lloc on tornar a començar sense conèixer a ningú. Podria treure’m l’uniforme d’invisible, ho seria sense esforç d’imaginació. Podria ser un bon lloc per a mi un país anomenat allà».
«Vaig conèixer llavor el pes i l’amplitud del pronom nosaltres (…). Portava a les presons les revoltes i els llibres, que no existien allà. Son la més potent contradicció dels barrots, els llibres. Al presoner estirat al catre li obren el sostre de cap a cap».
«Llegir-los (llibres) s’assemblava a endinsar-se al mar en una barca, el nas era la proa, les línies, les onades».
SARA MESA
(1976 -)
«Vistes de lluny, les coses mai canvien».
«Al fer-se de nit és quan cau el pes sobre ella, tan gran que ha d’asseure’s per agafar alè».
«Per comprar les coses és suficient tenir diners. Per robar-les, diu, es precisa d’altres qualitats».
«El malestar de la felicitat és una idea que li ronda ara amb insistència: un tipus de felicitat que conté en ella mateixa la llavor de la pròpia destrucció».
«El patiment que produeix la culpa quasi mai equival a la dimensió de la tragèdia».
«Conjurava el perill escrivint sobre el perill. Donant-li forma a l’horror evitava la realització de l’horror».
«Les relíquies sentimentals, diu, no mereixen l’eternitat».
«Però si el silenci és l’absència de paraules, com pot existir un silenci en particular?. No haurien de ser iguals tots els silencis, com és igual sempre el color blanc?. És obvi llavors que el que distingeix els silencis és tot allò que els envolta, començant per les causes».
«El món és injust, diu, però la vida no ho és».
SUSANNA TAMARO
(1957 – )
«Els morts pesen, no tant per l’absència com per tot allò que entre ells i nosaltres no s’ha dit».
«És més fàcil morir de res que de dolor, davant el dolor un pot rebel·lar-se, davant del res, no».
«Les llàgrimes que no brollen es depositen sobre el cor, amb el temps el cobreixen de crostes i el paralitzen com la calç que es diposita i paralitza els engranatges d’una rentadora».
«Quan som nens ens agrada molt pujar a les golfes, a la vellesa no tant. Tot el que era misteri, descobriment aventurer, esdevé dolor del record».
«Escriure significa anar fins al fons de les coses, amb lucidesa i crueltat, sense deixar enlluernar-se per res».
«En el més profund de cada vida flueix una saviesa secreta que fa arribar les coses justes en el moment just».
«No són les coses que fem les que donen qualitat als nostres dies, sinó com les fem».
«El moment de la nostra mort no és el discórrer de tota la vida el que veurem, com diuen, sinó només una petita part: els gestos d’amor perduts, la carícia no realitzada, la comprensió no donada, aquella inútil mala cara mantinguda massa temps, aquella tossuderia alimentada només d’ella mateixa».
«A vegades hem de perdre les coses per entendre la importància que tenen».
«Queda’t quieta, en silenci, i escolta el teu cor. I quan et parli, aixeca’t i vés on ell et porti».
ARTURO PÉREZ-REVERTE
(1951)
«L’única salvació possible resideix en dues paraules: educació i cultura».
«Els llibres són portes que et porten al carrer, (…). Amb ells aprens, t’eduques, viatges, somnies, imagines, vius altres vides i multipliques la teva per mil».
«Desconfiïn vostès de qui és lector d’un sol llibre».
«El problema de les paraules és que, una vegada tirades, no poden tornar soles al seu propietari. De manera que a vegades te les tornen a punta de llança».
«Qui només s’interessa pels llibres no necessita a ningú, i això em fa por».
«En quan a mi, només sé que o sé res. I quan vull saber busco en els llibres, a ells no els falla mai la memòria».
«Una biblioteca no és alguna cosa per llegir, sinó una companyia, un refugi i un projecte de vida».
«Els herois passen pel nostre costat sense que ens n’adonem. S’asseuen a la terrassa d’un bar, s’aguanten a la barra del metro o fan cua a l’oficina de l’atur, com tants».
«La literatura m’ha salvat de mi mateix…La joventut és la certesa de la batalla. Això ho he viscut literària i físicament, com Julio Fuentes i altres tants amics corresponsals de guerra…Però un cop has vençut o has sigut derrotat, ja ets vell».
«No hi ha dos llibres iguals perquè mai hi ha hagut dos lectors iguals. I que cada llibre llegit és, com cada ésser humà, un llibre singular, una història única i un món a part».
SELMA LAGERLÖF
(1848-1940)
«Ningú pot alliberar els homes del dolor, però li serà perdonat a aquell que faci renéixer en ells el valor per suportar-lo»
«Res a la terra pot compensar la pèrdua d’algú que t’ha estimat».
«A la nit tot pren la seva veritable forma i el seu veritable aspecte. Igual que només de nit es distingeixen les estrelles del cel, llavors es perceben sobre la terra moltes coses que no es veuen de dia».
«Cultura és el que resta quan s’oblida tot el que s’havia après».
«L’alegria és pena que es dissimula; sobre la terra no hi ha més que dolor».
«No hi ha més plaer que els elogis dels savis i els capaços».
«L’amor viu en el cor dels homes i dorm a les llavors dels grans».
“Un home ha d’acceptar les conseqüències dels seus actes. Bé sap ell perquè els ha comès”.
CHUCK PALAHNIUK
(1962)
“Primer els pares et donen la vida, però després intenten imposar-te la seva”.
“Només en veure algú que porta un pegat en un ull, ja et venen ganes de mirar. O per veure si és de mentida. Per veure l’horror que hi ha a sota”.
“És molt dur oblidar el dolor, però més dur encara és recordar la dolcesa. La felicitat no ens deixa cicatrius. Amb prou feines aprenem res de la pau”.
“Mai saps com de fort ets fins que ser fort és la única opció que tens. I quan això succeeix, ets intocable”.
“Generacions i generacions han realitzat treballs que odiaven per poder comprar coses que en realitat no necessiten”.
“La repetició és la mare de tots els talents”.
“El nostre deure és ensenyar a homes i dones la llibertat a través de l’esclavitud; i el coratge a través de la por”.
“Si no saps el que vols, acabes tenint un munt de coses que no necessites”.
“El que posseeixes acabarà posseint-te”
DORIS LESSING
(1919-2013)
“El talent és una cosa bastant corrent. No escasseja la intel·ligència, sinó la constància”.
“La biblioteca és la més democràtica de les institucions, perquè ningú en absolut pot dir-nos què llegir, quan ni com».
“Reconsideres la teva vida conforme la vas vivint, de la mateixa maner que si estiguessis escalant una muntanya i contínuament veiessis els mateixos paisatges des de diferents punts de vista”.
“Escriure et fa més humà”.
“Pensa malament, però en tots els casos, pensa per tu mateix”.
“Jo només posseeixo una de les menys importants qualitats necessàries per escriure: la curiositat”.
“He estat sempre al voral, observant, lliscant cap a la sortida: detesto pertànyer…”.
“En algun moment de l’edat adulta, la majoria de la gent s’adona de que un segle no és més que el doble dels seus anys”.
“És una idea absolutament sentimental pensar que les dones poden fer més per la pau que els homes. No hi ha proves històriques. Sempre hi ha hagut dones molt guerreres i molt racistes”.
CARLOS RUIZ ZAFÓN
(1964-2020)
“Sap què és el millor dels cors trencats? Que només poden trencar-se de veritat una vegada, la resta són rascades”.
“Qui estima de veritat estima en silenci, amb fets i mai amb paraules”.
“Cada llibre, cada volum que veus, té ànima. L’ànima de qui l’ha escrit, i l’ànima dels que el van llegir i van viure i van somiar amb ell”.
“Els llibres són miralls: només es veu en ells el que un ja porta a dins”.
“Ningú pregunta per allò que prefereix ignorar”.
“Un bon mentider sap que la mentida més efectiva és sempre una veritat a la que se li ha sostret una peça clau”.
“Per norma general, quan més talent es té, més dubta un de tenir-lo. I a la inversa”.
“No intentis canviar el món, intenta que el món no et canvii a tu”.
“Quan la raó entendrà el que ha succeït, les ferides del cor seran massa profundes”.
“L’única manera de conèixer realment un escriptor és a través del rastre de tinta que va deixant, que la persona que un creu veure no és més que un personatge buit i que la veritat s’amaga sempre en la ficció”.
ISABEL-CLARA SIMÓ
(1943-2020)
“Per a fer pensar i sentir. Només per a pensar és escriure un totxo filosòfic. Però si és per a pensar i sentir, això és novel·la”.
“Cada novel·la que he escrit he intentat que fos una mica millor i aprendre’n una miqueta més”.
“Els autors som com un llimac, que deixa una baba transparent, però que hi és”.
“Hi ha dones que continuen escrivint com a donetes i això ens fa molt mal. Igual que hi ha homes que escriuen només d’aventures i no té cap significat ni voluntat, només per passar l’estona. La comercialització ha fet molt mal a la literatura”.
“La ficció no té fronteres, i la novel·la com a artefacte cultural és el text de textos. A dins hi cap un poema, una operació matemàtica, un relat, una història, o la pàgina d’un llistat telefònic. I cap altre gènere no és així”.
“Jo sóc molt desgraciada si no escric i malgrat tots els problemes que he tingut, m’he tornat a enganxar, és com una droga”.
“El pànic forma part de les passions que poden devorar o oxigenar, tornar-te a la vida o matar-te”.
“L’art mor si hi poses massa sentiments, i la intel·ligència coixeja quan la veiem rere una capa de llàgrimes”
FIODOR DOSTOIEVSKY
(1821-1881)
“Després d’un fracàs, els millors plans semblen absurds”.
“El grau de civilització d’una societat es mesura pel tracte als seus presos”.
“L’home tem la mort perquè estima la vida”.
“El secret de l’existència humana no només està en viure, sinó també en saber per què es viu”.
“És millor l’home que confessa sincerament la seva ignorància, que qui fingeix amb hipocresia”.
“Estimo la humanitat, però, per sorpresa meva, quan més estimo la humanitat en general, menys afecte m’inspiren les persones en particular”.
“Mentir-nos a nosaltres mateixos està més profundament arrelat que mentir als altres”.
“Puc veure el sol, però fins i tot si no el puc veure, sé que existeix. I saber que el sol està allà, això és viure”.
URSULA K. LE GUIN
(1929-2018)
“La ciència-ficció és una immensa metàfora”.
“Per escoltar, s’ha de callar”.
“La ciència-ficció no és alguna cosa menor. I no és només, ni especialment, la Enterprise, Star Wars o les patrulles galàctiques. Significa experimentar amb la imaginació, respondre preguntes que no tenen resposta. Implica coses molt profundes, que cada viatge és irreversible…”.
“Encendre una espelma és projectar una ombra”.
“Som volcans. Quan nosaltres, les dones, oferim la nostra experiència com la nostra veritat, com la veritat humana, canvien tots els mapes. Apareixen noves muntanyes”.
“Quan més defensiva és una societat, tan més conformista és”.
“Crec que la imaginació és la principal facultat de la ment humana. La fantasia, l’habilitat, l’art d’utilitzar i controlar la imaginació en narrativa és el millor i més feliç exercici en l’ús d’aquesta facultat, juntament amb la ciència, que la utilitza per connectar fets que semblen no relacionats”.
“Hi ha moltes coses que no entenem, però el que sabem de la nostra història, és cert”.
MIQUEL MARTÍ i POL
(1929-2003)
“La veritable mort és desertar”.
“Al fons del pou hi haurà, com sempre, estrelles”.
“Potser, si tanques fort els ulls, veuràs que la foscor se t’il·lumina”.
“Tot el que escric ressona dintre meu”.
“Tot està per fer i tot és possible”.
“I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure”.
“Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui, i haurem de fer foc nou”.
ALMUDENA GRANDES
(1960)
“Un bon escriptor pot escriure sobre qualsevol cosa i pot fer literatura de qualsevol tema, i un mal escriptor no té aquesta capacitat”.
“El mateix amor que ens feia lleials, que ens feia millors, ho estava destrossant tot”.
“Ometre les veritats no és altra cosa que una varietat refinada de la mentida”.
“Des de petita sempre he volgut ser escriptora, no em recordo de mi mateixa volent ser una altra cosa, perquè des de petita el que més m’ha agradat en aquesta vida és llegir”.
“S’ha d’escriure sobre el que es coneix, sobre el que es té a prop i del que a un li interessa. Després té lloc el miracle de la comunicació, que s’acomoda en el principi de que tots els éssers humans son, bàsicament, semblants”.
“Acabar una novel·la és dramàtic. Quan més tardo a escriure els finals, més pateixo. Aconseguir el final d’una novel·la té alguna cosa vida, perquè has pogut amb ella. Finalitzar-la és com si et fessin fora de casa. Confesso que un dels moments més terribles de la meva vida és l’endemà d’acabar una novel·la”.
“El verb creure és un verb especial, el més ampli i el més estret de tots els verbs”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
CARME RIERA
(1948)
“El viatge que val més la pena és a l’interior d’un mateix”.
“Com escriptora en les dues llengües que tinc per meves, m’he passat la vida intentant trobar les paraules precises, les més exactes i oportunes per anomenar les coses, les sensacions, les emocions o les idees”.
“Tots, en el fons, esperem una carta que mai arribarà; i, encara que ho sabem, no per això deixem de mirar la bústia cada dia ni d’inventar-nos l’esperança que aquesta carta impossible pugui canviar la nostra vida”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
C. S. LEWIS
(1898-1963)
“Les dificultats sovint preparen una persona normal per a un destí extraordinari”.
“Mai s’és massa vell per fixar-se una altra meta o somiar un nou somni”.
“Algun dia seràs el suficientment gran com per començar a llegir de nou contes de fades”.
“L’experiència: aquest és el més brutal dels mestres. Però aprens, Déu meu, aprens”.
“La integritat és fer el correcte, fins i tot quan ningú està mirant”.
“Si ens trobem amb el desig de que res en aquest món ens pot satisfer, l’explicació més probable és que vam ser fets per a un altre món”.
“La tasca de l’educador modern no és talar selves, sinó regar deserts”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
EMILY BRONTË
(1818-1848)
“Quan no es diu res ni se sap res, no hi ha cap companyia”.
“El tirà oprimeix els seus esclaus i aquests no es tornen contra ell, sinó que aixafen els que tenen a sota”.
“La traïció i la violència és exposar-se a utilitzar un arma de doble tall amb la que un mateix es pot ferir en empunyar-les”.
“Els bons i generosos són egoistes més justament que els dèspotes”.
“A vegades he somiat coses que no he oblidat mai i que han canviat la meva manera de pensar. Han passat per la meva ànima i li han donat un color nou, com quan a l’aigua se li afegeix el vi”.
“Ja veuríem si un arbre no creix tan torçat com un altre quan és el mateix vent que els inclina”.
“No sé de què estan fetes les ànimes, però la meva i la seva són una de sola”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
SAMUEL BECKETT
(1906-1989)
“Incomprensible esperit, a vegades far, a vegades mar”.
“Sempre trobem alguna cosa que ens produeix la sensació d’existir”.
“No existeix passió més poderosa que la passió de la mandra”.
“Jo, que no sé res, sé que els meus ulls estan oberts, perquè les llàgrimes no deixen de caure”.
“Deplorable mania, quan passa alguna cosa, voler saber què és”.
“Però un darrer esforç, un més, potser serà l’últim, s’ha de procedir cada vegada com si fos la última, és l’únic mitjà per no retrocedir”.
“Què és el que sé sobre el destí de l’home? Podria explicar-te més coses sobre raves”.
“Sí, a la meva vida, si es pot anomenar així, hi ha tres coses: la incapacitat de parlar, la impossibilitat d’estar en silenci, i la soledat, que és el millor que he fet”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
LUCIA BERLIN
(1936-2004)
“En la profunda nit fosca de l’anima les licoreries i els bars estaven tancats”.
“»L’amor et fa desgraciat -deia la nostra mare – mulles el coixí plorant fins quedar-te adormida, embafes les cabines telefòniques amb les teves llàgrimes, el teu somiqueig fa udolar el gos, fumes dos cigarrets a la vegada»”.
“La gent ben avinguda parlava tan poc com la que destil·lava rancor o aburriment; era el ritme el que canviava, com el vaivé mandrós d’una pilota de tennis o les ràpides manotades per espantar una mosca”.
“Els contes diuen coses de mi que no vaig ser capaç de reconèixer en el moment en què els escrivia”.
“No m’importa explicar coses terribles si aconsegueixo fer-les divertides”.
“Em vaig matricular a periodisme perquè volia ser escriptora, però el periodisme consisteix precisament a tallar quan es posa interessant”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
JORDI SIERRA FABRA
(1947-)
“La vida no es mesura pels moments en què respires, sinó pels que et deixen sense alè”.
“Hi ha paraules que abans de ser escrites ja estan mortes. Hi ha paraules que abans de ser pronunciades ja estan gastades. Hi ha paraules que abans de ser escoltades ja són mentida. Paraules”.
“Quant més escric més m’agrada escriure”.
“Hauria de viure mil anys per escriure tot el que porto a dins”.
“Sóc diferent. M’agrada ser diferents, vull ser diferent, veure’m diferent, sentir-me diferent. No vull que em posin un número ni que em donin ordres. No vull que m’anul·lin, ni formar part de la massa. Vull ser jo, perquè sóc tot el que tinc”.
“Només descansaré quan em mori”.
“Estar enamorat és com trepitjar la Lluna. Creus que ets el primer, però el 1969 s’hi va passejar un tal Neil Armstrong. I què més dóna? Cadascú te la seva lluna. Cadascú és propietari del se propi univers sentimental. Per això, l’amor és únic. No es pot viure amb ell, perquè t’ofega, però és impossible viure sense ell, perquè et mata”.
“Si estàs segur d’alguna cosa, fes-la”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
CASSANDRA CLARE
(1973-)
“El nen no va tornar a plorar, i mai oblidà el que havia après: que estimar és destruir, i que ser estimat és ser destruït”.
“Som tots els fragments del que recordem. Tenim en el nostre interior les esperances i les pors d’aquells que ens estimen. Mentre hi hagi amor i memòria, no existirà l’autèntica pèrdua”.
“Les seves vides brillaven amb la mateixa força que les flames d’una espelma… i podien apagar-se amb la mateixa facilitat”.
” Els herois no són sempre els que guanyen. A vegades, són els que perden. Però segueixen lluitant, i segueixen aguantant. No es rendeixen. És això el que els converteix en herois”.
“Si no hi ha ningú al món a qui li importis, existeixes realment?”.
“Sempre s’ha d’anar amb compte amb els llibres i el que contenen, perquè les paraules tenen el poder de canviar-nos”.
“No s’han d’oblidar les coses que vas fer en el passat perquè si ho fas mai aconseguiràs aprendre d’elles”.
“La vida és curta i la saviesa lenta de guanyar”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
STEPHEN KING
(1947-)
«Em cau bé la gent que llegeix llibres, i no tan sols perquè jo n’escrigui. Els lectors de llibres estan tan disposats com qualsevol a iniciar una conversa sobre el temps, però són capaços de continuar més enllà».
«Els llibres són la màgia més portàtil que existeix».
«No és un full de paper el que fa a un home. Ni la presó el que el desfà».
«Una vida sense llibres és una vida assedegada, i una vida sense poesia és com una vida sense art».
«No m’interessa la credibilitat, sinó la llibertat, i he descobert que escriure la pot proporcionar”.
«El talent és més barat que la sal de taula. EL que separa un individu amb talent d’un individu amb èxit és un munt de treball dur».
«A la nit els pensaments tenen la desagradable costum d’escapar de la corretja i córrer lliurement».
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
MERCÈ RODOREDA
(1908-1983)
“L’amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se’t tornen negres el temps de bufar un misto. L’amor, com més lluny més bonic”.
“Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials.”
“Com més anys passaran més estimaràs allò que mai no es coneix, allò que sempre es desitja, tot el que mai no es té: l’aire, la claror blanca de les estrelles, el mar que el teu vaixell deixa enrere…”.
“La vida, perquè sigui vida, s’ha de viure a poc a poc”.
“Escric perquè m’agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc”
“Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l’escriptor amb la seva realitat més profunda”.
“Les coses importants són les que no ho semblen”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
TERESA PÀMIES
(1919-2012)
“Els mites no sempre són encegadors o paralitzadors. De vegades ajuden a avançar, a resistir, a superar situacions desesperades”.
“El món, te’l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.”
“L’única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos”.
“Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap”.
“La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació”.
“No m’he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació”.
“I és que mai no ho diem tot perquè ens quedaríem buits”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY
(1900-1944)
“Estimar no és mirar-se l’un a l’altre; és mirar junts en la mateixa direcció”.
“Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat”.
“El fracàs enforteix als forts”.
“Només s’hi veu bé amb el cor; l’essencial és invisible als ulls”.
“El qui vol viatjar feliç, ha de viatjar lleuger”.
“És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar als altres. Si aconsegueixes jutjar-te correctament seràs un veritable savi”.
“La bellesa del desert és que en algun lloc hi amaga un pou”.
“Només s’ha de demanar a cadescú el que cadescú pot donar”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
MARIA AURÈLIA CAPMANY
(1918-1991)
“He viscut en un món prudent i ple de suspicàcies que no m’agrada. M’agrada la gent decidida i rotunda i fins i tot mal gènit”.
“M’agrada veure’m reflectida en els ulls de l’altra gent, en el mirall de les coses, en el contacte directe amb les mans de les persones, per això tinc una idea molt col·lectiva de la intimitat, per això, per parlar de mi he de parlar dels altres”.
“Ara vinc de viatge amb el ulls plens de paisatge llegit. Viure i escriure és una sola cosa i llegir també. Hem viscut tan plens d’experiències llegides que no hi ha racó que no sigui una tornada”.
“Així que es converteix en paraules, el paisatge deixa de ser llunyà per esdevenir una experiència plena, farcida, amb el llast del pes immens de les idees”.
“Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l’exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir”.
“Escriure no és més que buscar a les palpentes el món real”.
“Quan sento explicar algun lletraferit que això d’escriure el fa patir molt, i usa la metàfora del part i dels dolors del part, em quedo meravellada. Si a mi escriure em costés el més lleuger dolor, paraula d’honor que deixaria d’escriure”.
“Potser és això el que m’empeny a escriure’m i a descriure el món que he viscut; és a dir, perquè sóc, avui, feliç i perquè estimo i sóc estimada la vida s’ha tornat especialment fràgil, especialment trencadissa i em corre pressa entendre-la una mica”.
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
POMPEU FABRA
(1868-1948)
“El meu principal objecte ha sigut presentar el català tal com se parla”
“Tant se val escriure un mot d’una manera com d’una altra. Allò que cal és que tothom l’escrigui de la mateixa manera. I ara que sembla que podem tenir escola pròpia no hem de pertorbar les criatures amb una diversitat.”
“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”
“L’escriptor que menysprea o ignora la tasca del gramàtic és un mal escriptor i un mal patriota”
“La llengua és una cosa que va evolucionant, que experimenta certs canvis dels quals no ens adonem, però que a la llarga fan que una llengua al cap d’uns certs anys sigui diferent”
“Si jo fallava, fallaria la llengua. I m’era evident que si la llengua fallava, fallava tot.”
“Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
J. R. R. TOLKIEN
(1892-1973)
“Un home que fuig del que tem, sovint comprova que només ha agafat una drecera per anar a trobar-ho”.
“El treball que mai es comença és el que tarda més a acabar-se”.
“Deslleial és aquell que desapareix quan el camí és obscur”.
“Si donéssim al menjar, a l’alegria i a les cançons més valor, aquest seria, sens dubte, un món més feliç”.
“Només travessant la nit s’arriba al matí”.
“No menyspreis les tradicions que arriben d’abans; sovint passa que les velles guarden a la memòria coses que els savis d’altres temps necessitaven saber”.
“Qui no és capaç de desprendre’s d’un tresor en un moment de necessitat esdevé un esclau encadenat”.
“Una història és per a ser llegida, no pas perquè sigui examinada fins al detall pels crítics i estudiosos”.